Educació i confiança

Just al cap d’un mes de la interessant i motivadora xerrada que ens va proporcionar Román Castro, Sociòleg, politòleg i professor de la Universidad Internacional de La Rioja ha presentat el llibre “Preparados para un mundo Global. 50 cosas que hay que saber para manejarse bien en el siglo XXI”.

Hem de dir que ens vam quedar amb el regust i la idea que el seu missatge l’havien d’escoltar no només altres  pares i mares, si no també els nostres adolescents, per això us convidem a llegir el seu llibre acabat de sortir del forn.

Aprofitem per fe-vos arribar una reflexió del propi autor sobre la xerrada que va pronunciar el passat mes d’abril  “Quin futur espera als nostres fills?” :

“Fa escasses setmanes vaig tenir la satisfacció de fer una xerrada a pares i pares de l’Ametlla del Vallès sobre un tema tant atractiu i incert com és el futur. La xerrada es titulava”Quin futur espera als nostres fills i filles, als joves i adolescents?”, i el tema s’emmarcava en prospetives econòmiques i de mercats, és a dir: educació, treball i mercats.
El punt de partida va ser que l’educació a Catalunya, i a tot arreu, té un valor social de gran rellevància: invertir en educació genera efectes positius en equitat social, en qualitat de vida i en progrés social i econòmic.
La formació de la població afavoreix l’equitat social, ofereix oportunitats de mobilitat social, millora la qualitat de vida dels col·lectius i el desenvolupament econòmic.

En definitiva, aquestes relacions evidencien que, encara que no sigui condició suficient, la població que decideix invertir en formació té més probabilitats d’assolir una millor posició social i de tenir millors condicions de vida, i aquest retorn afavoreix precisament que la població inverteixi més a formar-se. Invertir en educació sempre surt a compte.

La confiança és un diamant que costa molt de construir. És com la clau de volta o els pilars que sostenen els edificis o les relacions humanes. Quan es perd, tot cau, tot es desfà. En psicologia és clàssic l’anomenat efecte Pigmalió, que s’il·lustra de la següent manera: uns psicòlegs van falsificar els expedients d’uns mals alumnes al passar d’un nivell a un altre i van dir als nous professors que el centre tenia moltes esperances dipositades en aquells nois. Al final del curs els maldestres alumnes s’havien convertit en uns raonables bons estudiants.

La lliçó és que la confiança ha d’estar al començament, no pas al final. Al començament és quan hem de transmetre confiança en les possibilitats. Confiar en les possibilitats és sempre un millor punt de partida que el derrotisme. La incertesa no ens pot anular. No sabem com els anirà la vida als nostres fills i filles, però sí que sabem que hi ha una relació directa entre educació i renda, i entre renda i autonomia personal i vital.”

Entre tots i totes, en la família i la pròpia comunitat de referència, hem de transmetre confiança en el futur, en les nostres possibilitats.
Depèn de nosaltres, de ningú més.
Invertir en educació i en confiança surt a compte.

Article extret del diari de l’Ametlla de maig

 

Read Full Post »

INFORME UNESCO: REPENSAR L’EDUCACIÓ. Vers un bé comú mundial?

“Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creació de riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l’exclusió i la violència han augmentat a les societats d’arreu del món. Aquests canvis assenyalen el sorgiment d’un nou context mundial per a l’aprenentatge que té conseqüències vitals en l’educació. Mai no havia estat tan urgent replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge.”

A Repensar l’educació la UNESCO revisa i actualitza l’ Informe Delors, i ho fa urgint-nos a «replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge», des d’una «visió holística» que «superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics», i alertant-nos del risc de posar tot l’èmfasi «en els resultats dels processos educatius deixant de banda el procés d’aprenentatge».”

 “Està inspirat en una visió humanista de l’educació i el desenvolupament, basada en el respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida per a un futur sostenible. Proposa que considerem l’educació i el coneixement béns comuns mundials per tal de reconciliar el propòsit i l’organització de l’educació com una empresa social col·lectiva en un món complex.”

