Posted in Afectivitat, Autonomia, Autoritat i disciplina, Desenvolupament, Identitat, Primera infància, Valors, Viure i conviure on 17 Març 2014| Leave a Comment »
Us deixem una síntesi dels continguts treballats als tallers Aula família 0-6, realitzat s a l’escola Bressol, els passats 17 i 21 de febrer, gràcies a la Diputació de Barcelona i que amablement ens ha preparat la seva ponent, Maria Martínez.
Moltes gràcies Maria, n’hem aprés molt!
Posted in Aprenentage, Autonomia, Conciliació, Coresponsabilitat, Esforç, Guies, Viure i conviure on 30 Setembre 2013| Leave a Comment »
RECOMANACIONS PER A L’ESTUDI A CASA
Com tots sabeu, part de la feina que els alumnes fan per avançar en els seus estudis s’ha de fer a casa. En aquest sentit, el vostre recolzament com a pares és essencial en el progrés dels vostres fills. Aquest document pretén ser una guia per ajudar-vos en aquesta important tasca.
QUINS FACTORS DETERMINEN UN BON NIVELL D’ESTUDI?
Intel·ligències múltiples:
Verbal lingüística
Lògico-matemàtica
Naturalista
Musical
Visual-espaial
…
Treball:
Planificació
Organització
Tècniques d’estudi
Motivació:
Què vull ser?
Què m’agrada? Estat d’ànim
Situació personal…
Una de les prioritats del projecte educatiu de l’institut de Sils és l’educació integral, això significa que les persones som éssers unitaris, integrals, que hem de desenvolupar harmònicament totes les nostres capacitats i per tant, l’educació s’ha de donar en totes les dimensions de la persona (física, emocional, social, racional,…). Atendre totes aquestes dimensions des de la família és la millor garantia per a l’èxit acadèmic, actual i futur.
QUÈ SÓN LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES?
Existeixen diferents estils d’aprenentatge que ens fan afrontar els reptes quotidians emprant diferents estratègies. El nostre nivell general d’intel·ligència té a veure amb com fem servir les nostres diverses aptituds cognitives. Cada persona té, almenys, vuit intel·ligències o habilitats cognitives. Aquestes intel·ligències treballen juntes, encara que com a entitats semi-autònomes. D’aquesta manera, acaba passant que cada persona en desenvolupa unes més que altres. Aquest fet condiciona la forma com l’estudiant afronta el procés d’aprenentatge i les sessions d’estudi a casa.
Tot seguit teniu indicacions referides a les diferents intel·ligencies. Amb aquesta lectura, segurament us serà fàcil veure quina intel·ligència predomina més en el vostre fill/a.
DEFINICIÓ
APLICACIÓ
DE CARES A L’ESTUDI
Visual-Espaial: Capacitat de percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les per produir o decodificar informació gràfica.
Nois i noies que pensen sobretot en termes gràfics, amb imatges. Saben percebre fàcilment les relacions i l’estructura espaial del seu entorn més proper. S’orienten fàcilment i dominen les magnituds espaials.
Aquests joves estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres. Els resulta molt útil fer mapes conceptuals i mentals. Tenen facilitat amb la geometria i la tecnologia.
Verbal: Capacitat per utilitzar el llenguatge per descriure i explicar la realitat.
Joves als quals els encanta redactar històries, llegir i que tenen facilitat pels idiomes. Pensen en paraules. El seu pensament és sobretot verbal.
El diàleg i la discussió són molt útils en l’estudi. Els podem ajudar preguntant-los la lliçó i que ells ho expliquin fent un resum o una exposició oral. Aquestes pràctiques els ajuden molt a consolidar aprenentatges.
Naturalista: Capacitat per distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals i plantes.
Aquestes persones estimen els animals, les plantes, tenen una bona interacció amb el medi natural. Els agrada la investigació referida a aquests aspectes.
En l’estudi és important que puguin classificar, comparar, explorar. Els van millor les ciències, però en altres matèries els pot ajudar plantejar-se els aprenentatges com a reptes relacionats amb temes que els interessin.
Musical: Capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals.
Els encanta cantar, ballar. Se senten atrets pels ritmes i les melodies.
Aquests joves necessiten estar vinculats amb el món musical per sentir-se realitzats, cantar, tocar un instrument… Per memoritzar continguts que els costen poden utilitzar melodies o altres estratègies que associïn un contingut a temes musicals.
Corporal: Capacitat per utilitzar el cos en l’expressió d’idees i sentiments, i la facilitat en l’ús del cos i també de les mans per transformar elements.
Destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal i/o en treballs manipulatius i de construcció utilitzant diferents materials.
Aquests alumnes necessiten expressar-se a través de l’esport, la dansa o el drama. El moviment és absolutament present a les seves vides. Cal alternar-lo amb l’estudi en la mesura del possible.
Intrapersonal: Capacitat d’avaluar les pròpies fortaleses, debilitats i interessos.
Acostumen a ser reflexius, de raonament encertat i els agrada donar consells, fins i tot als seus pares.
