
Aquest curs hem tancat tota la feina feta durant dos cursos, dedicats a les diferents vessants de l’oci i del lleure. Hem tancat satisfets per la feina ben feta, però amb ganes d’arribar a més gent.
En la última trobada on es va fer una mica de valoració, van començar a apareixer noves idees de cara a començar a treballar el proper curs. No hi ha res decidit, si no tot al contrari. Es van fer algunes propostes en pro de treballar sobre el consum (alimentari, d’oci, sostenibilitat…), sobre el respecte (cadascú ha d’ocupar el seu rol i ha de respectar a l’altre, a les coses, al medi ambient..), sobre la labilitat a l’hora d’educar i la influència que té la publicitat…
Us demanem ara que tothom us impliqueu i participeu: quin tema us agradaria que es treballés el curs vinent? Vinga! Penseu-hi! Al setembre hi tornem!
En Joan Guarch ens proposa el següent:
“REFLEXIONS PER UN NOU EIX DE TREBALL DE LA XARXA DE DEBAT EDUCATIU
Pel proper eix de treball de la xarxa de debat educatiu jo proposo, precisament el tema del TREBALL I MÈTODES DE TREBALL.
Hem fet uns magnífics eixos sobre alimentació, bàsic pel bon desenvolupament dels nostres infants i sobre el temps d’oci i de lleure amb orientacions cap a grans i petits.
Ara potser tindríem que tractar el tema del treball, el temps de treball i els mètodes del treball, com treballar, com utilitzar el treball.
D’aquest tema potser en sabem poc a nivell teòric, malgrat que tots el fem a la pràctica. Però crec que és necessari algunes reflexions fins i tot de, perquè tenim que treballar? Hi ha molt a tractar.
Fixem-nos, l’Oci i el Lleure es defineixen com el fet d’estar sense fer res o com: “el temps lliure que hom disposa per fer alguna cosa no relacionada amb la feina o les ocupacions normals”. Per tant ja veiem com el lleure és un espai no regulat, lliure, contraposat a les ocupacions normals que, per tant, son de temps no lliure.
Ser lliure és no estar subjecte a una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa (és a dir que imposa unes càrregues, unes despeses), per tant podem pensar que el temps de treball ( per tant no lliure) és perquè comporta aquestes obligacions, deures, disciplines, etc…
Una definició de treball pot ser: “l’activitat conscient de l’home orientada a obtenir els bens o mitjans per satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.” Per això cada cop son necessaris més coneixements per transformar aquesta natura dins d’aquesta complexa societat actual i, per això cal estudiar. Un altre definició de treball és: “un esforç sostingut”. Evidentment hi ha altres connotacions com son la idea de que amb el treball fas una evolució, millora i superació personal i col•lectiva, que dona un resultat gratificant
Però el treball, també, d’una manera figurativa, té una connotació menys agradable que la del temps de lleure, parlem de “amb penes i treballs” com a fatics d’avinenteses que hom passa en alguna part de la seva vida.
Fixem-nos amb un altre curiositat. Fàcilment podem, associar treball i negoci. Com a negoci entenem un assumpte o una ocupació a fer. Es pot definir com: ”Un afer, una activitat econòmica duta a terme amb afany de lucre”. També es diu : ”no té temps per a divertir-se, sempre està ficat en negocis”, per tant tornem a veure la contraposició amb el temps de lleure i la diversió. Però, fins i tot d’una manera menys acadèmica el negoci és el no oci, és la negació de l’oci.
En fi tots nosaltres sabem la quantitat de temps que dediquem al treball i les fatigues que, moltes vegades, passem en ell com perquè ens aturem un moment a reflexionar-hi i podem treure algunes conclusions i aportacions que serveixin per transmetre als nostres infants i adolescents que els enriqueixin com a persones que transformen, o almenys participen, de la realitat que els envolta.
A més, no parlem de trobar un NOU EIX DE TREBALL per la xarxa de debat educatiu?, dons això, EL TREBALL!!!
Fins el proper dimecres 16
Joan Guarch i Calvet “
La Mª Jesús Comellas diu:
“El tema que proposeu dóna per a moltes idees i degut a l’interès que pot suscitar us faig arribar una pluja d’idees que m’han vingut al pensament.
A mi se’m relacionava amb aspectes que crec hi estan inclosos com ara:
El temps: temps necessari per assolir un aspecte o un objectiu que ens interessi. La natura ens dóna molts exemples. El temps per sortir les dents (encara que mengem molt formatge) el temps de créixer les flors i els fruits (malgrat reguem molt els arbres o plantes) el temps per aprendre a caminar…en l’esport hi tenim una fita molt clara i en aprenentatges escolars també (llegir, escriure…)
Cal considerar com a factor que dificulta la comprensió del temps la societat de la rapidesa en que vivim (cuina ràpida, Internet, adsl, mòbils..) i els missatges que es donen (per tant com a persones adultes podem analitzar-les però les criatures tenen una visió més distorsionada)
Un altre aspectes seria el procés (que inclouria de ple el treball) procés que crec pot ser el punt més interessant per:
Iniciar un aprenentatge, activitat, .
La continuïtat de l’activitat per assolir altres nivell de realització, de resultat, de satisfacció
El fet que provant sols veiem una petita part
Aprofundir és més “rutinari” però és el que porta al final.
Aquest procés cal que el fem comprensiu per a les criatures.
1r pas /informació, arguments
2n / què has entès, per què? com ho veus
3r / cal avançar i revisar però amb la participació de les criatures
4t/ cal esperar i abans..
5è…
I és important vincular-ho a etapes o edats. No sols al treball ni sols al desig. “encara que facis… fins als 8 o fins als 10 o fins als..) de la mateixa manera que conduir és als 18 i anar a treballar als 16.
Llavors això ens porta a les persones adultes que eduquem a:
No focalitzar tota l inquietud en les criatures i la dificultats que poden tenir per esperar i el fet que ho volen tot i ràpidament en el fet que ens cal temps per educar, insistència, i pensar que hi ha etapes de la vida en que les respostes són lògiques (encara que cal no acceptar-les i educar-les) per edat i per les informacions que reben.
També ens implica en el temps que dediquem a fer les coses,
Distribució del temps de casa,
Dels possibles moments que cal preservar a explicar un conte, a jugar a compartir activitats (domèstiques o del tipus que sigui)
el procés
quan ho diem, com cal continuar, com refer (sense que sigui renyar o repetitiu o culpabilitzador)
de fet seria com desgranar la vostra proposta del treball de forma que ens permeti trobar punts de concreció i de reflexió que puguem debatre i valorar.
Bé disculpeu ja en parlem”
L’Anna S. diu:
“Jo he donat voltes al tema de L’ESFORÇ. Una mica lligat amb el que han dit el Joan i la Mª Jesús.
Com fer entendre a la mainada que les coses que no cauen del cel?
Que s’ha de lluitar una mica per aconseguir-les. Que hi ha conseqüències a llarg plaç segons com es treballin? (ESTUDIS)
Ens agrada consumir, sí hi ha moltes coses per consumir i ens diuen que es bó pel comerç, però hem de tenir tot allò que volem? O que cal fer per aconseguir-ho? Demanar-ho als pares i ja està o que sigui un premi o….?
Començar a treballar, a quina edat? Als 16? Abans es pot fer alguna cosa?
Recompenses econòmiques? afectives? Les valoren?
Bé, ja veus molts dubtes però res en clar…..”