RECOMANACIONS ALS PARES PER A L’ESTUDI A CASA

RECOMANACIONS PER A L’ESTUDI A CASA

Com tots sabeu, part de la feina que els alumnes fan per avançar en els seus estudis s’ha de fer a casa. En aquest sentit, el vostre recolzament com a pares és essencial en el progrés dels vostres fills.  Aquest document pretén ser una guia per ajudar-vos en aquesta important tasca.

QUINS FACTORS DETERMINEN UN BON NIVELL D’ESTUDI?

Intel·ligències múltiples: Verbal lingüística Lògico-matemàtica Naturalista Musical Visual-espaial …

Treball: Planificació Organització Tècniques d’estudi

Motivació: Què vull ser? Què m’agrada? Estat d’ànim Situació personal…

Una de les prioritats del projecte educatiu de l’institut de Sils és l’educació integral, això significa que les persones som éssers unitaris, integrals, que hem de desenvolupar harmònicament totes les nostres capacitats i per tant, l’educació s’ha de donar en totes les dimensions de la persona (física, emocional, social, racional,…). Atendre totes aquestes dimensions des de la família és la millor garantia per a l’èxit acadèmic, actual i futur.

QUÈ SÓN LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES?

Existeixen diferents estils d’aprenentatge que ens fan afrontar els reptes quotidians emprant diferents estratègies. El nostre nivell general d’intel·ligència té a veure amb com fem servir les nostres diverses aptituds cognitives. Cada persona té, almenys, vuit intel·ligències o habilitats cognitives. Aquestes intel·ligències treballen juntes, encara que com a entitats semi-autònomes. D’aquesta manera, acaba passant que cada persona en desenvolupa unes més que altres. Aquest fet condiciona la forma com l’estudiant afronta el procés d’aprenentatge i les sessions d’estudi a casa.

Tot seguit teniu indicacions referides a les diferents intel·ligencies. Amb aquesta lectura, segurament us serà fàcil veure quina intel·ligència predomina més en el vostre fill/a.

DEFINICIÓ	APLICACIÓ	DE CARES A L’ESTUDI
Visual-Espaial: Capacitat de percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les per produir o decodificar informació gràfica.	Nois i noies que pensen sobretot en termes gràfics, amb imatges. Saben percebre fàcilment les relacions i l’estructura espaial del seu entorn més proper. S’orienten fàcilment i dominen les magnituds espaials.	Aquests joves estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres. Els resulta molt útil fer mapes conceptuals i mentals. Tenen facilitat amb la geometria i la tecnologia.
Verbal: Capacitat per utilitzar el llenguatge per descriure i explicar la realitat.	Joves als quals els encanta redactar històries, llegir i que tenen facilitat pels idiomes. Pensen en paraules. El seu pensament és sobretot verbal.	El diàleg i la discussió són molt útils en l’estudi. Els podem ajudar preguntant-los la lliçó i que ells ho expliquin fent un resum o una exposició oral. Aquestes pràctiques els ajuden molt a consolidar aprenentatges.
Naturalista: Capacitat per distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals i plantes.	Aquestes persones estimen els animals, les plantes, tenen una bona interacció amb el medi natural. Els agrada la investigació referida a aquests aspectes.	En l’estudi és important que puguin classificar, comparar, explorar. Els van millor les ciències, però en altres matèries els pot ajudar plantejar-se els aprenentatges com a reptes relacionats amb temes que els interessin.
Musical: Capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals.	Els encanta cantar, ballar. Se senten atrets pels ritmes i les melodies.	Aquests joves necessiten estar vinculats amb el món musical per sentir-se realitzats, cantar, tocar un instrument… Per memoritzar continguts que els costen poden utilitzar melodies o altres estratègies que associïn un contingut a temes musicals.
Corporal: Capacitat per utilitzar el cos en l’expressió d’idees i sentiments, i la facilitat en l’ús del cos i també de les mans per transformar elements.	Destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal i/o en treballs manipulatius i de construcció utilitzant diferents materials.	Aquests alumnes necessiten expressar-se a través de l’esport, la dansa o el drama. El moviment és absolutament present a les seves vides. Cal alternar-lo amb l’estudi en la mesura del possible.
Intrapersonal: Capacitat d’avaluar les pròpies fortaleses, debilitats i interessos.	Acostumen a ser reflexius, de raonament encertat i els agrada donar consells, fins i tot als seus pares.	A aquests estudiants els va bé treballar sols, organitzant-se al seu propi ritme, tenint espai personal.
Interpersonal: Capacitat per entendre els altres i interactuar eficaçment amb ells.	Disfruten treballant en grup, ja que saben posar-se fàcilment al lloc de l’altre i saben com tractar diferents tipus de persones. Solen ser líders.	Aquest alumnes no solen rendir massa si estan aïllats durant l’estudi, necessiten compartir les idees. És millor que treballin en un lloc comú de casa i que estiguem receptius i els escoltem o participem amb de les seves activitats.
Matemàtica: Capacitat per utilitzar nombres i el llenguatge matemàtic per calcular, descriure i interpretar la realitat.	Analitzen amb facilitat els problemes. Tenen molta agilitat mental quan es tracta de números.	Es concentren fàcilment, sobretot amb temes tècnics i matemàtics. Caldra donar-los més suport amb els aprenentatges lingüístics, necessiten molta autodisciplina amb el tema de l’ortografia en alguns casos.

