Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Autoritat i disciplina’ Category

Us deixem una síntesi dels continguts treballats als tallers Aula família 0-6, realitzat s a l’escola Bressol, els passats 17 i 21 de febrer,  gràcies a la Diputació de Barcelona i que amablement ens ha preparat la seva ponent, Maria Martínez.

Moltes gràcies Maria, n’hem aprés molt!

aula família 0-6 2 aula família 0-6 1

Anuncis

Read Full Post »

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 años, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el preciat regal, però no venia sol, la seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valiós mòbil.

Aquí teniu les normes:

1 . És el meu telèfon . Jo vaig pagar per ell . Jo te’l deixo a tu . No sóc la millor ?

2 . Jo sempre coneixeré la contrasenya .

3 . Si sona , agafa’l . És un telèfon . Digues ” hola” , fes gala de les teves maneres . Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ” Mamà” o “Papa ” . Mai .

4 . Li donaràs el telèfon a un dels teus progenitors immediatament a les 19h30 cada dia de col · legi ia les 21h el cap de setmana . Estarà apagat tota la nit i es tornarà a encendre a les 7h30 . Si no faries una trucada al telèfon fix d’algú , on els seus pares poden contestar , tampoc truquis o enviïs missatges amb el mòbil . Escoltes aquests instints i respecta a les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres .

5 . No aniràs al col · legi amb ell . Conversa en persona amb la gent a la que envies missatges . * Els dies de mitja jornada , les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials .

6 . Si es cau en el bany , es colpeja contra el terra o s’esfuma en l’aire , ets el responsable dels costos de substitució o reparació . Talla la gespa , fes de cangur , estalvia diners del teu aniversari. Si passa , hauràs d’estar preparat .

7 . No facis servir la tecnologia per mentir , fer ximpleries o enganyar a un altre ésser humà . No t’involucris en converses que siguin perjudicials per als altres . Sigues un bon amic .

8 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis res a través d’aquest mitjà que no diries en persona .

9 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis a algú alguna cosa que no li diries en veu alta i en presència dels seus pares . Autocensurat.

10 . Res de porno . Cerca a la web informació que compartiries obertament amb mi . Si tens algun dubte sobre alguna cosa , pregunta a una persona . Preferiblement , al teu pare oa mi .

11 . Apaga’l , silencial , deixa a un costat en públic . Especialment en restaurants , al cinema o mentre parles amb un altre ésser humà . No ets una persona mal educada, no deixis que l’iPhone canviï això .

12 . No enviïs ni rebis imatges de les teves parts íntimes o de les parts íntimes de qualsevol altra persona . No riguis . Algun dia estaràs temptat de fer-ho , malgrat la teva gran intel · ligència . És arriscat i pot arruïnar la teva vida adolescent / jove / adulta . És sempre una mala idea . El ciberespai és vast i més poderós que tu . I és difícil fer que alguna cosa d’aquesta magnitud desaparegui , incloent una mala reputació.

13 . No facis multitud de fotos o vídeos . No hi ha necessitat de documentar tot . Viu les teves experiències . Quedaran registrades en la teva memòria tota l’eternitat .

14 . Deixa el teu mòbil a casa de vegades i sentir-se protegit i segur d’aquesta decisió . No està viu ni és cap extensió del teu cos . Aprèn a viure sense ell . Sigues millor i més poderós que FOMO [ en anglès , sigles de ” fear of missing out ” , la por a perdre una cosa que està passant , a no estar sempre connectat ] .

15 . Baixa’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que milions de teus semblants escolten , que és sempre el mateix. El teu generació té un accés a la música més gran que qualsevol altra en la història . Aprofita’t d’aquest regal . Expandeix els teus horitzons .

16 . Practica jocs de paraules , puzles o trencaclosques de tant en tant.

17 . Mantingueu els ulls amunt . Observa el món que passa al teu voltant. Mira per la finestra . Escolta als ocells . Passeja’t . Parla amb un desconegut . Pregunta’t sense buscar a google .

18 . Et faràs un embolic . Et trauré el telèfon . Ens asseurem i parlarem sobre això . Tornarem a començar . Tu i jo sempre estem aprenent . Estic en el teu equip . Estem junts en això .

Informació extreta de “El confidencial”

Read Full Post »

 
Us fem arribar un contingut molt interessant que apareix en una web també molt interessant de Maite Miró sobre educació infantil 0-3:  Rebequeries  i també a l’article de Gemma Alsina Expresar la ira. Educar la agresividad en la etapa de primaria.
 
