ELS LÍMITS I UNA CRIANÇA RESPECTUOSA II

Aprofitem el fil engegat en el post anterior per afegir un altre article original de la web de l’Associació Catalana de Llars d’Infants:  Com posar límits als infants d’una manera respectuosa

 

“Un dels temes que més preocupacions, dificultats i preguntes us genera a les famílies en el vostre dia a dia és el tema dels límits. Quan i com hem de posar límits? Quins límits són adequats i quins no? Un límit és un càstig? En aquest article aprofundirem en aquesta temàtica posant atenció i observant els diversos aspectes que a nivell personal ens poden dificultar alhora de posar límits als infants.

 

QUÈ SÓN ELS LÍMITS?

Els límits formen part de la vida, les cèl·lules del nostre cos estan formades per una membrana que és el límit entre el dins i l’afora, la nostra pell és un límit entre el jo i l’entorn, les nostres cases tenen parets que fan de límit entre la nostra llar i la del veí… tot allò que ens envolta té límits.

Els límits cuiden i responen al benestar i a les necessitats dels infants, dels adults i de l’entorn. Donen seguretat i ajuden als nens i nenes a entendre com funciona el seu món i a relacionar-s’hi de manera sana i nutritiva. Quan els posem des de la seguretat, la tranquil·litat i la disponibilitat, són un acte d’amor.

 

QUINES DIFICULTATS ENS TROBEM ELS ADULTS A L’HORA DE POSAR LÍMITS?

Sovint posar límits ens fa sentir culpables ja que mouen l’emocionalitat dels nostres nens i nenes. Davant d’un límit que els frustra, poden reaccionar enfadant-se,  posant-se tristos… aquestes emocions, reclamen de la nostra presència, disponibilitat i capacitat d’acollir i acompanyar l’emoció de l’infant. Això, és difícil de fer, quan sovint només veiem els nostres fills i filles una estoneta al vespre després de jornades laborals maratonianes.

D’altra banda, la creença sovint és que els nens i nenes són més feliços quan estan contents, per això quan el veiem plorar o enfadar-se davant un límit creiem que els estem perjudicant. És important trencar amb aquesta creença limitant, ja que la felicitat no està relacionada exclusivament amb l’alegria, un infant serà més saludable i per tant, en conjunt més feliç, quan és capaç de transitar per les diferents emocions (alegria, tristesa, ràbia, por) que apareixen en el transcurs de la vida, sense quedar-se fixa’t en una concreta.

Alhora de posar un límit, hem d’observar més enllà del que està succeint en aquell moment concret. És a dir, a vegades l’emocionalitat (tristesa, ràbia…) que presenten els nens i nenes davant d’un límit pot no estar directament relacionada amb aquella situació concreta que com adults estem limitant, sinó amb un conjunt d’emocions acumulades i no gestionades derivades de necessitats no satisfetes (gelosia per naixement de germans, necessitat de compartir més temps amb els pares…).

Poder entendre que el comportament dels infants està relacionat amb la necessitat que tenen de rebre presència, amor i cura per part dels adults, fa que puguem llegir les actuacions dels nostres fills i filles d’una manera més profunda i puguem acollir i donar resposta a la seva necessitat autèntica.

Una altra de les dificultats que observem a l’hora de posar límits, és que sovint els pares i mares relacioneu els límits amb una educació autoritària similar a la que veu rebre qua éreu petits. En aquest sentit, és bàsic aprendre a diferenciar l’autoritat de l’autoritarisme, així com els límits dels càstigs, un límit respon a la necessitat de cuidar a l’infant i són conseqüència directa d’acte.

Moltes vegades, la dificultat en gestionar els límits amb els infants venen derivats de la dificultat que tenim com a adults en posar límits en els diferents àmbits de la nostra pròpia vida (a la feina, amb la parella, amb els amics…), si com a adults som capaços de validar els nostres propis límits, farem de mirall als nostres fills i filles, ajudant-los a integrar els seus límits sense jutjar-los.

 

COM POSAR ELS LÍMITS?