Tot seguit, us exposem unes línies generals sobre el TREBALL a casa, aquestes es poden seguir a l’hora d’estudiar però sense oblidar les necessitats i particularitats de cadascú.

QUÈ PODEM FER PERQUÈ A CASA FACI ELS DEURES DE LA MILLOR MANERA?

Cal que tinguem en compte que els alumnes han de fer una hora de feina diària aproximadament.

De res serveix tenir bones capacitats intel·lectuals si no es faciliten els factors externs adequats. Així, és necessari un lloc d’estudi que reuneixi les mínimes condicions de confort, el sofà o el llit no serien llocs adequats, per exemple. En funció de la tasca a realitzar o de les particularitats de l’alumne pot ser un lloc diferent; l’habitació del noi/noia, un espai comú a casa, etc. En aquest sentit, sigui el lloc que sigui, l’alumne ha de sentir que, per als pares, és molt important que ell faci els deures i que li donaran suport si el necessita.

És important que el jove es senti cómode allà on fa deures i de la forma com els fa. Depèn de l’alumne i de la situació familiar ens podem trobar en diferents casos:

EXEMPLES DE SITUACIONS ON PRACTIQUEM BONS HÀBITS D’ESTUDI

SITUACIÓ	VALORACIÓ
Normalment faig els deures a la cuina, mentre el meu pare fa el sopar, així li puc preguntar els dubtes i em sento més acompanyat.	Això va bé amb nois i noies que els sol fer mandra fer els deures i que, si es queden sols, es despisten fàcilment. Agafar l’hàbit diari de tenir un moment compartit en un mateix espai mentre nosaltres fem altres tasques portarà bons resultats segur.
M’agrada fer els deures a la meva habitació, hi tinc l’ordinador i hi estic tranquil. La meva mare va entrant de tant en tant per preguntar-me com va.	En aquesta situació hi tenim alumnes prou autònoms, que es concentren fàcilment i que són responsables. Cal però, fer-nos presents de tant en tant per evitar distraccions amb l’ordinador.
Estem sols a casa tota la tarda amb el meu germà. Faig els deures al menjador, mentre ell mira la tele, etc. Després de sopar, quan arriben els pares, els comento els deures que he fet, i si m’he deixat alguna cosa, m’ajuden i ho acabo.	Molt important en aquest cas que, quan arribem a casa, demostrem que ens preocupa molt si ha pogut fer els deures o no. Si no els ha pogut fer, cal ajudar-lo a posar-s’hi, encara que sigui tard i estiguem cansats, valdrà molt la pena.

Quan el vostre fill es posa a fer els deures, ha de tenir clar què ha de fer. Per això, el bon ús de l’agenda és essencial. S’ha d’organitzar la sessió decidint quines activitats farà primer i quines després. Ha de valorar quant temps necessitarà per fer-les i si li caldrà el suport d’un adult o no.

Podem tenir en compte les diferents situacions d’estudi que es solen donar:

Si ha d’estudiar per un examen: És molt probable que necessiti el vostre suport i una hora de bona concentració com a mínim.

Si ha de fer exercicis: Segurament pot fer-los sol i en el temps que toca, sempre i quan sigui capaç de mantenir la concentracio durant l’estona que hi dedica.

Si ha d’acabar tasques o ha de fer “treballs”: També pot ser que necessiti consell, de com fer algunes coses i que necessiti més temps del que pensa per acabar-ho.