Us enllacem amb la versió en català de l’informe, d’obligada lectura per a tots aquells que intervenim en educació.

INFORME UNESCO 15 cat

 

Read Full Post »

El Cer-Bell. Els riscos de la sobreestimulació o apologia de l’avorriment.

Us recomanem els articles realitzats per David Bueno a El Cer-Bell,  espai d’ Ara Criatures: http://criatures.ara.cat/elcerbell/.

Una interessant visió neuropsicològica sobre l’educació dels infants que també hauriem de tenir en compte.

Us recomanem per començar l’article Els riscos de la sobreestimulació o apologia de l’avorriment. http://criatures.ara.cat/elcerbell/2015/04/08/els-riscos-de-la-sobreestimulacio-o-apologia-de-lavorriment/. 

“La sobreestimulació pot ser perjudicial per diversos motius. El primer, és que pot generar la sensació de què no s’arriba a tot (no us sona aquesta sensació?), la qual cosa produeix estrès. I l’estrès, al seu torn, fa que el cervell, especialment els circuits neuronals implicats en la part més reflexiva, no funcionin de manera òptima, la qual cosa pot propiciar impulsivitat, entre altres efectes. A més, com s’ha demostrat en un estudi recent, l’entrenament en tasques massa complexes abans de què el sistema nerviós estigui preparat per realitzar-les pot produir deficiències permanents en la capacitat d’aprenentatge i en la gestió de la informació. I també pot provocar bloqueig emocional”

(…)

” Què hi podem fer? Molt senzill: deixar que també sàpiguen avorrir-se. No avorrir-se en el sentit estricte de notar tedi o aversió, com ho defineix el diccionari, sinó de deixar-los  temps suficient perquè puguin  fer activitats que no estiguin prèviament estructurades, organitzades i controlades per normes preestablertes. És a dir, propiciar estones no reglades en què puguin generar les seves pròpies normes i estructures (…) d’adults tenen molta més capacitat de controlar les anomenades funcions executives del cervell”

 

 

 

 

Read Full Post »

EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS

 

La Fundació Bofill duu a terme un programa de voluntariat que preten millorar la comprensió lectora dels infants LECXIT,  i ha editat aquesta guia de 4 passos a seguir, amb aquest atraient títol: El mètode definitiu per tenir fills lectors.

Pas 1 Estimem els llibres i la lectura

Nedar a contracorrent

Per què llegir?

Siguem pràctics: això dels llibres, per a què serveix?

Tasques per a tota la família

 

Pas 2:  Donem exemple

Que ens vegin llegint

Anem a pams

Llegim amb els fills

Llibres pertot arreu

 

Pas 3:  Triem el llibre adequat

Li ha d’agradar… a ell!

Una petita investigació prèvia

Característiques comunes

Diferents maneres de llegir

Llibres per a totes les butxaques

 

Pas 4  Despleguem els nostres encants

Quatre activitats senzilles

• Lectura en veu alta

• L’escriptor a casa

• Jugar, jugar, jugar

• Lectura “expressiva”

Mantenim sempre una orella verda

 

Read Full Post »

LEER.ES

Us recomanem una interessant web:  LEER.ES que pretén transmetre l’entusiasme per la lectura i animar a practicar-la, així com aportar materials i consells per als docents i les famílies.

Read Full Post »

El viatge de primària a secundària

Aquest passat divendres Toni Argent ens va oferir una amena xerrada amb l’objectiu de preparar les famílies el canvi cap a la secundària.

Us deixem el material treballat:

També us deixem l’interessant estudi coordinat per el mateix ponent, Toni Argent : Projecte Educatiu MILLOREM Aquest projecte sorgeix de l’Associació educativa i formativa  TBCLASS,  associació sense ànim de lucre formada per mestres i professors que dediquen part del seu temps de lleure a realitzar diferents i variades activitats relacionades amb la formació, aprenentatge i recerca educativa. És un projecte d’investigació sobre les causes que provocaven el fracàs escolar a la comarca del Vallès Oriental. Aquesta primera edició (curs 2010-2011) va comptar amb la participació de 12.224 alumnes.