Tot i que no hi ha receptes màgiques, ni fórmules magistrals a l’hora de posar límits si que podem dir que hem de tenir en compte els següents aspectes a l’hora de posar-los:

 

Els límits han de respondre a les necessitats i moment evolutiu de l’infant.

Són conseqüència directe de l’acció del nen o nena, per tant han de ser proporcionals.

De manera clara, concreta i acotada en el temps.

Sense justificacions i sense perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar.

Amb seguretat, tranquil·litat i respecte.

Situant-nos en una posició que ens puguem mirar als ulls a la mateixa alçada.

Sense jutjar ni desvaloritzar al nen o la nena.

Sense tractes, ni entrant en rols igualitaris que generin confusió als infants.

Per acabar, dir que un cop posat el límit, és imprescindible que els adults siguem capaços d’acollir les emocions que emergeixen, acompanyant als nens i nenes a gestionar la tristesa, la ràbia, la frustració, la impotència… que puguin estar sentint.

 

Sense jutjar-los, simplement estant al seu costat, presents i disponibles, aquesta és una de les claus per transformar la relació amb els nostres fills i poder gestionar els límits des de l’amor, entenent-los com un acte que cuida.”

Read Full Post »

ELS LÍMITS I UNA CRIANÇA RESPECTUOSA

Observem últimament en el món educador una confusió important entre el que és una criança respectuosa i un deixar fer, que porten a l’absència d’un espai segur de l’infant per una falta apropiada de límits.

Les consequències poden ser devastadores, per això volem compartir un article fàcil i interessant de la psicòloga Olga Armengol Vázquez del Centre CAPSIS, centre d’atenció psicològica i psiquiàtrica de Vilanova

ens ajudi a ressituar-nos de nou en el nostre paper educador:  https://www.capsisvilanova.cat/articles/limits/

 

PER QUÈ HEM DE POSAR LÍMITS ALS INFANTS? NO SERIEN MÉS FELIÇOS PODENT FER TOT EL QUE VULGUIN? NO VIURIEM MÉS TRANQUILS SENSE HAVER DE POSAR NORMES I LÍMITS?

Un infant sense límits, o amb uns límits confosos, tindrà greus dificultats en el futur. Problemes d’autoestima, d’autorregulació, de control emocional, de relació amb els altres… Uns límits massa severs tampoc beneficien en l’educació: generen adults insegurs, rígids, amb baixa autoestima i poca capacitat per prendre decisions. Com es pot fer doncs? En aquest article us resumeixo les pautes que s’estan donant avui en dia per poder posar uns límits respectuosos amb l’infant, enfocats a l’educació i la millora del seu benestar emocional.

 

La tasca de posar límits als més petits és dels adults, pares, avis, mestres, cangurs… Uns límits que han d’ajudar a aprendre a auto-regular-se i a afontar les limitacions que s’aniran trobant de forma natural quan creixin i es vagin fent grans. Però la tasca d’aprendre a posar límits és també part d’un procés d’aprenentatge. Quan volem posar límits anem oscil·lant entre la permissivitat i l’autoritarisme, ser massa sobreprotector/a o ser un dictador/a. Un llistat sense fi de situacions que ens fan estar decidint constantment: les hores davant de la tele, la quantitat de llaminadures, el desig de dormir al llit dels pares, comprar allò que vol l’infant o no, etc. Un adult que no aconsegueix posar un límit amb fermesa, i alhora certa flexibilitat, s’enfrontarà amb un nen insatisfet, les demandes del qual aniran en augment.

 

Els desitjos sempre satisfets impliquen la mort del desig (F. Dolto)

 

Un límit…

Marca un continent i delimita l’espai pel qual el nen pot moure’s amb seguretat.

Ofereix un ambient segur i confiable; on podrà jugar, explorar i aprendre.

Estableix un marc de contenció, funciona com a guia, dóna ordre al seu món i genera seguretat.

Possibilita l’elecció i permet una millor percepció de la realitat, en reconèixer l’incorrecte del correcte.