Hi ha joves que poden començar molt concentrats i van perdent concentració, aquests hauran de començar a fer els deures de dificultat més alta. Hi ha nois i noies que van millorant la concentració a mesura que passen els minuts, en aquest cas, millor que comencin per les activitats més fàcils.

Si ens hem posat tard a fer deures i no tenim massa temps, cal començar per la part difícil i valorar si llevant-nos abans al matí podem acabar amb la part fàcil.

QUINES SÓN LES TÈCNIQUES D’ESTUDI QUE CAL SABER APLICAR?

Prendre apunts

És fonamental l’atenció:

• Escoltar el professor
• Seguir els seus raonaments
• Veure en quins aspectes posa més èmfasi quan parla i quan escriu a la pissarra.

• S’han d’apuntar els missatges principals i prendre notes de manera ràpida i clara. No s’ha d’anotar tot, com si fos un dictat.

• Convé deixar un marge prou ample per si es volen fer anotacions, resums, paraules-clau…

• Es poden utilitzar abreviatures personals: xq, +…

Lectura comprensiva

Quasi tot el que s’aprèn és mitjançant la lectura, d’aquí la importància que té que es coneguin les pròpies limitacions a l’hora de llegir.

Quan estudiem, la lectura s’ha de realitzar en dues etapes:

• Lectura ràpida. Per entendre de què va i obtenir una idea general del text.

• Lectura atenta. Formulant-se preguntes i cercant en el diccionari el vocabulari que no es coneix. Serveix per a treure les idees bàsiques, relacionar-les i captar les coses importants.

S’ha d’aprendre a fer una lectura ràpida, però sobretot comprenent el que es llegeix.

Quan es llegeix, s’ha d’anar separant “el gra de la palla”, és a dir la idea principal de les secundàries.

Subratllar

Perquè s’ha de subratllar?

• S’estalvia molt de temps i s’eviten distraccions.

• Fa l’estudi actiu.

• Facilita la comprensió.

• Ajuda a fer el resum i/o l’esquema perquè permet sintetitzar molt bé.

Què s’ha de subratllar?

• Les idees principals, les secundàries, les dates,

dades i noms importants i els termes tècnics.

• Les respostes a les possibles preguntes.

Quan s’ha de subratllar?

• Després d’haver llegit detingudament cada paràgraf.

El resum

Com fer un resum?

• Llegir detingudament el text. Es recomanen tres lectures:

• Una ràpida (per fer-nos una idea del contingut)
• Una lenta amb subratllat, destacant-ne les idees

principals.

• Una més lenta, dedicada a la memorització i l’anàlisi.

• Ordenar aquestes idees principals en un ordre lògic.

• Redactar el text amb el teu propi vocabulari

• Utilitzar lligams entre els diferents paràgrafs.

• Rellegir el resum i intenta completar, amb l’ajuda del text, el que no quedi prou clar.

Fer esquemes

Un esquema estarà ben realitzat quan reculli les idees més importants d’un tema de forma ordenada i estructurada per a facilitar el seu posterior resum i memorització, amb el mínim de paraules.

Perquè és important fer esquemes?

• Facilita la comprensió del text.

• Obliga a estudiar activament.

• Ajuda a anar al que és essencial i a exposar de manera senzilla el que sembla complex.

• Ajuda a la memòria visual i tàctil.

• Ajuda a repassar.

• Ens proporciona síntesi i anàlisi dels continguts.

Passes a seguir per fer un esquema:

Després de la seva lectura, conèixer el significat de les paraules, subratllar les idees principals i secundàries, s’ha de:

• Estudiar les relacions de les idees entre si.

• Posar subtítols a cada subconjunt d’idees.

• Cercar la forma gràfica o tipus d’esquema més adequat.

Memoritzar. Practicar. Repassar

És necessari assimilar i comprendre bé la informació.

Quan es parla de la memòria, se sap que es recorda millor allò que es comprèn, el que està seleccionat i organitzat, allò que es relaciona amb altres aprenentatges. La pràctica, memorització i repàs es poden fer relacionant de nou tots els continguts, i fer-ho tant per escrit com explicant-ho en veu alta, amb una estructura coherent i que pugui ser significativa.