 

Quina és l’actitud més adequada que es  pot tenir davant la rebequeria d’un infant?: enfadar-se, obviar-la, renyar, mostrar-se indiferent…

 
 Abans de res cal comprendre les causes i el propòsit de l’ira i ajudar el nen a expresar-la pacificament, mentres es posen límits ferms als impusos i a la conducta, de tal forma que el nen es senti segur si perd el control. Si els adults som capaços d’afrontar la ira dels nens podem ajudar-los a que ells també l’afrontin; si l’adult abandona aquesta tasca o respon de manera hostil, summergeix a l’infant en una barreja d’emocions difícils de descifrar i admetre. Però l’ ira dels infants pot generar ira als adults: el malestar provoca malestar.
L’objectiu bàsic és reconèixer el moment i la causa que fa que aparegui en els nens per poder iniciar-los en la comprensió de la emoció. Quan abans aprengui el nen a identificar i nombrar el seu sentiment d’ira, més enfortit sortirà davant les adversitats. Aquesta és una habilitat crucial per reduir la possibilitat de respondre agressivament.
 

Causes comuns que produeixen sentiments d’ira en els infants (Brazelton i Sparrow, 2006):

Perills i necessitats no satifetes (amenaçes físiques)
Fracassos i decepcions
Vergonya i humiliació
Sentiments ferits (amenaçes psicològiques)
Injustícia
Altres: depresió, dificultats en l’aprenentatge…
 
 

Estratègies que ens faciliten ajudar a l’infant a controlar la resposta agressiva davant l’ira:

 
  • RECONÈIXER L’ IRA:  Sense perdre la calma, realitzar actuacions educatives encaminades a ajudar els infants a reconèixer els seus sentiments (ira, ràbia, impotència, frustració…);  posar paraules a la situació viscuda (explicar quin desencadenant ha fet que l’infant s’enrabiés, i com aquest, incapaç de contenir i d’entendre tota la seva ràbia, ha cridat, ha plorat…). A part de l’actitud, les paraules poden calmar el nen i l’ajuden a identificar la causa de la pèrdua de control. Frases com “sé que això no t’agrada i estàs enfadat”, “les coses noves són difícils”, “et sents desanimat” …, poden ajudar el nen a sentir-se comprés i, per tan, a compredre’s.

 

  •  CALMAR A L’INFANT I ENSENYAR-LO A CALMAR-SE: Per poder calmar a una persona, cal estar calmat. L’adult ha d’evitar que l’emoció s’apoderi dels seus actes quan ha de calmar un nen. A vegades és difícil mantenir-se calmat; respirar-se profundament, centrar-nos a l’emoció i reconèixer-la ens ajudarà a contenir-la.

 

  • POSAR LÍMITS FIABLES I CONSISTENTS: Fer-li saber quins comportaments estem en disposició d’acceptar o no acceptar (mostrar els límits que no pot passar, les coses que no pot fer…), però que seguirem al seu costat si ell pretén rebassar-los. Cal entendre que una educació en positiu implica establir límits, entesos com aquells espais reals i també emocionals que els adults proporcionem als infants i que els permeten l’experimentació i el desenvolupament sense córrer el risc de fer-se mal o de fer-ne als altres, i també sense la necessitat de prendre decisions que no els corresponen. Els límits donen confiança i significat als nens i nenes. L’absència de límits per una  banda estimula a l’infant a arribar més lluny en el seu descontrol i per altra “ninguneja”, o sigui, “si ningú posa límits, no importo a ningú”.
 
  • RESOLDRE EL PROBLEMA:  Si podem identificar el desencadenant podem saber la forma de resoldre el problema. Posar sol·lució a la causa de l’enuig ajuda al nen a pensar en mig d’una situació desagradable i frustrant . La pròxima vegada que aquesta situació aparegui, tindrà més possibilitats d’actuar pacientment. Buscar amb l’infant solucions al problema originari fent bones preguntes que l’ajudin amb la seva resposta a entendre la situació viscuda i que també li aportin idees que el puguin ajudar a resoldre, en una altra ocasió, un problema similar de forma més adequada.

 

  • RESTABLIR LA SEGURETAT del nen és primordial i necessari.  Contenció de comportaments de fogida o lluita. Buscar estapais tranquils i diàfans on el nen pugui assossegar-se serà un primer pas per ensenyar-li a tranquilitzar-se davant  d’una emoció tan nefasta.

 

  • RETORN A L’INICI, A LA NORMALITAT: Hem d’ensenyar al infant a tornar a la normalitat després d’un episodi de descontrol. Aquest camí de tornada sol ser difícil: quant més gran sigui l’infant, més complicat és el camí de retorn. La vergonya o la por a descontrolar-se de nou poden apareixer, per tant, cal ensenyar, també, a gestionar aquestse emocions.