Permet al nen l’oportunitat de pensar, de prendre la iniciativa i buscar solucions.

Protegeix al nen de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajuda a evitar situacions que posin en risc la seva seguretat física i la dels altres.

Incrementa el respecte per ell/a mateix/a i pels altres.

Afavoreix el desenvolupament de la identitat i fomenta l’autonomia.

Els nens i nenes, des de petits, aprenen normes i valors tractant de assemblar-se als adults amb els qui interactuen. La primera forma d’aprenentatge és per identificació. S’identifiquen amb l’adult i l’imiten. Es tracta mes que de prohibir, d’oferir bons models identificatius.  Així com els pares i mares defineixen les normes i pautes dins de l’àmbit familiar, introdueixen als nens i nenes en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència. La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge.

 

Les 10 “pautes” per posar límits

1. Objectivitat. És freqüent escoltar en nosaltres mateixos i en altres pares expressions com ‘Porta’t bé’, ‘sigues bo’, o ‘no facis això’. Els nostres fills ens entendran millor si marquem les nostres normes d’una forma més concreta. Un límit ben especificat amb frases curtes i ordres precises sol ser clar per a un nen. ‘Parla baixet en una biblioteca’; ‘agafa la meva mà per creuar el carrer’ són alguns exemples de formes que poden augmentar substancialment la relació de complicitat amb el teu fill.
2. Opcions. En molts casos, podem donar als nostres fills una oportunitat limitada per decidir com complir les nostres ordres. La llibertat d’oportunitat fa que un nen senti una sensació de poder i control, reduint les resistències. Per exemple: ‘És l’hora del bany. Et vols dutxar o prefereixes banyar-te?’. ‘És l’hora de vestir-se. Vols triar un vestit o ho faig jo?’ Aquesta és una forma més fàcil i ràpida de donar dues opcions a un nen perquè faci exactament el que volem. Alhora també l’estem ajudant a ser més autònom en les seves decisions, i a sentir que ell/a també pot decidir.
3. Fermesa. En qüestions realment importants, quan existeix una resistència a l’obediència, nosaltres necessitem aplicar el límit amb fermesa. Per exemple: ‘Vés a la teva habitació ara’ o ‘Para!, les joguines no són per tirar’ són una mostra d’això. Els límits ferms s’apliquen millor amb un to de veu segur, sense crits, i un gest seriós en el rostre. Els límits més suaus suposen que el nen té una opció d’obeir o no. Exemples de lleugers límits: ‘Per què no et portes les joguines fora d’aquí?’; ‘Que faràs els deures?’; ‘Vine a casa ara, val?”. La fermesa amb la que marquem límits també servirà de model als nostres fills per ser ells mateixos ferms quan els calgui: per aturar situacions abusives, per fer-se valer… Per tant és important evitar la violència verbal (crits o menyspreus) i física (empentes o sotrecs).
4. Accentua el positiu. Els nens són més receptius en fer el que se’ls ordena quan reben reforços positius (“premiar” el bon comportament enlloc de “castigar” el mal comportament). Algunes repressions directes com el ‘no’, diuen a un nen que és inacceptable la seva actuació, però no explica quin comportament és l’apropiat. En general, és millor dir a un nen el que ha de fer (“ara hem de parlar molt fluixet”) abans de dir el que no ha de fer (“sobretot no cridis”). Es tracta de canviar el “NO…” pel “FES…”
5. Allunya’t del conflicte. Quan diem ‘vull que et vagis al llit ara mateix’, estem creant una lluita de poder personal amb els nostres fills. Una bona estratègia és fer constar la regla d’una forma impersonal. Per exemple: ‘Són les 8, hora de ficar-s e al llit’ i li ensenyes el rellotge. En aquest cas el nen pot disgustar-se amb el rellotge, però no amb el pare.
6. Explica el perquè. Quan un nen entén el motiu d’una regla com una forma de prevenir situacions perilloses per a si mateix i per a uns altres, se sentirà més animat a obeir-la. D’aquesta manera, el millor quan s’aplica un límit, és explicar al nen perquè ha d’obeir. Entenent la raó, els nens poden desenvolupar empatia i valors interns de conducta o comportament, i crear la seva pròpia consciència. Abans de donar una llarga explicació que pot distreure als nens, manifesta la raó en poques paraules. Per exemple: ‘No mosseguis a les persones. Això els farà mal’.
7. Suggereix una alternativa. Sempre que apliquis un límit al comportament d’un nen, intenta indicar una alternativa acceptable. Sonarà menys negatiu i el teu fill se sentirà compensat. D’aquesta manera, pots dir: ‘aquest és el meu pintallavis i no és per jugar. Aquí tens un llapis i paper per pintar’. En oferir-li alternatives, li estàs ensenyant que els seus sentiments i desitjos són acceptables, però ha de canviar una mica la forma.
8. Fermesa en el compliment. Una regla puntual és essencial per a una efectiva posada en pràctica del límit. Una rutina flexible (ficar-se al llit a les 8 una nit, a quarts de 10 la propera, i a les 9 una altra nit) convida a una resistència vers la norma i es torna impossible de complir. Les rutines i regles importants en la família haurien de ser efectives dia rere dia, encara que estiguis cansat o indisposat. Si dónes al teu fill l’oportunitat de donar tombs a les seves regles, ell segurament intentarà resistir’s-hi.
9. Desaprova la conducta, no al nen. Deixa clar als teus fills que la teva desaprovació està relacionada amb el seu comportament i no va directament cap a ells. No mostris rebuig cap als nens. Abans de dir ‘ets dolent’, hauríem de dir ‘això està mal fet’ (desaprovació de la conducta).
10. Controla les emocions. Els investigadors assenyalen que quan els pares estan molt enfadats, castiguen més seriosament, i són més propensos a ser verbalment i/o físicament abusius amb els seus nens. Hi ha èpoques en què necessitem portar amb més calma la situació i comptar fins a deu abans de reaccionar. Davant d’un mal comportament, el millor és poder prendre’s un moment de calma, i després preguntar amb tranquil·litat, ‘que ha succeït aquí?’.

