PAUTES A SEGUIR AMB UN NEN AMB FALTA DE FLUÏDESA EN LA PARLA
Tal com vàrem apuntar en l’article anterior, és molt important que davant d’un nen que presenta problemes de fluïdesa en la seva parla no ens angoixem i tractem de donar-li el màxim de confiança. Avui us volem donar unes recomanacions de conducta, per facilitar el tracte amb aquests nens.
- Acceptar la forma de parlar del nen. Cada persona és única i té el seu ritme d’aprenentatge.
- No sentir-se culpable.
- No considerar la falta de fluïdesa com una cosa negativa.
Ja vàrem explicar en l’article anterior que molts nens entre 2 i 5 anys presenten períodes de quequeig que desapareixen amb el creixement.
- És important que el nen no ens vegi preocupats per la seva falta de fluïdesa. La nostra tranquil·litat el tranquil·litza a ell.
- Pensar sempre que el nen s’esforça per controlar la seva parla.
- Esperar que el nen acabi el seu discurs i no acabar-li nosaltres les paraules encara que sapiguem el que ens vol dir. És a dir, no ens hem d’impacientar.
- Parlar-li a poc a poc, amb frases senzilles i vocabulari accessible a la seva edat. Fer pauses entre frases. Ser un model per a ell.
- Demostrar-li que ens ho passem molt bé parlant amb ell. Intentar tenir cada dia una estona per parlar amb ell en una situació relaxada i sense interrupcions.
- No fer massa preguntes directes que impliquin respostes llargues.
- No donar-li consells com ara: agafa aire, dóna’t temps, no et posis nerviós…
- No obligar-lo a parlar en situacions que li produeixin tensió.
De totes maneres, si ell vol parlar en situacions d’aquestes, cal deixar-lo.
- Tranquil·litzar-lo si està angoixat per la falta de fluïdesa, fent-li veure que moltes persones tenen problemes per expressar-se.
- Intentar que tingui una bona autoestima i confiança en si mateix, potenciant-li allò que fa bé.
- Ser molt pacient quan ell parla, donant-li temps per dir la idea que ens vol comunicar,
- Normalment tenen més problemes en parlar per telèfon. No forçar-los a fer-ho.
- Mantenir contacte visual amb el nen, mirar als ulls dóna confiança i estableix un bon contacte entre les persones.
- Intentar transmetre-li que el que realment importa és el que diu i no com ho diu.
Tots aquests consells només són orientatius. Sempre és recomanable l’opinió d’un expert. Ell ens podrà dir si realment el problema es evolutiu o no. Hem de saber que una disfèmia com abans es tracti més bo serà el pronòstic i menys temps durarà la teràpia. L’opinió d’un expert a més donarà als pares la tranquil·litat i el suport necessari.
Anna Bruns
Lourdes Díaz
Maribel Gutiérrez
Montse Sala
Article extret del diari de l’Ametlla del Vallès, núm. 64 (maig 2009)
