Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Autoestima’ Category

Just al cap d’un mes de la interessant i motivadora xerrada que ens va proporcionar Román Castro, Sociòleg, politòleg i professor de la Universidad Internacional de La Rioja ha presentat el llibre “Preparados para un mundo Global. 50 cosas que hay que saber para manejarse bien en el siglo XXI”.

roman castro llibre

Hem de dir que ens vam quedar amb el regust i la idea que el seu missatge l’havien d’escoltar no només altres  pares i mares, si no també els nostres adolescents, per això us convidem a llegir el seu llibre acabat de sortir del forn.

Aprofitem per fe-vos arribar una reflexió del propi autor sobre la xerrada que va pronunciar el passat mes d’abril  “Quin futur espera als nostres fills?” :

“Fa escasses setmanes vaig tenir la satisfacció de fer una xerrada a pares i pares de l’Ametlla del Vallès sobre un tema tant atractiu i incert com és el futur. La xerrada es titulava”Quin futur espera als nostres fills i filles, als joves i adolescents?”, i el tema s’emmarcava en prospetives econòmiques i de mercats, és a dir: educació, treball i mercats.
El punt de partida va ser que l’educació a Catalunya, i a tot arreu, té un valor social de gran rellevància: invertir en educació genera efectes positius en equitat social, en qualitat de vida i en progrés social i econòmic.
La formació de la població afavoreix l’equitat social, ofereix oportunitats de mobilitat social, millora la qualitat de vida dels col·lectius i el desenvolupament econòmic.

En definitiva, aquestes relacions evidencien que, encara que no sigui condició suficient, la població que decideix invertir en formació té més probabilitats d’assolir una millor posició social i de tenir millors condicions de vida, i aquest retorn afavoreix precisament que la població inverteixi més a formar-se. Invertir en educació sempre surt a compte.

La confiança és un diamant que costa molt de construir. És com la clau de volta o els pilars que sostenen els edificis o les relacions humanes. Quan es perd, tot cau, tot es desfà. En psicologia és clàssic l’anomenat efecte Pigmalió, que s’il·lustra de la següent manera: uns psicòlegs van falsificar els expedients d’uns mals alumnes al passar d’un nivell a un altre i van dir als nous professors que el centre tenia moltes esperances dipositades en aquells nois. Al final del curs els maldestres alumnes s’havien convertit en uns raonables bons estudiants.

La lliçó és que la confiança ha d’estar al començament, no pas al final. Al començament és quan hem de transmetre confiança en les possibilitats. Confiar en les possibilitats és sempre un millor punt de partida que el derrotisme. La incertesa no ens pot anular. No sabem com els anirà la vida als nostres fills i filles, però sí que sabem que hi ha una relació directa entre educació i renda, i entre renda i autonomia personal i vital.”

Entre tots i totes, en la família i la pròpia comunitat de referència, hem de transmetre confiança en el futur, en les nostres possibilitats.
Depèn de nosaltres, de ningú més.
Invertir en educació i en confiança surt a compte.

Article extret del diari de l’Ametlla de maig

 

Anuncis

Read Full Post »

¡Menudo dilema!  Ës  un espai per a nens, joves, famílies i educadors per reflexionar, debatre, prendre decisions, créixer i madurar junts.   Es hora de parlar, de plantejar una situació fictícia i de jugar a posicionar-se, a escollir, a mostrar-se tal com som, a abrir la ment a altres possibilitats i a esfoçar-nos per ser millors dia a dia. 

La metodologia de “dilemes morals” és una aportació del psicopedagog  Manuel Segura.  El treball del professor Segura es basa en les teories de Kohlberg i Piaget sobre el creixement ético i moral del ser humà i en com les persones van evolucionant dels instints a la maduresa moral durant toda la seva vida.

Aquests dilemes s’ actualizaran periòdicament i s’acumularan a una hemeroteca.

Us animem a perdre-us a dins de la web:

http://acciones.aldeasinfantiles.es/camp/menudo-dilema/index.php

Read Full Post »

Aquí teniu una interessant guia que ha elaborat Save de Children  de com excercir una educació en positiu.

 

Read Full Post »

PER PENSAR-HI…

Documental que mostra un nen de 4 anys amb “problemes de conducta” i s’analitzen les variables que mantenen els comportaments problemàtics i/o agressius.

primera part

segona part

tercera part

cuarta part

quinta part

sexta part

Read Full Post »

La relació amb els infants ha de partir de respectar la seva autonomia i el seu ritme de desenvolupament. Des d’aquesta perspectiva, les “rutines” quotidianes, com a moments de relació, tenen un gran valor.

Un dels principals objectius en l’educació dels més petits és afavorir, facilitar la progressiva adquisició de la seva autonomia, que arribi a ser autònom com a persona, que pugui ser, fer i decidir per ell mateix, i procurar concedir molta atenció en què el seu desenvolupament emocional sigui equilibrat, estable i segur.

L’experiència de Lóczy ens demostra, i ens descobreix, la importància de garantir la qualitat en l’atenció que donem als infants en els moments de les rutines quotidianes (higiene, menjar..). És també, i especialment en aquests moments, quan els nens aprenen a prendre consciència d’ells mateixos, i a percebre i comprendre el món que els envolta.

Però a vegades no tenim temps, no podem parar, hem d’acabar aviat, no podem atendre’ls com seria convenient. Considerem aquestes activitats com rutinàries, repetitives, pesades, incòmodes, o estressants.