 

Olga Armengol Vázquez

Psicòloga d’infància i adolescència Col. 13744

CAPSIS Vilanova

Els Límits

Read Full Post »

EDUCAR: comunicació, autonomia i afecte.

Us deixem una síntesi dels continguts treballats als tallers Aula família 0-6, realitzat s a l’escola Bressol, els passats 17 i 21 de febrer,  gràcies a la Diputació de Barcelona i que amablement ens ha preparat la seva ponent, Maria Martínez.

Moltes gràcies Maria, n’hem aprés molt!

Read Full Post »

18 normes que una mare va dictar al seu fill per poder tenir mòbil

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 años, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el preciat regal, però no venia sol, la seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valiós mòbil.

Aquí teniu les normes:

1 . És el meu telèfon . Jo vaig pagar per ell . Jo te’l deixo a tu . No sóc la millor ?

2 . Jo sempre coneixeré la contrasenya .

3 . Si sona , agafa’l . És un telèfon . Digues ” hola” , fes gala de les teves maneres . Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ” Mamà” o “Papa ” . Mai .

4 . Li donaràs el telèfon a un dels teus progenitors immediatament a les 19h30 cada dia de col · legi ia les 21h el cap de setmana . Estarà apagat tota la nit i es tornarà a encendre a les 7h30 . Si no faries una trucada al telèfon fix d’algú , on els seus pares poden contestar , tampoc truquis o enviïs missatges amb el mòbil . Escoltes aquests instints i respecta a les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres .

5 . No aniràs al col · legi amb ell . Conversa en persona amb la gent a la que envies missatges . * Els dies de mitja jornada , les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials .

6 . Si es cau en el bany , es colpeja contra el terra o s’esfuma en l’aire , ets el responsable dels costos de substitució o reparació . Talla la gespa , fes de cangur , estalvia diners del teu aniversari. Si passa , hauràs d’estar preparat .