A aquests estudiants els va bé treballar sols, organitzant-se al seu propi ritme, tenint espai personal.
Interpersonal: Capacitat per entendre els altres i interactuar eficaçment amb ells.
Disfruten treballant en grup, ja que saben posar-se fàcilment al lloc de l’altre i saben com tractar diferents tipus de persones. Solen ser líders.
Aquest alumnes no solen rendir massa si estan aïllats durant l’estudi, necessiten compartir les idees. És millor que treballin en un lloc comú de casa i que estiguem receptius i els escoltem o participem amb de les seves activitats.
Matemàtica: Capacitat per utilitzar nombres i el llenguatge matemàtic per calcular, descriure i interpretar la realitat.
Analitzen amb facilitat els problemes. Tenen molta agilitat mental quan es tracta de números.
Es concentren fàcilment, sobretot amb temes tècnics i matemàtics. Caldra donar-los més suport amb els aprenentatges lingüístics, necessiten molta autodisciplina amb el tema de l’ortografia en alguns casos.
Tot seguit, us exposem unes línies generals sobre el TREBALL a casa, aquestes es poden seguir a l’hora d’estudiar però sense oblidar les necessitats i particularitats de cadascú.
QUÈ PODEM FER PERQUÈ A CASA FACI ELS DEURES DE LA MILLOR MANERA?
Cal que tinguem en compte que els alumnes han de fer una hora de feina diària aproximadament.
De res serveix tenir bones capacitats intel·lectuals si no es faciliten els factors externs adequats. Així, és necessari un lloc d’estudi que reuneixi les mínimes condicions de confort, el sofà o el llit no serien llocs adequats, per exemple. En funció de la tasca a realitzar o de les particularitats de l’alumne pot ser un lloc diferent; l’habitació del noi/noia, un espai comú a casa, etc. En aquest sentit, sigui el lloc que sigui, l’alumne ha de sentir que, per als pares, és molt important que ell faci els deures i que li donaran suport si el necessita.
És important que el jove es senti cómode allà on fa deures i de la forma com els fa. Depèn de l’alumne i de la situació familiar ens podem trobar en diferents casos:
EXEMPLES DE SITUACIONS ON PRACTIQUEM BONS HÀBITS D’ESTUDI
SITUACIÓ
VALORACIÓ
Normalment faig els deures a la cuina, mentre el meu pare fa el sopar, així li puc preguntar els dubtes i em sento més acompanyat.
Això va bé amb nois i noies que els sol fer mandra fer els deures i que, si es queden sols, es despisten fàcilment. Agafar l’hàbit diari de tenir un moment compartit en un mateix espai mentre nosaltres fem altres tasques portarà bons resultats segur.
M’agrada fer els deures a la meva habitació, hi tinc l’ordinador i hi estic tranquil. La meva mare va entrant de tant en tant per preguntar-me com va.
En aquesta situació hi tenim alumnes prou autònoms, que es concentren fàcilment i que són responsables. Cal però, fer-nos presents de tant en tant per evitar distraccions amb l’ordinador.
Estem sols a casa tota la tarda amb el meu germà. Faig els deures al menjador, mentre ell mira la tele, etc. Després de sopar, quan arriben els pares, els comento els deures que he fet, i si m’he deixat alguna cosa, m’ajuden i ho acabo.
Molt important en aquest cas que, quan arribem a casa, demostrem que ens preocupa molt si ha pogut fer els deures o no. Si no els ha pogut fer, cal ajudar-lo a posar-s’hi, encara que sigui tard i estiguem cansats, valdrà molt la pena.
Quan el vostre fill es posa a fer els deures, ha de tenir clar què ha de fer. Per això, el bon ús de l’agenda és essencial. S’ha d’organitzar la sessió decidint quines activitats farà primer i quines després. Ha de valorar quant temps necessitarà per fer-les i si li caldrà el suport d’un adult o no.
Podem tenir en compte les diferents situacions d’estudi que es solen donar:
Si ha d’estudiar per un examen: És molt probable que necessiti el vostre suport i una hora de bona concentració com a mínim.
Si ha de fer exercicis: Segurament pot fer-los sol i en el temps que toca, sempre i quan sigui capaç de mantenir la concentracio durant l’estona que hi dedica.
Si ha d’acabar tasques o ha de fer “treballs”: També pot ser que necessiti consell, de com fer algunes coses i que necessiti més temps del que pensa per acabar-ho.
Hi ha joves que poden començar molt concentrats i van perdent concentració, aquests hauran de començar a fer els deures de dificultat més alta. Hi ha nois i noies que van millorant la concentració a mesura que passen els minuts, en aquest cas, millor que comencin per les activitats més fàcils.
Si ens hem posat tard a fer deures i no tenim massa temps, cal començar per la part difícil i valorar si llevant-nos abans al matí podem acabar amb la part fàcil.
QUINES SÓN LES TÈCNIQUES D’ESTUDI QUE CAL SABER APLICAR?