Els objectius d’aquest estudi han estat:

 – Detectar els factors que impedeixen als alumnes de secundària aconseguir l’èxit escolar.

 – Proposar mesures que facilitin la millora de la situació educativa i l’aprenentatge dels alumnes.

Us animem a llegir-lo i a reflexionar  tots plegats amb les propostes de millora que s’ofereixen:

Read Full Post »

RECOMANACIONS ALS PARES PER A L’ESTUDI A CASA

RECOMANACIONS PER A L’ESTUDI A CASA

Com tots sabeu, part de la feina que els alumnes fan per avançar en els seus estudis s’ha de fer a casa. En aquest sentit, el vostre recolzament com a pares és essencial en el progrés dels vostres fills.  Aquest document pretén ser una guia per ajudar-vos en aquesta important tasca.

QUINS FACTORS DETERMINEN UN BON NIVELL D’ESTUDI?

Intel·ligències múltiples: Verbal lingüística Lògico-matemàtica Naturalista Musical Visual-espaial …

Treball: Planificació Organització Tècniques d’estudi

Motivació: Què vull ser? Què m’agrada? Estat d’ànim Situació personal…

Una de les prioritats del projecte educatiu de l’institut de Sils és l’educació integral, això significa que les persones som éssers unitaris, integrals, que hem de desenvolupar harmònicament totes les nostres capacitats i per tant, l’educació s’ha de donar en totes les dimensions de la persona (física, emocional, social, racional,…). Atendre totes aquestes dimensions des de la família és la millor garantia per a l’èxit acadèmic, actual i futur.

QUÈ SÓN LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES?

Existeixen diferents estils d’aprenentatge que ens fan afrontar els reptes quotidians emprant diferents estratègies. El nostre nivell general d’intel·ligència té a veure amb com fem servir les nostres diverses aptituds cognitives. Cada persona té, almenys, vuit intel·ligències o habilitats cognitives. Aquestes intel·ligències treballen juntes, encara que com a entitats semi-autònomes. D’aquesta manera, acaba passant que cada persona en desenvolupa unes més que altres. Aquest fet condiciona la forma com l’estudiant afronta el procés d’aprenentatge i les sessions d’estudi a casa.

Tot seguit teniu indicacions referides a les diferents intel·ligencies. Amb aquesta lectura, segurament us serà fàcil veure quina intel·ligència predomina més en el vostre fill/a.