7 . No facis servir la tecnologia per mentir , fer ximpleries o enganyar a un altre ésser humà . No t’involucris en converses que siguin perjudicials per als altres . Sigues un bon amic .

8 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis res a través d’aquest mitjà que no diries en persona .

9 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis a algú alguna cosa que no li diries en veu alta i en presència dels seus pares . Autocensurat.

10 . Res de porno . Cerca a la web informació que compartiries obertament amb mi . Si tens algun dubte sobre alguna cosa , pregunta a una persona . Preferiblement , al teu pare oa mi .

11 . Apaga’l , silencial , deixa a un costat en públic . Especialment en restaurants , al cinema o mentre parles amb un altre ésser humà . No ets una persona mal educada, no deixis que l’iPhone canviï això .

12 . No enviïs ni rebis imatges de les teves parts íntimes o de les parts íntimes de qualsevol altra persona . No riguis . Algun dia estaràs temptat de fer-ho , malgrat la teva gran intel · ligència . És arriscat i pot arruïnar la teva vida adolescent / jove / adulta . És sempre una mala idea . El ciberespai és vast i més poderós que tu . I és difícil fer que alguna cosa d’aquesta magnitud desaparegui , incloent una mala reputació.

13 . No facis multitud de fotos o vídeos . No hi ha necessitat de documentar tot . Viu les teves experiències . Quedaran registrades en la teva memòria tota l’eternitat .

14 . Deixa el teu mòbil a casa de vegades i sentir-se protegit i segur d’aquesta decisió . No està viu ni és cap extensió del teu cos . Aprèn a viure sense ell . Sigues millor i més poderós que FOMO [ en anglès , sigles de ” fear of missing out ” , la por a perdre una cosa que està passant , a no estar sempre connectat ] .

15 . Baixa’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que milions de teus semblants escolten , que és sempre el mateix. El teu generació té un accés a la música més gran que qualsevol altra en la història . Aprofita’t d’aquest regal . Expandeix els teus horitzons .

16 . Practica jocs de paraules , puzles o trencaclosques de tant en tant.

17 . Mantingueu els ulls amunt . Observa el món que passa al teu voltant. Mira per la finestra . Escolta als ocells . Passeja’t . Parla amb un desconegut . Pregunta’t sense buscar a google .

18 . Et faràs un embolic . Et trauré el telèfon . Ens asseurem i parlarem sobre això . Tornarem a començar . Tu i jo sempre estem aprenent . Estic en el teu equip . Estem junts en això .

Informació extreta de “El confidencial”

Read Full Post »

REBEQUERIES

 

Us fem arribar un contingut molt interessant que apareix en una web també molt interessant de Maite Miró sobre educació infantil 0-3:  Rebequeries  i també a l’article de Gemma Alsina Expresar la ira. Educar la agresividad en la etapa de primaria.

 

 

Quina és l’actitud més adequada que es  pot tenir davant la rebequeria d’un infant?: enfadar-se, obviar-la, renyar, mostrar-se indiferent…

 

 Abans de res cal comprendre les causes i el propòsit de l’ira i ajudar el nen a expresar-la pacificament, mentres es posen límits ferms als impusos i a la conducta, de tal forma que el nen es senti segur si perd el control. Si els adults som capaços d’afrontar la ira dels nens podem ajudar-los a que ells també l’afrontin; si l’adult abandona aquesta tasca o respon de manera hostil, summergeix a l’infant en una barreja d’emocions difícils de descifrar i admetre. Però l’ ira dels infants pot generar ira als adults: el malestar provoca malestar.

L’objectiu bàsic és reconèixer el moment i la causa que fa que aparegui en els nens per poder iniciar-los en la comprensió de la emoció. Quan abans aprengui el nen a identificar i nombrar el seu sentiment d’ira, més enfortit sortirà davant les adversitats. Aquesta és una habilitat crucial per reduir la possibilitat de respondre agressivament.