Prendre apunts És fonamental l’atenció:
- Escoltar el professor
- Seguir els seus raonaments
- Veure en quins aspectes posa més èmfasi quan parla i quan escriu a la pissarra.
• S’han d’apuntar els missatges principals i prendre notes de manera ràpida i clara. No s’ha d’anotar tot, com si fos un dictat.
• Convé deixar un marge prou ample per si es volen fer anotacions, resums, paraules-clau…
• Es poden utilitzar abreviatures personals: xq, +…
Lectura comprensiva
Quasi tot el que s’aprèn és mitjançant la lectura, d’aquí la importància que té que es coneguin les pròpies limitacions a l’hora de llegir.
Quan estudiem, la lectura s’ha de realitzar en dues etapes:
• Lectura ràpida. Per entendre de què va i obtenir una idea general del text.
• Lectura atenta. Formulant-se preguntes i cercant en el diccionari el vocabulari que no es coneix. Serveix per a treure les idees bàsiques, relacionar-les i captar les coses importants.
S’ha d’aprendre a fer una lectura ràpida, però sobretot comprenent el que es llegeix.
Quan es llegeix, s’ha d’anar separant “el gra de la palla”, és a dir la idea principal de les secundàries.
Subratllar
Perquè s’ha de subratllar?
• S’estalvia molt de temps i s’eviten distraccions.
• Fa l’estudi actiu.
• Facilita la comprensió.
• Ajuda a fer el resum i/o l’esquema perquè permet sintetitzar molt bé.
Què s’ha de subratllar?
• Les idees principals, les secundàries, les dates,
dades i noms importants i els termes tècnics.
• Les respostes a les possibles preguntes.
Quan s’ha de subratllar?
• Després d’haver llegit detingudament cada paràgraf.
El resum
Com fer un resum?
• Llegir detingudament el text. Es recomanen tres lectures:
- Una ràpida (per fer-nos una idea del contingut)
- Una lenta amb subratllat, destacant-ne les idees
principals.
- Una més lenta, dedicada a la memorització i l’anàlisi.
• Ordenar aquestes idees principals en un ordre lògic.
• Redactar el text amb el teu propi vocabulari
• Utilitzar lligams entre els diferents paràgrafs.
• Rellegir el resum i intenta completar, amb l’ajuda del text, el que no quedi prou clar.
Fer esquemes
Un esquema estarà ben realitzat quan reculli les idees més importants d’un tema de forma ordenada i estructurada per a facilitar el seu posterior resum i memorització, amb el mínim de paraules.
Perquè és important fer esquemes?
• Facilita la comprensió del text.
• Obliga a estudiar activament.
• Ajuda a anar al que és essencial i a exposar de manera senzilla el que sembla complex.
• Ajuda a la memòria visual i tàctil.
• Ajuda a repassar.
• Ens proporciona síntesi i anàlisi dels continguts.
Passes a seguir per fer un esquema:
Després de la seva lectura, conèixer el significat de les paraules, subratllar les idees principals i secundàries, s’ha de:
• Estudiar les relacions de les idees entre si.
• Posar subtítols a cada subconjunt d’idees.
• Cercar la forma gràfica o tipus d’esquema més adequat.
Memoritzar. Practicar. Repassar
És necessari assimilar i comprendre bé la informació.
Quan es parla de la memòria, se sap que es recorda millor allò que es comprèn, el que està seleccionat i organitzat, allò que es relaciona amb altres aprenentatges. La pràctica, memorització i repàs es poden fer relacionant de nou tots els continguts, i fer-ho tant per escrit com explicant-ho en veu alta, amb una estructura coherent i que pugui ser significativa.
Article elaborat pel Departament d’Orientació de l’Institut de Sils i extret de: http://ampasessils.wordpress.com/eines-per-lestudi/
WEBS DE CONSULTA
Posted in Afectivitat, Autonomia, Dependències, Desenvolupament, Primera infància, Viure i conviure on 20 Setembre 2012| Leave a Comment »
Aquest documental ens permet coneixer millor com funciona el cervell d’un nadó. Eduard Punset entrevista a Sue Gerhardt, psicòloga, psicoterapeuta i escritora, considerada una de les més grans expertes en el camp d’ investigació sobre nadons.
Ens hem d’ocupar dels nadons ja que no aconseguim donar-los suficientment importància.
Los bebés nacen con un cerebro inmaduro por cuestiones de espacio. De esperar más tiempo a que ese cerebro estuviera totalmente maduro la cabeza de los bebés no pasaría por el canal del parto. Es por ello que debe madurar en el exterior, creando nuevas conexiones y creciendo con las vivencias que les aportemos, y lo hace además “a la mayor velocidad de crecimiento que jamás alcanzará ¡dobla su tamaño!”.
Entre los muchos sistemas que se desarrollan desde el nacimiento hasta los dos años están “los que utilizamos para gestionar nuestra vida emocional: la respuesta al estrés, por ejemplo”. Por lo tanto, dado que el cerebro está inmaduro “lo importante es que el bebé no se estrese demasiado. Los bebés no pueden gestionar un estrés excesivo. No pueden deshacerse de su propio cortisol, dependen del adulto para eso”
El cortisol es una hormona que se segrega en situaciones de estrés. Para que una persona esté emocionalmente estable, debe tener un nivel de cortisol equilibrado. Los bebés no saben qué hacer con él, por tanto, cualquier cantidad de cortisol superior a la que deberían tener es un exceso de estrés que no saben eliminar.