DEFINICIÓ	APLICACIÓ	DE CARES A L’ESTUDI
Visual-Espaial: Capacitat de percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les per produir o decodificar informació gràfica.	Nois i noies que pensen sobretot en termes gràfics, amb imatges. Saben percebre fàcilment les relacions i l’estructura espaial del seu entorn més proper. S’orienten fàcilment i dominen les magnituds espaials.	Aquests joves estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres. Els resulta molt útil fer mapes conceptuals i mentals. Tenen facilitat amb la geometria i la tecnologia.
Verbal: Capacitat per utilitzar el llenguatge per descriure i explicar la realitat.	Joves als quals els encanta redactar històries, llegir i que tenen facilitat pels idiomes. Pensen en paraules. El seu pensament és sobretot verbal.	El diàleg i la discussió són molt útils en l’estudi. Els podem ajudar preguntant-los la lliçó i que ells ho expliquin fent un resum o una exposició oral. Aquestes pràctiques els ajuden molt a consolidar aprenentatges.
Naturalista: Capacitat per distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals i plantes.	Aquestes persones estimen els animals, les plantes, tenen una bona interacció amb el medi natural. Els agrada la investigació referida a aquests aspectes.	En l’estudi és important que puguin classificar, comparar, explorar. Els van millor les ciències, però en altres matèries els pot ajudar plantejar-se els aprenentatges com a reptes relacionats amb temes que els interessin.
Musical: Capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals.	Els encanta cantar, ballar. Se senten atrets pels ritmes i les melodies.	Aquests joves necessiten estar vinculats amb el món musical per sentir-se realitzats, cantar, tocar un instrument… Per memoritzar continguts que els costen poden utilitzar melodies o altres estratègies que associïn un contingut a temes musicals.
Corporal: Capacitat per utilitzar el cos en l’expressió d’idees i sentiments, i la facilitat en l’ús del cos i també de les mans per transformar elements.	Destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal i/o en treballs manipulatius i de construcció utilitzant diferents materials.	Aquests alumnes necessiten expressar-se a través de l’esport, la dansa o el drama. El moviment és absolutament present a les seves vides. Cal alternar-lo amb l’estudi en la mesura del possible.
Intrapersonal: Capacitat d’avaluar les pròpies fortaleses, debilitats i interessos.	Acostumen a ser reflexius, de raonament encertat i els agrada donar consells, fins i tot als seus pares.	A aquests estudiants els va bé treballar sols, organitzant-se al seu propi ritme, tenint espai personal.
Interpersonal: Capacitat per entendre els altres i interactuar eficaçment amb ells.	Disfruten treballant en grup, ja que saben posar-se fàcilment al lloc de l’altre i saben com tractar diferents tipus de persones. Solen ser líders.	Aquest alumnes no solen rendir massa si estan aïllats durant l’estudi, necessiten compartir les idees. És millor que treballin en un lloc comú de casa i que estiguem receptius i els escoltem o participem amb de les seves activitats.
Matemàtica: Capacitat per utilitzar nombres i el llenguatge matemàtic per calcular, descriure i interpretar la realitat.	Analitzen amb facilitat els problemes. Tenen molta agilitat mental quan es tracta de números.	Es concentren fàcilment, sobretot amb temes tècnics i matemàtics. Caldra donar-los més suport amb els aprenentatges lingüístics, necessiten molta autodisciplina amb el tema de l’ortografia en alguns casos.

Tot seguit, us exposem unes línies generals sobre el TREBALL a casa, aquestes es poden seguir a l’hora d’estudiar però sense oblidar les necessitats i particularitats de cadascú.

QUÈ PODEM FER PERQUÈ A CASA FACI ELS DEURES DE LA MILLOR MANERA?

Cal que tinguem en compte que els alumnes han de fer una hora de feina diària aproximadament.

De res serveix tenir bones capacitats intel·lectuals si no es faciliten els factors externs adequats. Així, és necessari un lloc d’estudi que reuneixi les mínimes condicions de confort, el sofà o el llit no serien llocs adequats, per exemple. En funció de la tasca a realitzar o de les particularitats de l’alumne pot ser un lloc diferent; l’habitació del noi/noia, un espai comú a casa, etc. En aquest sentit, sigui el lloc que sigui, l’alumne ha de sentir que, per als pares, és molt important que ell faci els deures i que li donaran suport si el necessita.

És important que el jove es senti cómode allà on fa deures i de la forma com els fa. Depèn de l’alumne i de la situació familiar ens podem trobar en diferents casos:

EXEMPLES DE SITUACIONS ON PRACTIQUEM BONS HÀBITS D’ESTUDI

SITUACIÓ	VALORACIÓ
Normalment faig els deures a la cuina, mentre el meu pare fa el sopar, així li puc preguntar els dubtes i em sento més acompanyat.	Això va bé amb nois i noies que els sol fer mandra fer els deures i que, si es queden sols, es despisten fàcilment. Agafar l’hàbit diari de tenir un moment compartit en un mateix espai mentre nosaltres fem altres tasques portarà bons resultats segur.
M’agrada fer els deures a la meva habitació, hi tinc l’ordinador i hi estic tranquil. La meva mare va entrant de tant en tant per preguntar-me com va.	En aquesta situació hi tenim alumnes prou autònoms, que es concentren fàcilment i que són responsables. Cal però, fer-nos presents de tant en tant per evitar distraccions amb l’ordinador.
Estem sols a casa tota la tarda amb el meu germà. Faig els deures al menjador, mentre ell mira la tele, etc. Després de sopar, quan arriben els pares, els comento els deures que he fet, i si m’he deixat alguna cosa, m’ajuden i ho acabo.	Molt important en aquest cas que, quan arribem a casa, demostrem que ens preocupa molt si ha pogut fer els deures o no. Si no els ha pogut fer, cal ajudar-lo a posar-s’hi, encara que sigui tard i estiguem cansats, valdrà molt la pena.

Quan el vostre fill es posa a fer els deures, ha de tenir clar què ha de fer. Per això, el bon ús de l’agenda és essencial. S’ha d’organitzar la sessió decidint quines activitats farà primer i quines després. Ha de valorar quant temps necessitarà per fer-les i si li caldrà el suport d’un adult o no.

Podem tenir en compte les diferents situacions d’estudi que es solen donar:

Si ha d’estudiar per un examen: És molt probable que necessiti el vostre suport i una hora de bona concentració com a mínim.

Si ha de fer exercicis: Segurament pot fer-los sol i en el temps que toca, sempre i quan sigui capaç de mantenir la concentracio durant l’estona que hi dedica.

Si ha d’acabar tasques o ha de fer “treballs”: També pot ser que necessiti consell, de com fer algunes coses i que necessiti més temps del que pensa per acabar-ho.

Hi ha joves que poden començar molt concentrats i van perdent concentració, aquests hauran de començar a fer els deures de dificultat més alta. Hi ha nois i noies que van millorant la concentració a mesura que passen els minuts, en aquest cas, millor que comencin per les activitats més fàcils.

Si ens hem posat tard a fer deures i no tenim massa temps, cal començar per la part difícil i valorar si llevant-nos abans al matí podem acabar amb la part fàcil.

QUINES SÓN LES TÈCNIQUES D’ESTUDI QUE CAL SABER APLICAR?

Prendre apunts

És fonamental l’atenció:

• Escoltar el professor
• Seguir els seus raonaments
• Veure en quins aspectes posa més èmfasi quan parla i quan escriu a la pissarra.

• S’han d’apuntar els missatges principals i prendre notes de manera ràpida i clara. No s’ha d’anotar tot, com si fos un dictat.

• Convé deixar un marge prou ample per si es volen fer anotacions, resums, paraules-clau…

• Es poden utilitzar abreviatures personals: xq, +…

Lectura comprensiva

Quasi tot el que s’aprèn és mitjançant la lectura, d’aquí la importància que té que es coneguin les pròpies limitacions a l’hora de llegir.

Quan estudiem, la lectura s’ha de realitzar en dues etapes:

• Lectura ràpida. Per entendre de què va i obtenir una idea general del text.

• Lectura atenta. Formulant-se preguntes i cercant en el diccionari el vocabulari que no es coneix. Serveix per a treure les idees bàsiques, relacionar-les i captar les coses importants.

S’ha d’aprendre a fer una lectura ràpida, però sobretot comprenent el que es llegeix.

Quan es llegeix, s’ha d’anar separant “el gra de la palla”, és a dir la idea principal de les secundàries.

Subratllar

Perquè s’ha de subratllar?

• S’estalvia molt de temps i s’eviten distraccions.

• Fa l’estudi actiu.

• Facilita la comprensió.

• Ajuda a fer el resum i/o l’esquema perquè permet sintetitzar molt bé.

Què s’ha de subratllar?

• Les idees principals, les secundàries, les dates,

dades i noms importants i els termes tècnics.

• Les respostes a les possibles preguntes.

Quan s’ha de subratllar?