 

Causes comuns que produeixen sentiments d’ira en els infants (Brazelton i Sparrow, 2006):

Perills i necessitats no satifetes (amenaçes físiques)

Fracassos i decepcions

Vergonya i humiliació

Sentiments ferits (amenaçes psicològiques)

Injustícia

Altres: depresió, dificultats en l’aprenentatge…

 

 

Estratègies que ens faciliten ajudar a l’infant a controlar la resposta agressiva davant l’ira:

 

• RECONÈIXER L’ IRA:  Sense perdre la calma, realitzar actuacions educatives encaminades a ajudar els infants a reconèixer els seus sentiments (ira, ràbia, impotència, frustració…);  posar paraules a la situació viscuda (explicar quin desencadenant ha fet que l’infant s’enrabiés, i com aquest, incapaç de contenir i d’entendre tota la seva ràbia, ha cridat, ha plorat…). A part de l’actitud, les paraules poden calmar el nen i l’ajuden a identificar la causa de la pèrdua de control. Frases com “sé que això no t’agrada i estàs enfadat”, “les coses noves són difícils”, “et sents desanimat” …, poden ajudar el nen a sentir-se comprés i, per tan, a compredre’s.

 

•  CALMAR A L’INFANT I ENSENYAR-LO A CALMAR-SE: Per poder calmar a una persona, cal estar calmat. L’adult ha d’evitar que l’emoció s’apoderi dels seus actes quan ha de calmar un nen. A vegades és difícil mantenir-se calmat; respirar-se profundament, centrar-nos a l’emoció i reconèixer-la ens ajudarà a contenir-la.

 

• POSAR LÍMITS FIABLES I CONSISTENTS: Fer-li saber quins comportaments estem en disposició d’acceptar o no acceptar (mostrar els límits que no pot passar, les coses que no pot fer…), però que seguirem al seu costat si ell pretén rebassar-los. Cal entendre que una educació en positiu implica establir límits, entesos com aquells espais reals i també emocionals que els adults proporcionem als infants i que els permeten l’experimentació i el desenvolupament sense córrer el risc de fer-se mal o de fer-ne als altres, i també sense la necessitat de prendre decisions que no els corresponen. Els límits donen confiança i significat als nens i nenes. L’absència de límits per una  banda estimula a l’infant a arribar més lluny en el seu descontrol i per altra “ninguneja”, o sigui, “si ningú posa límits, no importo a ningú”.

 

• RESOLDRE EL PROBLEMA:  Si podem identificar el desencadenant podem saber la forma de resoldre el problema. Posar sol·lució a la causa de l’enuig ajuda al nen a pensar en mig d’una situació desagradable i frustrant . La pròxima vegada que aquesta situació aparegui, tindrà més possibilitats d’actuar pacientment. Buscar amb l’infant solucions al problema originari fent bones preguntes que l’ajudin amb la seva resposta a entendre la situació viscuda i que també li aportin idees que el puguin ajudar a resoldre, en una altra ocasió, un problema similar de forma més adequada.

 

• RESTABLIR LA SEGURETAT del nen és primordial i necessari.  Contenció de comportaments de fogida o lluita. Buscar estapais tranquils i diàfans on el nen pugui assossegar-se serà un primer pas per ensenyar-li a tranquilitzar-se davant  d’una emoció tan nefasta.

 

• RETORN A L’INICI, A LA NORMALITAT: Hem d’ensenyar al infant a tornar a la normalitat després d’un episodi de descontrol. Aquest camí de tornada sol ser difícil: quant més gran sigui l’infant, més complicat és el camí de retorn. La vergonya o la por a descontrolar-se de nou poden apareixer, per tant, cal ensenyar, també, a gestionar aquestse emocions.

 

• REPARAR: Quan apareix la ira, els comportaments agressius que la segueixen poden tener efectes “trencadors”. A vegades es trenquen objectes, altres relacions. Després d’un episodi d’enuig descontrolat o agressivitat, hem d’ajudar l’infant a reparar “allò que s’ha trencat”: una joguina, un llibre, la confiança, l’afecte, la complicitat… És una forma de grantitzar que la pròxima vegada que apareixi la ira ens podrem entendre i farem un esforç per aprendre junts.