 

Article elaborat pel Departament d’Orientació de l’Institut de Sils i extret de: http://ampasessils.wordpress.com/eines-per-lestudi/

 

WEBS DE CONSULTA

• http://www.xtec.cat/~cgonza2/TECNIQUES%20ESTUDI/0%20presentacio%20i%20index.htm

• http://issuu.com/jcarmonaespinosa/docs/dossier_de_t_cniques_d_estudi

• http://www.slideshare.net/jcarmonaespinosa/tecniques-estudi-presentation?type=powerpoint

• http://www.xtec.cat/~jcruz/t_estudi/

Read Full Post »

COMPARTIM EL TEMPS!: ELS JOVES OPINEM

Tots iguals

Avui en dia, a les famílies, la dona treballa més hores i alhora té més responsabilitat que l’home en vers les feines de casa, tot i que l’home treballa un 20 % més a la feina en comparació amb la dona. Però si pensem en les hores totals, veiem que la dona treballa més hores de mitjana. És per això que s’ha creat el projecte “Compartim el Temps”.

 

“Compartim el temps” no és res més que un ideal amb l’objectiu de repartir equitativament segons les edats ( piràmide de les tasques familiars) de tots els membres de la família les tasques de la llar que normalment duu a terme la dona (planxar, netejar, endreçar, educar als més petits, ajudar a les persones dependents…). D’aquesta manera s’aconseguirà l’equilibri del total d’hores treballades i de la contribució a la casa.

Des del punt de vista dels joves, creiem que és un tema que ha d’evolucionar ja que fa temps que la dona lluita pels seus drets i per aconseguir la igualtat de sexes. El repte que veiem possible és que en un futur tot això ja no sigui un problema i, si el projecte “Compartim el temps” funciona, ajudarà a que la societat canviï de mentalitat i aprengui a repartir-se les tasques. En l’actualitat, les feines de casa estan mal repartides degut a que els infants i els joves se’ns ha educat d’una manera molt protectora i amb la idea de no deixar-nos créixer tant ràpid, i també ens em vist afectats per les noves tecnologies que han aconseguit treure’ns un temps que abans s’invertia en ajudar a casa als adults. En resum, des de ben petits se’ns ha mal acostumat i se’ns ha consentit que no col·laborem en les tasques familiars. Per això, creiem que se’ns ha d’incentivar i, a vegades, obligar-nos a ajudar.

 

Sovint els joves decidim no invertir el nostre temps lliure en ajudar a casa, ja que és avorrit i sempre prioritzem altres activitats d’oci. Per tant, pensem que, des d’alguna de les entitats públiques (per exemple: els Casals de Joves…) se’ns hauria d’informar millor i se l’hauria de promocionar més amb al finalitat que ens motivem i l’apliquem a les nostres cases. Els joves sabem que hauríem de col·laborar en les tasques sense que ningú ens ho demanés i prendre’ns-ho com una obligació, però també ens agrada que se’ns reconegui o recompensi l’esforç invertit.

Si ara prenem consciència de tot això, en un futur ens veurem beneficiats, ja que quan siguem grans i haguem canviat la nostra posició, exigirem que els més joves i petits ens ajudin, cada un segons les seves possibilitats.

 

En conclusió, la coresponsabilitat de les tasques de la llar és un tema que genera diverses opinions dins de cada casa, ja que cadascú -acord amb la seva edat, té un punt de vista i unes vivències diferents. Tot i això, si tothom pren consciència des de petit, és més fàcil assolir l’objectiu del projecte “Compartim el Temps”.

 

Article escrit per:

Laura Rodríguez Martos (16 anys)

Montserrat Salayet Prat (17 anys)

Activitat realitzada  per les alumnes de l’IES Eugeni Xammar en el Marc del credit “Estada a l’empresa” a l’ajuntament al juliol del 2010.

Read Full Post »

I tu concilies?

Si la conciliació és cosa de tots i totes, perquè no comences per tu? 

 Tens molt de treball? 

Estàs fent un curs per les tardes? 

El falten hores al dia? 

…  

Busca una mica de temps per reflexionar sobre la teva vida, la forma en la que distribueixes el temps, quines son les teves prioritats personals…, una vegada facis aquesta reflexió podràs veure quines necessitats tens i quins aspectes es poden millorar o canviar de la teva vida familiar, personal i laboral. 