• Després d’haver llegit detingudament cada paràgraf.

El resum

Com fer un resum?

• Llegir detingudament el text. Es recomanen tres lectures:

• Una ràpida (per fer-nos una idea del contingut)
• Una lenta amb subratllat, destacant-ne les idees

principals.

• Una més lenta, dedicada a la memorització i l’anàlisi.

• Ordenar aquestes idees principals en un ordre lògic.

• Redactar el text amb el teu propi vocabulari

• Utilitzar lligams entre els diferents paràgrafs.

• Rellegir el resum i intenta completar, amb l’ajuda del text, el que no quedi prou clar.

Fer esquemes

Un esquema estarà ben realitzat quan reculli les idees més importants d’un tema de forma ordenada i estructurada per a facilitar el seu posterior resum i memorització, amb el mínim de paraules.

Perquè és important fer esquemes?

• Facilita la comprensió del text.

• Obliga a estudiar activament.

• Ajuda a anar al que és essencial i a exposar de manera senzilla el que sembla complex.

• Ajuda a la memòria visual i tàctil.

• Ajuda a repassar.

• Ens proporciona síntesi i anàlisi dels continguts.

Passes a seguir per fer un esquema:

Després de la seva lectura, conèixer el significat de les paraules, subratllar les idees principals i secundàries, s’ha de:

• Estudiar les relacions de les idees entre si.

• Posar subtítols a cada subconjunt d’idees.

• Cercar la forma gràfica o tipus d’esquema més adequat.

Memoritzar. Practicar. Repassar

És necessari assimilar i comprendre bé la informació.

Quan es parla de la memòria, se sap que es recorda millor allò que es comprèn, el que està seleccionat i organitzat, allò que es relaciona amb altres aprenentatges. La pràctica, memorització i repàs es poden fer relacionant de nou tots els continguts, i fer-ho tant per escrit com explicant-ho en veu alta, amb una estructura coherent i que pugui ser significativa.

 

Article elaborat pel Departament d’Orientació de l’Institut de Sils i extret de: http://ampasessils.wordpress.com/eines-per-lestudi/

 

WEBS DE CONSULTA

• http://www.xtec.cat/~cgonza2/TECNIQUES%20ESTUDI/0%20presentacio%20i%20index.htm

• http://issuu.com/jcarmonaespinosa/docs/dossier_de_t_cniques_d_estudi

• http://www.slideshare.net/jcarmonaespinosa/tecniques-estudi-presentation?type=powerpoint

• http://www.xtec.cat/~jcruz/t_estudi/

Read Full Post »

ORGULLOSOS DELS NOSTRES FILLS

Tots els pares necessiten sentir-se orgullosos dels seus fills, no sols pels seus progressos a l’escola si no també per les coses que els fan únics.

Tot i que aquest video vol mostrar les habilitats especials que tenen moltes persones amb aspectre autista i que no sempe es comprenen quan es veuen des de fora, també et fa pensar sobre lo important que és educar en positiu.

Read Full Post »

L’ INICI DE L’ESCOLA: EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Per un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.

 

LA SEPARACIÓ

Aquesta relació d’aferrament de l’ infant amb el seu cuidador primari, és molt important en el desenvolupament de l’ infant i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat, tranquil•litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca un intensa ansietat.

Per tan, aquest inici escolar del petit, suposarà sempre una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional” *(1). Per una banda ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part de la vida i del creixement del petit. D’altra banda també els pares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d’adaptació.

L’ADAPTACIÓ

A la vegada l’ infant també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’un nou espai en el que es sentirà desorientat i perdut. També ha de fer una nova reestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.
Per tan es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.

També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.