El exceso de cortisol activa la amígdala del cerebro, que es el órgano encargado del control de las emociones, emitiendo una señal de alarma de que algo no va bien. Si un niño crece con una cantidad de cortisol constantemente elevada, porque le dejan llorar mucho o porque se estresa con facilidad, la amígdala se acaba acostumbrando a ese cortisol sobrante y deja de emitir la señal de alarma. Al no haber alarma el cerebro no ofrece una respuesta de gestión a ese estrés y el individuo acaba por no saber manejar esas situaciones que le generan ansiedad.
Se ha visto que personas que crecen con niveles elevados de cortisol están tan acostumbrados a ello que a menudo tienden a buscar situaciones que les genere cortisol (situaciones estresantes) para sentirse cómodos.
Por eso, Sue Gerhardt indica que “lo importante es que el bebé no se estrese demasiado”. “A los bebés les resultan estresantes cosas relativamente pequeñas. Por ejemplo, para un bebé estar lejos de su cuidador durante demasiado tiempo es muy estresante ¡porque le va en ello la supervivencia!. Un bebé no sabe si sobrevivirá o no: necesita a alguien que le cuide.”
Sue Gerhardt comenta también que “los niños que tienen unos vínculos afectivos seguros funcionan mejor en la escuela, su rendimiento es superior en todos los aspectos. El tacto está resultando muy importante para el desarrollo. Así que hay que sostener en brazos al bebé, llevarlo a los sitios, tocarlo… todo lo que genere placer, de hecho; porque las pruebas parecen demostrar que las sustancias bioquímicas relacionadas con el placer y con todo lo que genera placer realmente ayudan a que se desarrollen las funciones superiores del cerebro.”
Con respecto a la salud mental, Sue Gerhardt dice: “la investigación actual demuestra que, en los trastornos de la personalidad, concretamente, todo apunta nuevamente a la primera infancia”.
Posted in Autonomia, Desenvolupament, Identitat, Primera infància on 18 Mai 2012| Leave a Comment »
Us animem a visitar el bloc de GloriaVives, ilustradora, autora de la novela gráfica: 40 Semanas – Crónica de un embarazo:
https://www.facebook.com/40.Semanas.GloriaVives
Posted in Autoestima, Autonomia, Hàbits, Primera infància, Respecte, Viure i conviure on 29 febrer 2012| Leave a Comment »
La relació amb els infants ha de partir de respectar la seva autonomia i el seu ritme de desenvolupament. Des d’aquesta perspectiva, les “rutines” quotidianes, com a moments de relació, tenen un gran valor.
Un dels principals objectius en l’educació dels més petits és afavorir, facilitar la progressiva adquisició de la seva autonomia, que arribi a ser autònom com a persona, que pugui ser, fer i decidir per ell mateix, i procurar concedir molta atenció en què el seu desenvolupament emocional sigui equilibrat, estable i segur.
L’experiència de Lóczy ens demostra, i ens descobreix, la importància de garantir la qualitat en l’atenció que donem als infants en els moments de les rutines quotidianes (higiene, menjar..). És també, i especialment en aquests moments, quan els nens aprenen a prendre consciència d’ells mateixos, i a percebre i comprendre el món que els envolta.
Però a vegades no tenim temps, no podem parar, hem d’acabar aviat, no podem atendre’ls com seria convenient. Considerem aquestes activitats com rutinàries, repetitives, pesades, incòmodes, o estressants.
No aprofitar aquests moments per a la relació i buscar altres ocasions i activitats per a aquesta fi, ens crea un sentiment de pressa, de no gaudir dels moments que ja estem junts, ni tampoc aprofitar-los per iniciar l’infant en la participació i cooperació durant el canvi de bolquers i els menjars, de no tenir en compte la seva evolució, de no respectar els seus ritmes, les seves apetències o els seus gustos.
En definitiva, això ens impedeix procurar-li el respecte que es mereix com a persona. Ens preocupem dels objectius finals, de quines adquisicions ha de fer, però no del camí fet, del procés, del com evoluciona cada infant en particular, segons les seves capacitats.
Per què no pensem a donar més temps a cada infant, o en la possibilitat de distribuir-lo d’una altra forma? Per què les rutines s’assemblen més a una carrera d’obstacles que a un moment agradable d’aprenentatge i relació?
La nostra actitud, com educadors que acompanyem l’infant en el seu creixement ha de basar-se en:
El benestar del nen depèn, en gran mesura, de la manera com el toca i l’agafa l’adult, en donar-li temps, respectar-li el que necessita per participar, respondre i actuar. El seu temps, el temps de l’infant, diferent del temps dels adults.