 

  • REPARAR: Quan apareix la ira, els comportaments agressius que la segueixen poden tener efectes “trencadors”. A vegades es trenquen objectes, altres relacions. Després d’un episodi d’enuig descontrolat o agressivitat, hem d’ajudar l’infant a reparar “allò que s’ha trencat”: una joguina, un llibre, la confiança, l’afecte, la complicitat… És una forma de grantitzar que la pròxima vegada que apareixi la ira ens podrem entendre i farem un esforç per aprendre junts.
 
El següent pòster de The Devereux Foundation il·lustra de forma senzilla el pasos que són convenients realitzar.
 flip it

Aquest video exemplifica les pautes anteriorment exposades:

Read Full Post »

Aquest dimarts, 21 de novembre, els educadors Ricard Jiménez i Pere Salvador van muntar una escola de pares al plató de “Singulars”. Us resumim algunes de les seves reflexions i els seus consells:

 

A l’adolescència no només es produeixen canvis físics, sinó també canvis mentals i canvis de necessitats. Una de les necessitats primordials dels adolescents són els amics. No podem escollir els amics dels nostres fills, però sí on els han de fer. No tots els espais afavoreixen l’educació, i els amics són els moduladors de la conducta dels adolescents”.

 

“Els adolescents també necessiten trencar, allunyar-se de les rutines dels adults. Per als adults la rutina és un aliat, ens ajuda a viure millor. Repetir les mateixes tasques ens permet simultaniejar diverses tasques alhora. Els joves, en canvi, rebutgen la rutina. I això té a veure amb els tres eixos on es fonamenta la personalitat estable: l’autoestima, l’autoconcepte i l’autoeficàcia. En els adolescents aquests tres pilars de la personalitat s’estan formant”.

 “L’autoconcepte és la percepció del propi cos com la màquina que ens permet viure, i l’autoeficàcia és saber en què som bons i en què no som tan bons. Això ens permetrà potenciar i refermar les nostres capacitats”.

 

La formació de la personalitat pot comportar patiment; per això l’adolescència pot ser una etapa difícil de la vida, perquè els costa reconèixer-se a ells mateixos”.

 

Una altra de les necessitats bàsiques dels adolescents és la llibertat. Aprendre a exercitar la llibertat és fonamental per al desenvolupament de la persona i l’entrada en la vida adulta”.

 

“Hem de créixer com a persones i també hem de créixer moralment. No sempre tenim la mateixa concepció moral de la vida i de la societat. Quan som molt petits ens governen una sèrie d’impulsos. Un nadó plora quan té gana, fred, quan vol que l’acaronin. A mesura que anem creixent hem d’anar aprenent que hi ha límits i normes. Però els pares han de ser capaços de dosificar com imposen aquestes normes. Ni tot poden ser càstigs ni tampoc tot poden ser premis“.

 

Si volem que els nostres fills siguin responsables els hem d’educar en la responsabilitat“.

 

Quan eduquem i imposem normes hem de ser coherents. L’arbitrarietat causa confusió i els nostres fills han de tenir molt clar que hi ha uns límits que s’han de respectar. Les nostres actuacions han de partir de dos principis: ells fan les coses no per perjudicar-nos i cada cop que hem de castigar ho hem de fer amb el cap, no amb el cor. Cal agafar distància i controlar les emocions per actuar millor. La millor forma de gestionar l’adolescència dels fills és a través del diàleg“.

 

Els pares han de reivindicar la seva quota d’amor, l’amor és un gran motor. Els sentiments són un dels fonaments de la persona i la convivència. Ha de ser una prioritat no trencar els vincles afectius. El contacte físic és molt important, els hem de dir més que els estimem i hem d’exigir que ells també ho facin amb nosaltres“.

 

Hem d’exercir l’autoritat. Si ens convertim en els amics dels nostres fills, ells es queden orfes“.

 

Fonts: http://www.tv3.cat/actualitat/486960/Hem-dexercir-lautoritat-amb-els-fills-Si-ens-convertim-en-els-seus-amics-ells-es-queden-orfes

 

Read Full Post »

Aquí teniu una interessant guia que ha elaborat Save de Children  de com excercir una educació en positiu.

 

Read Full Post »

PER PENSAR-HI…

Documental que mostra un nen de 4 anys amb “problemes de conducta” i s’analitzen les variables que mantenen els comportaments problemàtics i/o agressius.

primera part

segona part

tercera part

cuarta part

quinta part

sexta part

Read Full Post »

Els infants fan el que veuen. Prediquem amb l’exemple.

Un vídeo que fa pensar sobre l’efecte que té la conducta dels adults sobre els infants, i sobretot dels pares i mares sobre els seus fills i filles.

REFLEXIÓ:

Prediquem amb l’exemple.

No podem demanar a un infant allò que no fem els adults.

Exercim la nostra influència positiva.

Read Full Post »

Older Posts »