 

RESPOSTES HABITUALS DELS INFANTS

Els comportaments més freqüents a l’escola són: inseguretat i por, plor, descontrol d’esfínters, vòmits, trastorns en l’alimentació, son, agressivitat, especial aferrament als objectes personals (motxilla, jersei…), etc… Però les conductes poden ser molt diverses: des de l’alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… a fortes actituds de rebuig o de “càstig” (ignorància) quan se’l va a recollir; també és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil•litat (una setmana, un mes…) reaccionin amb plor i rebutgi la llar quan pren consciència de la nova situació.

En el marc familiar també succeeixen regressions i alteracions en el comportament com: regressió en el control d’esfínters, malsons nocturnes, trastorns de gana, irritabilitat, etc.

Aquestes alteracions del comportament normal dels petits no desapareixeran fins que siguin establerts els suficients llaços afectius amb les persones que es relaciona, i fins que no tingui un coneixement suficient del nou entorn físic i social.

És el mateix nen qui ha de superar des del seu interior aquests canvis, el que ha d’anar conquistant, autoafirmant-se, sortint a poc a poc del seu egocentrisme, independitzant-se per construir el seu món intern i avaluar, contrapesar aquesta separació, acceptant-la interiorment. Valorar i acceptar les seves pròpies possibilitats, sense protecció i atenció continuada de la seva família.

 

PREVENCIÓ, QUÈ PODEM FER?

La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé, pot ser problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de tenir en compte i només així podrem ajudar l’ infant a suportar el dolor i a superar-lo sense que hagi de recórrer a “solucions” dràstiques i perjudicials per a ell (com construir una cuirassa de fredor o d’indiferència que els dificulti establir vincles). *(2)

Es responsabilitat de pares i educadores d’organitzar un període adequat d’ adaptació per a que aquests primers temps d’escola s’assumeixin per l’ infant sense traumes i evitin que el canvi en la vida de l’ infant sigui massa sobtat.

Què podem fer, doncs?

• Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola: que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici…, l’educadora, familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i del personal del Centre, …
   
• Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’ infant amb la presència dins de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
   
• “Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare. El temps d’estada es pot anar augmentant a poc a poc i, a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que se n’haurà de fer càrrec, la mare el podrà començar a deixar sol de tant en tant, fins que hi hagi garanties que el fill ho pot elaborar”.*(2)
   
• Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. “S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació. Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa. Qualsevol canvi anòmal, agut i continuat, en la seva manera de comportar-se (en el dormir, en el menjar, en el seu humor, etc.) pot ser indicador de mala adaptació al canvi i de sofriment intens. Si això passés, el procés d’adaptació hauria de ser més llarg” *(2)
   
• Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
   
• Encara que creiem que no ens entenen explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
   
• En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
   
• Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se, per adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
   
• No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
   
• Una vegada decidit, no allargar els comiats.
   
• Ser puntuals a les recollides.
   
• Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
   
• Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….

 

L’ACTITUD DELS ADULTS:

Els infants necessiten, per poder créixer físicament i psicològicament sans, uns adults forts que sense deixar-se endur pel patiment de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les tolerin i que amb amor i cura els confortin.

Els nens/es creixen psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en els seus pares. *(3)

Que els nostres fills/es puguin sentir que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.

 

 

BIBLIOGRAFIA

– * (1) Rafel Maria Nicolàs Belda. Quan està preparat el bebè per anar a la guarderia?
http://familiaforum.net/

– * (2) Carme Vilaginés Ortet. Quan i com s’ha de portar el fill a l’escola bressol?
http://familiaforum.net/

– * (3) Llúcia Viloca Novellas. Com afrontar el començament de l’escola?
http://familiaforum.net/

– Monserrat Muñoz Peralvarez. El apego y el periodo de adaptación en la escuela
Infantil.
http://doces.es/uploads/articulos/el-apego-y-el-periodo-de-adaptacion-en-la-escuela-infantil.pdf

– Pilar Juárez Martínez. Apego y periodo de adaptación en educación infantil
http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7058.pdf

Read Full Post »

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Per començar el nou curs us recomanem una crítica pel·lícula sobre l’educació.

 

 

[

Read Full Post »