Que les atencions que rep l’infant siguin de bona qualitat, depèn també de l’actitud autèntica de l’adult. Del seu sincer i profund interès pel benestar del nen. Cal que el nen senti que tot ell és important. Durant els àpats, l’essencial no és que la quantitat de menjar que li oferim, se la mengi tota, sinó que l’infant, mengi amb plaer segons la seva gana, que descobreixi el plaer dels bons sabors i la satisfacció de la sacietat.
I especialment per als mateixos infants, perquè en rebre una atenció més individualitzada, senten que són importants per a l’adult, se senten respectats i valorats per algú que acull les seves necessitats i els dóna respostes adequades. Això influeix en l’infant positivament i no necessitarà buscar altres maneres de cridar l’atenció de l’adult, perquè rep disponibilitat i afecte del seu entorn. El nen que se sent respectat i atès en les seves necessitats serà un nen capaç de jugar de manera més autònoma i concentrada.
Si concedim més importància al temps de les «rutines», l’ambient es tornarà més amable, més tranquil, més agradable, d’intercanvi i diàleg, on el respecte per l’infant serà un valor fonamental. El respecte per aquest infant actiu i competent, que participa de manera activa i autònoma en aquestes rutines.
Cal viure les rutines quotidianes amb plaer .
En el dia a dia, res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn del valor que s’atribueixi a cada moment de la relació amb l’infant.
Hem extret aquests paràgrafs de l’article :
En el dia a dia res no és banal, res no és rutina de Montserrat Fabrés. Mestra i assessora pedagògica. Publicat a la revista Infància número 154. Gener-febrer 2007. AM Rosa Sensat. Barcelona
A la web
Posted in Aprenentage, Autoestima, Autonomia, Intel·ligència on 28 febrer 2012| Leave a Comment »
Entre els Debats d’Educació, iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA, per a impulsar el debat social sobre el futur de l’educació, el passat 15 de febrer Jose Antonio Marina va oferir una interessant conferència. La informació d’aquest article està extreta de: http://www.debats.cat/cat/2012/marina/index.html
Quines són les virtuts que ha de desenvolupar un infant per a adquirir talent:
1. La virtut de l’acció. Un infant passiu, sempre en retirada, rutinari, vorejant la depressió no afrontarà els problemes.
2. La resistència. Un infant sempre tindrà problemes en la vida. Si formem infants vulnerables, se’ns trencaran davant els problemes.
3. Optimisme. Perquè permet mobilitzar energies que el pessimisme esgota.
4. Sociabilitat. Perquè entendrà millor les persones que l’envolten.
5. Seguretat. Els infants insegurs s’amaguen, tenen por.
Com és el talent que s’ha d’ensenyar
• Actiu. «No fugiré. M’encararé amb el problema».
• Emprenedor. Que tinguin projectes i els desenvolupin. Cal introduir els projectes en tots els nivells educatius. És una manera de fixar l’atenció dels infants. Es parla d’un 15% d’infants hiperactius. La realitat és que només un 4% té problemes neurològics d’hiperactivitat. La resta simplement no han après a prestar atenció.
• Motivació per a aprendre al llarg de tota la vida. Hem de tenir cura que aprendre sigui una bona experiència per als infants. La tendència és que hem canviat el desig de la canalla d’aprendre pel desig dels estudiants de treure bones notes.
• Capacitat de crear. Cal oposar-se a la rutina, la repetició i els sistemes automatitzats. Els problemes són canviants. Cal ensenyar a trobar solucions. La creativitat també es pot ensenyar.
• Capacitat d’avaluar. Per a distingir el que és valuós del que no ho és. Actualment vivim en un període de forta credulitat.
• Perseverança i resistència. Per a enfrontar-se al fracàs i aprendre dels errors.
Tota la conferència:
Posted in Autoestima, Autonomia, Coresponsabilitat, Esforç, Límits, Treball, Valors, Viure i conviure on 5 Novembre 2009| Leave a Comment »
Cuántas veces hemos oído expresiones como “no me apetece hacer eso”, “me cansa tal cosa” y, sobre todo, “no me gusta estudiar, paso de estudiar”. No sabemos qué hacer para cambiar las cosas, pero somos conscientes de que estos comportamientos pasivos y caprichosos se tienen que eliminar. Es fundamental que nuestro hijo aprenda a esforzarse para conseguir objetivos. De esta manera, entenderá que quien quiere algo debe trabajar para obtenerlo.
De José María Lahoz García
Pedagogo (Orientador escolar y profesional),
Profesor de Educación Primaria y de Psicología y Pedagogía en Secundaria
Article publicat a la web solo hijos a la següent pàgina: http://www.solohijos.com/html/articulo.php?idart=4
Las conductas egoístas, perezosas, pasivas y poco colaboradoras de algunos de nuestros hijos pueden ser la consecuencia de tener todo lo necesario sin hacer nada para conseguirlo. Al llegar a la adolescencia, este tipo de conductas puede degenerar en comportamientos antisociales, agresivos e incluso delictivos.