No aprofitar aquests moments per a la relació i buscar altres ocasions i activitats per a aquesta fi, ens crea un sentiment de pressa, de no gaudir dels moments que ja estem junts, ni tampoc aprofitar-los per iniciar l’infant en la participació i cooperació durant el canvi de bolquers i els menjars, de no tenir en compte la seva evolució, de no respectar els seus ritmes, les seves apetències o els seus gustos.

En definitiva, això ens impedeix procurar-li el respecte que es mereix com a persona. Ens preocupem dels objectius finals, de quines adquisicions ha de fer, però no del camí fet, del procés, del com evoluciona cada infant en particular, segons les seves capacitats.

Per què no pensem a donar més temps a cada infant, o en la possibilitat de distribuir-lo d’una altra forma? Per què les rutines s’assemblen més a una carrera d’obstacles que a un moment agradable d’aprenentatge i relació?

La nostra actitud, com educadors que acompanyem l’infant en el seu creixement ha de basar-se en:

  • Escoltar les seves demandes i donar respostes adequades que li aportin seguretat.
  • Parlar, comunicar-li què anem a fer amb ell, amb paraules clares i concises. Demanar-li cooperació, però sense imposar-li, afavorint un diàleg de cooperació des de petit.
  • Mirar, mirar-lo, mostrar-nos atents per assenyalar-li que l’estem veient, que ho tenim en compte, que compartim vivències.
  • Agafar-lo amb mans tendres i respectuoses, no amb brusquedat, ni manipular-lo, transportar-lo i tractar-lo com si fos un objecte inanimat i no com a una persona.

El benestar del nen depèn, en gran mesura, de la manera com el toca i l’agafa l’adult, en donar-li temps, respectar-li el que necessita per participar, respondre i actuar. El seu temps, el temps de l’infant, diferent del temps dels adults.

Que les atencions que rep l’infant siguin de bona qualitat, depèn també de l’actitud autèntica de l’adult. Del seu sincer i profund interès pel benestar del nen. Cal que el nen senti que tot ell és important. Durant els àpats, l’essencial no és que la quantitat de menjar que li oferim, se la mengi tota, sinó que l’infant, mengi amb plaer segons la seva gana, que descobreixi el plaer dels bons sabors i la satisfacció de la sacietat.

I especialment per als mateixos infants, perquè en rebre una atenció més individualitzada, senten que són importants per a l’adult, se senten respectats i valorats per algú que acull les seves necessitats i els dóna respostes adequades. Això influeix en l’infant positivament i no necessitarà buscar altres maneres de cridar l’atenció de l’adult, perquè rep disponibilitat i afecte del seu entorn. El nen que se sent respectat i atès en les seves necessitats serà un nen capaç de jugar de manera més autònoma i concentrada.


Si  concedim més importància al temps de les «rutines», l’ambient es tornarà més amable, més tranquil, més agradable, d’intercanvi i diàleg, on el respecte per l’infant serà un valor fonamental. El respecte per aquest infant actiu i competent, que participa de manera activa i autònoma en aquestes rutines.

 Cal viure les rutines quotidianes amb plaer .

En el dia a dia, res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn del valor que s’atribueixi a cada moment de la relació amb l’infant.

 

Hem extret aquests paràgrafs de  l’article :

En el dia a dia res no és banal, res no és rutina de Montserrat Fabrés. Mestra i assessora pedagògica. Publicat a la revista Infància número 154. Gener-febrer 2007. AM Rosa Sensat. Barcelona

A la web

 

 

Read Full Post »

Entre els Debats d’Educació, iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA, per a impulsar el debat social sobre el futur de l’educació, el passat 15 de febrer Jose Antonio Marina va oferir una interessant conferència. La informació d’aquest article està extreta de:  http://www.debats.cat/cat/2012/marina/index.html

 

Quines són les virtuts que ha de desenvolupar un infant per a adquirir talent:

1. La virtut de l’acció. Un infant passiu, sempre en retirada, rutinari, vorejant la depressió no afrontarà els problemes.

2. La resistència. Un infant sempre tindrà problemes en la vida. Si formem infants vulnerables, se’ns trencaran davant els problemes.

3. Optimisme. Perquè permet mobilitzar energies que el pessimisme esgota.

4. Sociabilitat. Perquè entendrà millor les persones que l’envolten.

5. Seguretat. Els infants insegurs s’amaguen, tenen por.

 

Com és el talent que s’ha d’ensenyar

• Actiu. «No fugiré. M’encararé amb el problema».

• Emprenedor. Que tinguin projectes i els desenvolupin. Cal introduir els projectes en tots els nivells educatius. És una manera de fixar l’atenció dels infants. Es parla d’un 15% d’infants hiperactius. La realitat és que només un 4% té problemes neurològics d’hiperactivitat. La resta simplement no han après a prestar atenció.

• Motivació per a aprendre al llarg de tota la vida. Hem de tenir cura que aprendre sigui una bona experiència per als infants. La tendència és que hem canviat el desig de la canalla d’aprendre pel desig dels estudiants de treure bones notes.

• Capacitat de crear. Cal oposar-se a la rutina, la repetició i els sistemes automatitzats. Els problemes són canviants. Cal ensenyar a trobar solucions. La creativitat també es pot ensenyar.

• Capacitat d’avaluar. Per a distingir el que és valuós del que no ho és. Actualment vivim en un període de forta credulitat.

• Perseverança i resistència. Per a enfrontar-se al fracàs i aprendre dels errors.

Tota la conferència:

Read Full Post »

Un petit i original llibre,  que podria servir com a manual per l’autoestima, i amb el millor acompanyament:

Text i ilustracions  de Monica Sheehan  i música de Yael Naim amb la cançó New soul.

Read Full Post »

Older Posts »