 

El següent pòster de The Devereux Foundation il·lustra de forma senzilla el pasos que són convenients realitzar.

 

Aquest video exemplifica les pautes anteriorment exposades:

Read Full Post »

ADOLESCENTS: EDUCANT PARES I MARES

Aquest dimarts, 21 de novembre, els educadors Ricard Jiménez i Pere Salvador van muntar una escola de pares al plató de “Singulars”. Us resumim algunes de les seves reflexions i els seus consells:

 

“A l’adolescència no només es produeixen canvis físics, sinó també canvis mentals i canvis de necessitats. Una de les necessitats primordials dels adolescents són els amics. No podem escollir els amics dels nostres fills, però sí on els han de fer. No tots els espais afavoreixen l’educació, i els amics són els moduladors de la conducta dels adolescents”.

 

“Els adolescents també necessiten trencar, allunyar-se de les rutines dels adults. Per als adults la rutina és un aliat, ens ajuda a viure millor. Repetir les mateixes tasques ens permet simultaniejar diverses tasques alhora. Els joves, en canvi, rebutgen la rutina. I això té a veure amb els tres eixos on es fonamenta la personalitat estable: l’autoestima, l’autoconcepte i l’autoeficàcia. En els adolescents aquests tres pilars de la personalitat s’estan formant”.

 “L’autoconcepte és la percepció del propi cos com la màquina que ens permet viure, i l’autoeficàcia és saber en què som bons i en què no som tan bons. Això ens permetrà potenciar i refermar les nostres capacitats”.

 

“La formació de la personalitat pot comportar patiment; per això l’adolescència pot ser una etapa difícil de la vida, perquè els costa reconèixer-se a ells mateixos”.

 

“Una altra de les necessitats bàsiques dels adolescents és la llibertat. Aprendre a exercitar la llibertat és fonamental per al desenvolupament de la persona i l’entrada en la vida adulta”.

 

“Hem de créixer com a persones i també hem de créixer moralment. No sempre tenim la mateixa concepció moral de la vida i de la societat. Quan som molt petits ens governen una sèrie d’impulsos. Un nadó plora quan té gana, fred, quan vol que l’acaronin. A mesura que anem creixent hem d’anar aprenent que hi ha límits i normes. Però els pares han de ser capaços de dosificar com imposen aquestes normes. Ni tot poden ser càstigs ni tampoc tot poden ser premis“.

 

“Si volem que els nostres fills siguin responsables els hem d’educar en la responsabilitat“.

 

“Quan eduquem i imposem normes hem de ser coherents. L’arbitrarietat causa confusió i els nostres fills han de tenir molt clar que hi ha uns límits que s’han de respectar. Les nostres actuacions han de partir de dos principis: ells fan les coses no per perjudicar-nos i cada cop que hem de castigar ho hem de fer amb el cap, no amb el cor. Cal agafar distància i controlar les emocions per actuar millor. La millor forma de gestionar l’adolescència dels fills és a través del diàleg“.

 

“Els pares han de reivindicar la seva quota d’amor, l’amor és un gran motor. Els sentiments són un dels fonaments de la persona i la convivència. Ha de ser una prioritat no trencar els vincles afectius. El contacte físic és molt important, els hem de dir més que els estimem i hem d’exigir que ells també ho facin amb nosaltres“.

 

“Hem d’exercir l’autoritat. Si ens convertim en els amics dels nostres fills, ells es queden orfes“.

 

Fonts: http://www.tv3.cat/actualitat/486960/Hem-dexercir-lautoritat-amb-els-fills-Si-ens-convertim-en-els-seus-amics-ells-es-queden-orfes

 

Read Full Post »

EDUCAR EN POSITIU

Aquí teniu una interessant guia que ha elaborat Save de Children  de com excercir una educació en positiu.

 

Read Full Post »

“Padres difíciles niños con problemas”

PER PENSAR-HI…

Documental que mostra un nen de 4 anys amb “problemes de conducta” i s’analitzen les variables que mantenen els comportaments problemàtics i/o agressius.

primera part

segona part

tercera part

cuarta part

quinta part

sexta part

Read Full Post »

CHILDREN SEE, CHILDREN DO.