Algunos menores de dieciséis años, en número creciente, tienen motocicleta sin ninguna necesidad. No obstante, muchos de ellos tienen actitudes pasivas o francamente negativas en lo que respecta a sus estudios básicos.
Bastantes disponen de equipo de música, bicicleta de montaña, play-station… incluso teléfono móvil.
No descubro ningún secreto al afirmar que una buena parte de nuestros hijos tienen casi de todo. Pero lo que sí quiero resaltar es que muchas, o quizá todas esas cosas de que disfrutan, son fruto de una actitud solícita de los padres que acceden a sus peticiones, o se anticipan a ellas, sin ninguna contraprestación por su parte.
Hemos conseguido unas personas cuya conducta se rige por valores tales como me gusta-no me gusta, me apetece-no me apetece, me lo paso bien-no me lo paso bien.
Algunos niños y adolescentes rigen su conducta por lo que les gusta o les apetece
Afortunadamente no todos los adolescentes son así ni, en caso de que así sean, es una situación irremediable. Es posible conseguir que nuestros hijos no crezcan como personas egocéntricas y caprichosas. Naturalmente, como en tantas facetas de la vida, será más fácil prevenir que curar. Dicho con otras palabras, nuestros hijos deben ser personas capaces de esforzarse para conseguir sus objetivos, y cuanto antes nos pongamos a la tarea más eficaz y fácil será.
Es normal que nuestros hijos pequeños se comporten como seres egocéntricos y caprichosos. Egocéntricos porque, a edades tempranas, perciben la realidad como si todo lo que les rodea estuviera a su servicio, cosa que en buena medida es así porque al principio necesita del cuidado y atención de todos. Caprichosos (personas que guían su conducta sobre la base de deseos vivos, instintivos, con motivos poco razonables y egoístas) porque su modo de actuar se rige según necesidades básicas e instintos poco racionalizados, dado que su visión egocéntrica no le permite razones o motivaciones más complejas.
No es conveniente que nuestros hijos de más de dos años sigan comportándose como personas egocéntricas y caprichosas
Pero esta situación, en principio, no es el objetivo final de la educación de nuestros hijos. La educación recibida habrá tenido éxito si nuestros hijos llegan a comprender que:
Curiosamente, aunque parezca increíble a muchos lectores, la felicidad, que es nuestra aspiración más profunda, está en el esfuerzo y la dedicación a los demás.
Otro aspecto de la cuestión, que puede ser engañoso a simple vista, es que hacer lo que nos apetece no nos hace más libres, antes bien esa atracción que ejerce sobre nosotros lo apetecido, nos esclaviza. Cuando un imán atrae al hierro, éste corre hacia él aunque no quiera. Por el contrario, si hacemos lo que queremos, lo que surge de un acto de voluntad y de nuestro esfuerzo, nuestros actos nos hacen libres.
No es descabellado pensar que una de las grandes dificultades para abandonar (o no iniciarse) en el mundo de la droga se fundamenta en la poca fortaleza de las personas para resistirse a su consumo (como dice el anuncio de TV, para “decir NO a las drogas”).
Aceptados estos objetivos educativos, pasemos a la acción. En primer lugar me gustaría dirigir la atención hacia determinadas conductas de nuestros hijos que pueden ser sintomáticas de su tendencia a ser personas caprichosas y perezosas. Veamos algunas de las más evidentes:
Ser caprichoso y actuar con una capacidad de esfuerzo cero no es un mal vicio adquirido, sino más bien la permanencia en el infantilismo propio del primer año de vida. Es un raquitismo vital. Por eso, si desde pequeños están acostumbrados a que alguien los proteja, evite sus problemas y los colme de atenciones y bienes para que estén contentos, no nos ha de extrañar que desconozcan cualquier móvil de acción que no sea su propia complacencia.
Este modo de actuar pervive cuando los hijos o hijas no han recibido los estímulos y entrenamiento adecuados para superar la visión egocéntrica de los pequeños.
Es normal que queramos hacer felices a nuestros hijos y que para conseguirlo hagamos todo lo posible, pero quizá no es razonable hacerlo sólo “por tenerles contentos”.
Un chiste de un conocido humorista dice:
Un matrimonio tuvo un hijo que no pronunció nunca ni una sola palabra. Era mudo, y por más que consultaron diferentes e ilustres especialistas ninguno acertó con la solución del problema. Hasta que un día, cuando el hijo en cuestión había ya cumplido los treinta y un años, ocurrió lo inesperado:
– ¡Mamá!, no hay azúcar -dijo con voz alta y clara, para sorpresa de su madre.
– ¡Pero hijo, si puedes hablar!, ¡qué alegría! ¿Cómo es que hasta ahora no habías hablado nunca?
– Es que hasta ahora todo había sido perfecto.
Para lograr que nuestros hijos sean emprendedores y constantes, en lugar de caprichosos y perezosos, hace falta entrenamiento
El entrenamiento adecuado, es decir, el tratamiento educativo adecuado se basa principalmente en dos estrategias:
– Enseñarles a resistir.
– Enseñarles a emprender.