La junta d’andalusia, amb la guia sobre la conciliació de la vida laboral, familiar i personal proposa un petit questionari que preten fer un petit autodiagnostic amb el que podràs analitzar les exigències i demandes que existeixen a la teva empresa, família i si et queda temps per la teva vida personal. Aquí us el fem arribar: 

  

“A continuacion, tienes un cuestionario que puedes rellenar contestando lo que mas se aproxime a tu realidad. Aunque la opcion sea “si o no”, señala la que ocurra con mayor frecuencia. Al final encontraras algunas recomendaciones”  

TARJETA DE MEDIDA PERSONAL PARA EL AUTODIAGNÓSTICO:  

¿YO CONCILIO? 

1. Actualmente me dedico plenamente a mi trabajo, le doy prioridad.  SI NO  

 2. Me llevo trabajo a casa. SI NO 

 3. Comento todo lo del trabajo con mi familia y mis amistades. SI NO 

 4. En el trabajo me olvido de todo lo demas. SI NO 

 5. Me molesta hablar de trabajo fuera de el, con mi familia o amistades. SI NO 

 6. Me fastidia que me llamen al movil por trabajo en mi tiempo libre.  SI NO 

 7. Conozco la legislacion en materia de conciliacion? SI NO 

De las siguientes medidas, se cuales ofrece mi empresa?: Flexibilidad horaria, Banco de horas, Trabajo a tiempo parcial/ reduccion de jornada , Excedencia laboral  , Dias libres para situaciones familiares excepcionales o asuntos propios , Teletrabajo, Guarderias de empresa, Seguro de vida , Seguro de accidente, Asistencia sanitaria para familiares directos , Plan de pensiones.Bonos restaurantes, Otros. 

 8. Utilizo alguna de esas medidas? SI NO 

9. Utilizo algun recurso para la conciliacion de la vida laboral y familiar, de  los existentes en mi ciudad?  SI NO  

 10. A veces me quedo alguna hora mas en el trabajo para evitar llevarme  trabajo a casa. SI NO  

11. Cuando termino mi jornada laboral desconecto de mi trabajo. SI NO 

12. Cuantas horas semanales dedico al trabajo remunerado? 

 13. Cuantas horas semanales dedico al trabajo domestico y a otras actividades relacionadas con el cuidado y la atencion a otras personas? 

 14. Cuantas horas dedica el resto de la familia? 

 15. Cuantas horas me quedan para mi? 

 

Els resultats del qüestionari els podràs consultar a la pàgina 73 de la guia per la conciliació:

 

Read Full Post »

Com podem arribar a un repartiment equitatiu i just de les tasques familiars?

Contingut extret la guia sobre concilicació de la  vida familiar i laboral de la Junta d’andalusia.

“Es necesaria una negociacion entre los diferentes miembros de la familia segun los intereses de cada uno. Es decir, quien va a hacerse cargo de las diferentes responsabilidades. Ahora bien, es importante que ese reparto se haga de forma equitativa y justa. “

“A continuacion exponemos algunas ideas al respecto:

– A la hora de repartir las tareas hay que tener en cuenta dos aspectos: por un lado, las actividades que nos gustan o motivan mas y, por otra, las habilidades de cada persona para realizarlas. Por ejemplo: “A mí me encanta cocinar pero odio la plancha, yo me encargo de la comida y tú de la ropa”. Tambien podemos pactar alternancias, por ejemplo, si a nadie le gusta planchar, pues “una semana tú y otra yo”.

 La idea es que no importa quien haga que, sino que cada uno y cada una haga su parte.

 – Tambien hay que tener presente las responsabilidades laborales de cada cual, ya que es obvio pensar que si una persona trabaja 8 horas diarias a turno partido, dificilmente podra dedicarse a las tareas domesticas en la misma medida que su pareja que, por ejemplo, trabaja solo 4 horas. Por tanto, lo idoneo es que cada persona colabore de manera proporcional al tiempo que disponga.

 – Otro aspecto a tener en cuenta es que siempre podemos enseñar a hacer algo a la otra persona, bien porque lo hemos practicado mas veces o porque tenemos mas habilidad para ello. De esta manera evitamos los estereotipos sexistas en las tareas domesticas. Asi, no caemos en la idea erronea de que los hombres poco tienen que ensenar a las mujeres en cuanto a las tareas del hogar, ya que colgar un cuadro, lavar el coche o llevarlo al taller son tambien actividades domesticas que pueden ser realizadas por las mujeres. Y lo mismo ocurre al contrario, hacer la colada es algo que tambien pueden hacer los hombres.

