En aquest post trobareu una sèrie de reflexions recollides a la xarxa i fetes per diferentes persones només amb l’objectiu de començar a pensar sobre la posició que prenem davant el que vol dir treball i en poguem parlar el proper dia de trobada.
Primeres consideracions
Més aviat o més tard, les persones hem de treballar. És un fet, almenys per a la majoria de nosaltres. Tant és així que quasi sempre considerem el treball només com una desagradable obligació, sense tenir en compte el seu possible valor social o individual, les condicions en les quals pot desenvolupar-se o les seves característiques. Per això, potser una bona forma de començar sigui contestar a la pregunta, per què hem de treballar els ésser humans? Els éssers humans, igual que els animals, tenim una sèrie de necessitats que hem de satisfer: menjar, refugi, descans, etc. Però a diferència d’aquests no estem determinats per la naturalesa per satisfer-les d’una única manera.
Per això, inventem formes noves, alhora que creem, també necessitats noves. Tot això, ocasiona una forma d’activitat específica de l’ésser humà que denominem treball, el qual podria ser definit com el camí humà que va de la necessitat a la satisfacció d’aqueixa necessitat, fonamentalment transformant la naturalesa.
Definició de treball:
Segons el diccionari, la paraula treballar té dues grans famílies de significats que, potser, tenen alguna relació. I és que, si per una banda, treballar vol dir “molestar, donar turment” i, també, “sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç”, Per l’altra significa “aplicar-se amb un esforç sostingut a l’execució d’una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació.” I, també, “sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal.”
Observacions que ja ens va fer el nostre company, Joan Guarch:
Una definició de treball pot ser: “l’activitat conscient de l’home orientada a obtenir els bens o mitjans per satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.” Per això cada cop son necessaris més coneixements per transformar aquesta natura dins d’aquesta complexa societat actual i, per això cal estudiar. Un altre definició de treball és: “un esforç sostingut”. Evidentment hi ha altres connotacions com son la idea de que amb el treball fas una evolució, millora i superació personal i col•lectiva, que dona un resultat gratificant.
Però el treball, també, d’una manera figurativa, té una connotació menys agradable que la del temps de lleure, parlem de “amb penes i treballs” com a fatics d’avinenteses que hom passa en alguna part de la seva vida.
Fixem-nos amb un altre curiositat. Fàcilment podem, associar treball i negoci. Com a negoci entenem un assumpte o una ocupació a fer. Es pot definir com: ”Un afer, una activitat econòmica duta a terme amb afany de lucre”. També es diu : ”no té temps per a divertir-se, sempre està ficat en negocis”, per tant tornem a veure la contraposició amb el temps de lleure i la diversió. Però, fins i tot d’una manera menys acadèmica el negoci és el no oci, és la negació de l’oci.
En fi tots nosaltres sabem la quantitat de temps que dediquem al treball i les fatigues que, moltes vegades, passem en ell com perquè ens aturem un moment a reflexionar-hi i podem treure algunes conclusions i aportacions que serveixin per transmetre als nostres infants i adolescents que els enriqueixin com a persones que transformen, o almenys participen, de la realitat que els envolta.
El treball com un càstig
Una cosa resta clara en aquest garbuix de significats, magnificat en la consulta al mot “treball”, i és l’esforç i, potser, si ho lliguem amb algunes tradicions pròpies, el turment necessari per exercir l’acte de treballar.
La causa d’aquest poti-poti de turments i esforços es troba en l’origen d’aquesta penúria que ens obliga a desplaçar-nos cada dia al nostre lloc de treball, farcint trens, carreteres i carrers. I és que treballar té el seu origen en el llatí “trepaliare” que literalment significa “turmentar” i que és, al seu temps, un derivat de “trepalium”. I sabeu que era un “trepalium”?
Doncs, vès per on, era un instrument de tortura compost de tres pals als quals eren lligats els reus o presoners de l’època dels romans. Ara si que l’hem feta bona! I és que, veient els origens del mot, s’enten força perquè la gent li té tanta mania en això del treball i s’entesta a fer odioses comparacions entre el lloc de treball i una presó on s’és lligat i no se’n pot sortir.
Per sort pels catalans, no ens agrada tant treballar com feinejar, fer feina. I aquí la obligació etimològica és més suau, ja que no es tracta de “trepaliare” (turmentar-se) com de mirar de treure les “faciendas” (les coses que s’han de fer) de la millor manera possible. Una diferència que, encara que no ho sembli, és força notable.
- “Guanyaràs el pa amb el suor del teu front.” suggereix d’entrada que el treball és càstig i esforç. “El treball és un càstig i l’objectiu de la humanitat és aconseguir emancipar-se del treball”. Perquè treballar designa aquella feina necessària per a la supervivència elemental de la persona. Un cop aquest tema estigui resolt la gent no hauria de deixar de fer coses, però les faria amb la llibertat que avui dia només tenen algunes activitats molt concretes, sense sotmetre’s a una obligatoritetat pautada al servei d’un sistema de producció. Una cosa és que després de tants anys formats des de l’òptica que el treball és el centre de la vida, algun dia arribés la situació utòpica que les màquines fessin tota la feina per nosaltres; aleshores la gent no sabria què fer i s’entraria en un procés de crisi psico-patològica.
La clau determinant és, doncs, la dependència o no dependència del treball, un fet que encara no es troba dins l’àmbit del possible.
La recuperació de la dimensió ètica del treball
La dita s’ha de treballar per viure i no viure per treballar dóna a entendre que el treball és com una càrrega que impedeix gaudir de la vida. Això pot portar, però, a considerar el treball com un mitjà només orientat al benestar. El concepte descans merescut pot acabar convertint-se, doncs, en la finalitat última d’una forma d’entendre el treball que mira constantment al cap de setmana.
Vivim immersos en una cultura que, amb freqüència, considera el treball i l’esperit com a esferes posades, on no hi ha un objectiu de la vida.
“Treballem per construir un món millor”, podrien afirmar els més idealistes.
Treball i creativitat
Treball i llibertat s’han considerat amb freqüència valors oposats. Abans, es condemnava a “treballs forçats” i avui, molts veuen el treball com una obligació. Aquesta mentalitat porta a negar la iniciativa al treballador, a fer només “l’imprescindible” o “allò que em pertoca”.
“La llibertat vivifica el treball des de dins, i això porta a excedir-se, a ser creatiu, a aprendre, a ser més competent, i a veure’l com un servei als altres. Potenciar la iniciativa dels treballadors duu a convertir-lo en un àmbit de llibertat i afavoreix el joc entre les llibertats dels individus”.