Enseñarles a resistir significa enseñarles a perseverar, a pesar de que la tarea canse o sea desagradable. El cansancio es difícil de aguantar, el dolor es difícil de sufrir, pero hay que aguantar y hay que sufrir. En esta línea, para lograr su madurez hay que permitir que vivan las experiencias desagradables que les depare la vida por azar o como consecuencia de sus actos. No compadecerse y eliminar todo sufrimiento, aunque en la medida de lo posible es recomendable graduar las experiencias. Pero todo ello con la precaución de no abandonar a los hijos y acompañándolos mientras se esfuerzan por resistir. Nuestra compañía e interés serán estimulantes y consoladores.
El padre de uno de mis alumnos me explicó en una de las entrevistas que mantuve con él: “Este año le hemos dejado solo a ver qué pasa”.Y pasó lo que tenía que pasar, que no estudió nada.
Enseñarles a emprender supone enseñarles a proponerse metas valiosas y a perseverar para alcanzarlas poniendo los medios necesarios. Para ello es necesario cumplir las diferentes fases del siguiente proceso, como si fueran eslabones de una cadena; saltarse uno puede suponer el fracaso de toda la estrategia:
Sólo cuando en numerosas ocasiones se esfuerce en resistir y en perseverar logrará actuar de esta manera y, con ello, lo que queremos para él: que sea una persona feliz, que no sea esclava de sus caprichos.
Posted in Autoestima, Autonomia, Hàbits, Valors, Viure i conviure on 14 Octubre 2009| Leave a Comment »
La realitat, el reconeixement i el respecte ens porta a assumir les responsabilitats que ens pertoquen:
– La responsabilitat de ser pare i mare: que és constant, continuada fins i tot a distància, perquè aquest fill passi a ser un adult autònom.
– La responsabilitat que els infants han d’anar assumint perquè puguin créixer i ser autònoms i independents.
Aquesta responsabilitat és possible si hi ha autoestima, i això passarà:
En la passada trobada de la Xarxa, parlavem de que no hi ha nens i nenes ganduls, si no el que hi ha infants que no es senten prou capaços, o bé perquè no hem dipositat expectatives positives de que pot fer les coses o bé perquè se’ls hi fa tot perquè el nen no pateixin , ni s’enfadin. En definitiva infants que no poden descobrir les seves capacitats i per tant amb molt poca autoestima.
Per això observem en la nostra pràctica diària que hi ha molts hàbits que s’introdueixen molt tard, i que això va en contra del propi infant, al contrari del que aparentment sembla.
Posted in Alimentació, Aprenentage, Autoestima, Autonomia, Cooperació, Coresponsabilitat, Hàbits on 13 Març 2009| Leave a Comment »
Algunes de les idees que s’exposen a continuació han estat extretes de http://www.webdehogar.com/
Als nens i nenes els fascina les activitats dels grans, entre elles la preparació del menjar.
Però a vegades molts pares no permetem als infants o fins i tot quan són més grans, que puguin explorar tot aquest mon o bé perquè és més ràpid quan ho fem nosaltres i ens surt millor, o bé perquè patim perquè poden fer-se mal, o simplement perquè s’embruten i ho embruten tot massa i llavors ens queda als grans una feinada de por.
Amb un suficient control per part dels pares a la cuina no té perquè ser un lloc prohibit per als infants, poden passar allà moments molt divertits amb la mare i el pare mentre els ajuden a cuinar.
Amb una bona previsió i organització del nostre temps, podrem disposar d’una bona estona per poder elaborar un àpat conjunt.
Si no s’embruten, i embruten, mai podran aprendre a no fer-ho, ja que no ho podran practicar.
A recollir i netejar mai és aviat per col·laborar i fer-ho amb nosaltres serà més divertit: amb un bon davantal, la taula protegida i diaris al terra, segur que tot serà més fàcil de recollir.
Que aconseguirem?
– Poder compartir estones de qualitat amb els nostres fills. Si és un temps relaxat i de gaudi permetrà millorar el nostre vincle. Estem més estones junts: a la cuina, a la taula, … fet que ens donarà temps i ambient per parlar i descansar plegats.
– Millorar els hàbits alimentaris: ja que d’aquesta manera els infants s’apropen a l’alimentació a través de la seva pròpia experiència. Passa a ser l’alimentació d’una cosa imposada per els pares, a ser una cosa viscuda i gaudida per el propi nen.
– Millorar la seva imatge i estima perquè veuen que poden participar i que es confia en ells.
– Millorar la seva autonomia, responsabilitat i cooperació.
– Estimular el seu desenvolupament: Els permet usar els sentits, millorar i aprendre noves paraules i destreses, començar a treballar amb conceptes matemàtics, a seguir instruccions i a ser curiosos i provar nous aliments.
– Augmentar el seu coneixement: Aprenen una sèrie de processos que els ajuda a comprendre millor el que els diem. Prenen consciència de com es preparen els aliments, de quin es el seu origen i els canvis que es produeixen.
– Que el nen vagi descobrint i assimilant la importància d’una dieta equilibrada.