Lo unico que hace falta para ello es un compromiso personal y respetar los otros compromisos.

Cuando hablamos de implicacion, no solo nos referimos a los hombres, sino a todos los miembros de la unidad familiar, que deben asumir las tareas domesticas y familiares como responsabilidad de todo el grupo. Hay que darle valor a estas tareas, reconocerlas y asumirlas por parte de todos y todas.

 Como padre o madre debes aprender a delegar tareas y responsabilidades y es fundamental que tus hijos e hijas aprendan y asuman diversas responsabilidades relacionadas con las tareas domesticas. Con ello estaras fomentando la autonomia y autosuficiencia de tu hijo o hija.”

 

Read Full Post »

Com conciliar l’horari escolar i el laboral?

Els canvis socials que hem experimentat en els últims decennis han provocat un cert desequilibri entre els costums establerts i les noves organitzacions familiars i d’empresa. Per ara, encara arrosseguem maneres de fer pròpies de generacions anteriors i volem ajustar-les a les necessitats del segle XXI. Una és la conciliació entre els horaris de treball dels pares i els horaris escolars.

 Article escrit per Dorotea Carbó Martorell

Extret de la web familia forum: http://www.familiaforum.net/index.asp?page=detpyr&num=1&id=1159&sc=28&ss=230

En termes generals hi ha una gran dicotomia entre les opinions dels professionals de l’educació, els pares i les empreses, generada per la confluència d’interessos distints. Mentre els uns volen adaptar els horaris escolars als laborals, els altres pretenen el contrari.

És cert, però, que moltes empreses s’han adonat de la importància de conciliar vida laboral i familiar i, en conseqüència, han posat en marxa plans que faciliten, no solament aquesta conciliació, sinó també la consecució d’altres objectius laborals relacionats amb la satisfacció personal i professional. En l’àmbit d’administració i de legisladors, també es mostra un gran interès per aquestes qüestions.

El problema és que, mentre la societat (empreses, administració, ciutadans) va prenent consciència de la necessitat de canvi, les famílies tenen els fills i han d’organitzar-se en aquest moment, no quan les coses s’hagin ajustat. Què es pot fer, doncs, quan la immediatesa reclama solucions?

El temps és el valor més preuat per a aquells que han de combinar responsabilitats laborals i familiars. Per tenir temps i disminuir el nivell d’estrès, poden gaudir de serveis que els facilitin la vida quotidiana. Però això solament és a l’abast de les famílies més solvents, i de fills, en té tothom.

Pel que fa a la conciliació dels horaris escolars amb els laborals, cal plantejar-se a la família quines prioritats tenim, cal valorar l’interès professional dels pares (en el cas de famílies monoparentals, la reflexió té poc marge) i les necessitats afectives i pedagògiques dels fills. És cert que la qualitat de la relació entre pares i fills és necessària, però aquesta qualitat requereix temps i ser-hi. 

Amb tot, les possibles sortides, com poden ser les activitats extraescolars, també han de ser avaluades: qui les fa, amb quina finalitat i criteris s’organitzen aquestes activitats i per què ens interessa que hi vagin, no fos cas que deleguéssim responsabilitats per no poder estar ni amb el fill, ni per al fill.

No cal ni dir que estar ben informat sobre els drets laborals i els plans de conciliació que possiblement porti a terme l’empresa on treballem beneficiaran les decisions que prenguem. No podem desaprofitar-los ni els treballadors ni els empresaris, llevat que vulguem perpetuar situacions d’absentisme encobert per fer tasques familiars, estrès innecessari i insatisfacció professional i familiar…

En conclusió: ara es fa necessari prendre decisions des de la necessitat immediata i, alhora, potenciar i defensar el camí cap a una societat en què l’escola i la feina siguin compatibles.

Dorotea Carbó Martorell

 

Per saber-ne més!

– CARDÚS, SALVADOR (2003). Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals: informe. Barcelona: Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya, 230 pàg.

– ROSENFELD, ALVIN A.; WISE, NICOLE (2002). La hiperescolarización de los hijos: las actividades extraescolares, una presión añadida para tus hijos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 262 pàg.

– URETA I BUXEDA, J.M.; COSCUBIELA I CONESA, J.;CABRÉ, A. (2002). Família i treball. Barcelona: Dèria Editors, 144 pàg.

Read Full Post »