Els infants fan el que veuen. Prediquem amb l’exemple.

Un vídeo que fa pensar sobre l’efecte que té la conducta dels adults sobre els infants, i sobretot dels pares i mares sobre els seus fills i filles.

REFLEXIÓ:

Prediquem amb l’exemple.

No podem demanar a un infant allò que no fem els adults.

Exercim la nostra influència positiva.

Read Full Post »

EMILIO CALATAYUD

EMILIO CALATAYUD. Jutge de menors de Granada.

El senyor Emilio Calatayud Pérez, té fama de ser un jutge tou, com podría deduir-se per les seves més famoses sentències, però les que el coneixen asseguren que és molt rigurós encara que també compassiu i complaent. Es diu Emilio Calatayud i és el titular del Jutjat de Menors número 1 de Granada.

Tot i que sigui més conegut per dictar sentències exemplars, l’Emilio Calatayud no es deixa influenciar a l’hora d’enviar a la presó els que han comès delictes greus.

El jutjat d’Emilio és un bon termòmetre per a prendre la temperatura social de l’Estat. En 20 anys no només han canviat els menors i els seus hàbits, ha canviat també les famílies, els col•legis i la societat en general. Els quasi mil casos que es veuen cada any en aques Jutjat són tot un repertori de formes i comportaments dels menors. Més del 80% de les sentències porten aparellades mesures de reinserció social o laboral. Es tracta de delictes menors o bé faltes menys greus. Errors, com els qualifica el mateix jutge. El de sempre. El que sí està canviant i a tota velocitat és el tipus de delicte i l’extracte social dels menors delinqüents. Cada setmana Emilio Calatayud ha de jutjar una mitjana de tres nens que maltracten i agredeixen la seva pròpia familia. Una falta o un delicte que sembla haver-se instal•lat entre les clases mitjanes i mitja-alta.

Amb tot, Emilio Calatayud pot presumir d’un altíssim percentatge d’èxit en les seves reinsercions: més del 80%. La Llei del Menor de 2001 va augmentar l’edat penal del menor fins els 18 anys i que va permetre sortir de la presó molts nois , de moment només ha portat més feina als jutjats de menors. En aquest àmbit Emilio Calatayud escura la llei per a que els que es vegin privats de llibertat havent comès el delicte com a menors no hagin d’ingressar mai en una presó de majors.

Informació extreta de: http://www.youtube.com/watch?v=H8egWOrh5Zw

 Aquí teniu una conferència de les que realitza per tot Espanya:

 

LES SEVES RECOMENACIONS  PER A  FORMAR UN DELINCUENT

“1: Comience desde la infancia dando a su hijo todo lo que pida. Así crecerá convencido de que el mundo entero le pertenece.

2: No se preocupe por su educación ética o espiritual. Espere a que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.

3: Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto lo animará a hacer cosas más graciosas.

4: No le regañe ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.

5: Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes. Así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.

6: Déjele leer todo lo que caiga en sus manos. Cuide de que sus platos, cubiertos y vasos estén esterilizados, pero no de que su mente se llene de basura.

7: Riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así a él no le dolerá demasiado el día en que la familia, quizá por su propia conducta, quede destrozada para siempre.

8: Dele todo el dinero que quiera gastar. No vaya a sospechar que para disponer del mismo es necesario trabajar.

9: Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad podrían producirle frustraciones.

10: Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores y vecinos. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quieren fastidiarlo.”

A aquestes recomenacions trobareu una resposta interessant, per part del paido psiquiatra Joaquín Díaz Atienza que permet complementar altres aspectes sobre el tema que el Sr. jutge no fa a: http://www.paidopsiquiatria.com/modules.php?name=News&file=article&sid=356

Si voleu saber més sobre el personatge apareix un article molt interessant a:  http://www.el-mundo.es/magazine/2004/245/1086188096.html

Read Full Post »