Quines tasques poden fer a la cuina els nostres infants?. Idees que podeu afegir a les que ja poseu en pràctica.
NADONS:
– Des de ben petits hem de deixar que el nen explori i descobreixi els diferents tipus de menjars, de textures, de sabors… El menjar ha de poder ser una font de plaer i de descobriment. Això li permet fer el primer pas per tenir una bona relació amb el menjar.
– Deixi que el seu nadó jugui amb els objectes de la cuina: si el nadó ens veu a la cuina remenant amb els objectes, també seran importats per ell i de segur que també els voldrà conèixer. Deixi que agafi el corró d’amassar i el passegi per el terra de la cuina, deixi que munti la seva orquestra amb les tapadores de les olles, o amb les culleres de fusta…..
ALS DOS-TRES ANYS:
– Hem de deixar que jugui amb els ingredients: fer instruments omplint pots amb diferents ingredients, deixar que jugui a barrejar-los com fa la mare i el pare, i en definitiva que a través del joc vagi diferenciant els sorolls que fan, la textura , la olor i el sabor que tenen.
– Pot ajudar a rentar fruites i verdures
– Pot barrejar o amassar ingredients, fins i pot començar a donar-hi forma (ex.mandonguilles).
– Pot tirar els continguts dels medidors als bols de treball.
– Netejar la taula: deixi-li repassar la taula de la cuina, potser que no quedi perfecte, però tots dos es sentiran bé sabent que el petit té ganes de col.laborar.
– Practicar amb colors i formes: ajudi al seu petit a identificar les formes i els colors dels ingredients que fa servir en les preparacions dels àpats, així es pot sentir més involucrat en la preparació i el pot animar a menjar-s’ho més tard.
ALS 4 -5-6
– Fem matemàtiques:
. jugar amb els nombres, contant les quantitats necessàries per cada ingredient que necessitem per fer una recepta
. mesurar: deixi que el petit l’ajudi a mesurar les quantitats per a una recepta, i comenci a explicar-li les fraccions i les diferents mesures.
– Llegir les receptes acompanyats dels pares començar (quan no en sap, llegeixi la recepta en veu alta i descrigui-li al seu fill el procediment pas a pas) , revisar si tenim tots els ingredients, i preparar les mesures necessàries. Això li reforçarà el concepte de que moltes activitats de la vida necessiten una sèrie de passos per obtenir el resultat final..–
– Col.laborar en la compra: quan ja s’inicia amb la lectoescriptura, que escrigui la llista de la compra: dicti-li tot allò que han d’anar a comprar (encara que no estigui ben escrit), aneu a comprar amb ell i que sigui ell responsable d’anar buscant i marcant tot el que ja han adquirit; i en arribar a casa pot anar posant les coses a lloc.
– Pot deixar que cada setmana esculli un aliment, i ajudar-lo a experimentar amb ell, usant-lo en diferents àpats. Podem començar amb les fruites i verdures, ja que sembla que molts nens no hi son massa amics; pot ser una manera més, d’ajudar a integrar els vegetals en la seva dieta per molt de temps
– Ja pot anar assumint més responsabilitat en la preparació d’àpats conjunts:ja pot trencar ous, arrebossar, tallar aliments tous amb ganivets sense tall, pelar ous durs, fer hamburgueses, croquetes i pizzes caseres, pastissos, etc…
– Preparar àpats senzills per sí sol: amanides, entrepans, sucs, entremesos…; li encantarà menjar-se després el fruit del seu treball
– Planificar conjuntament un calendari d’àpats setmanal; fer una llista d’aquells plats senzills i saludables que pot preparar
– Parar i desparar la taula.
ALS 7-10
– llegir les receptes: faci que el seu fill llegeixi la recepta sencera per a vostè
– planificar menjars: deixi que el nen col·labori amb vostè en l’elaboració del menu saludable setmanal, que llegeixi les receptes i l’ajudi a elaborar la llista de la compra
– preparar àpats: a aquestes edats la majoria de nens ja poden confeccionar al menys un plat per al sopar (amb els adults a prop, per si són necessaris per alguna cosa)
– si anem a fer un àpat, deixi que l’ajudi durant tota la preparació– rentar els plats: si el nen ha participat del procés d’elaboració de l’àpat, segur que accedeix a rentar-los sense massa problema
ALS 10 a 14
– El nen pot començar progressivament a tenir contacte amb el foc, amb la supervisió dels adults: pot començar per exemple elaborant una truita a la francesa,….
– Cada vegada més, guanyarà en autonomia i ens necessitarà menys: mica en mica pot anar a comprar tot sol, pot començar a elaborar un àpat per la família i anar deixant la cuina mitjanament recollida
– Potenciem la seva creativitat a la cuina i les propostes novedoses.
Aquest article ha estat extret de la pàgina, del diari de l’Ametlla, “Tots Eduquem”, del mes de març de 2007: http://www.ametlla.org/pdf/hemeroteca/diari38.pdf
Tots i totes eduquem a l'Ametlla 
You must be logged in to post a comment.