Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Consum’ Category

El Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut, C17, el qual està integrat pels ajuntaments de l’Ametlla del Vallès, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Figaró-Montmany i el Tagamanent, ha col·laborat en la revisió de la

Guia de recomanacions sobre el consum d’alcohol i altres drogues en les festes locals elaborada pel Departament de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.

Guia de recomanacions sobre el consum d'alcohol

Aquesta guia incorpora recomanacions relacionades amb la prevenció del consum de drogues i la reducció dels danys i riscos associats al consum en espais d’oci nocturn que ja realitza el Pla C17, el qual ha desenvolupat un projecte innovador de gestió de conflictes en espais d’oci nocturn pel que ha estat convidat a presentar-lo a la jornada en què es presentarà oficialment aquesta guia

 

 

Anuncis

Read Full Post »

SALUT I ESPORT

 

L’audiovisual «Salut i Esport» ha estat realitzat per Expopanel, S.L. amb el patrocini de la Fundació Agrupació Mútua i amb la col·laboració i suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

 

 Tota aquesta informació ha estat extreta de la web de la Diputació: 

 http://www.diba.cat/salutpublica/promociosalut/salut_i_esport/salut_i_esport.asp

 

Es tracta d’una sèrie per a la televisió destinada a la població infantil i juvenil (8-14 anys), que té com a objectiu difondre els avantatges de l´alimentació saludable i de la pràctica de l´activitat física i/o de l´esport de manera habitual.

A la sèrie hi participen esportistes i cuiners de prestigi reconegut que imparteixen consells sobre totes dues matèries, i s´hi mostren diferents modalitats esportives i preparacions culinàries.

Consta de tretze capítols amb una durada de poc més de set minuts cadascun, que van ser emesos pel canal televisiu 8tv durant els mesos d’estiu i tardor de l’any 2008.

    Índex de capítols

  • Capítol 1. La carn
    Entrenant amb Víctor Sada, jugador de bàsquet del Akasvayu Girona.
    Cuinant amb Juan Roca, cuiner del Celler de Can Roca.
  • Capítol 2. La verdura
    Entrenant amb Marc Torrejón, jugador de futbol del RCD Espanyol.
    Cuinant amb Carles Gaig, cuiner del Restaurant Gaig.
  • Capítol 3. El peix blanc i el peix blau
    Entrenant amb Helen Montilla, ex-regatista del Club de Vela Palamós.
    Cuinant amb Joan Cuadrat, cuiner del Restaurant La Gamba.
  • Capítol 4. Les hortalisses
    Entrenant amb Álvaro Ferrer, jugador de handbol del KH7 Balonmano de Granollers.
    Cuinant amb Santi Santamaria, cuiner del Restaurant El Racó de Can Faves.
  • Capítol 5. La pasta
    Entrenant amb Ivan Pérez, jugador de waterpolo de la Selecció Espanyola.
    Cuinant amb Franco Lombardo, cuiner del Restaurant Tramonti.
  • Capítol 6. L’arròs
    Entrenant amb Rafa Pascual, jugador de voleibol de la Selecció Espanyola.
    Cuinant amb Ada Parellada, Restauradora del Restaurant Semproniana.
  • Capítol 7. La llet i els seus derivats
    Entrenant amb Rosa Morató, atleta plusmarquista nacional de 3.000 metres obstacles.
    Cuinant amb Mercè Casademunt, Propietària de Granja Viader.
  • Capítol 8. La macedònia
    Entrenant amb Vanessa García, judoka, Campiona d’Espanya Senior.
    Cuinant amb Carles Ruiz, cuiner del Restaurant 7 Portes.
  • Capítol 9. Els sucs de fruita
    Entrenant amb Gemma Mengual, una de les millors nedadores mundials de Natació sincronitzada.
    Cuinant amb Christian Escribà, Pastisser de Pastisseria Escribà.
  • Capítol 10. El pa
    Entrenant amb Pau Ribas, jugador de bàsquet del DKV Joventut.
    Cuinant amb Andrés Jarque, Forner del Forn Bertran.
  • Capítol 11. Les postres energètiques
    Entrenant amb Érika Villaécija, nedadora espanyola d’estil lliure, especialista en 800 metres.
    Cuinant amb Christian Escribà, Pastisser de Pastisseria Escribà.
  • Capítol 12. Els llegums
    Entrenant amb Albert Costa, tennista guanyador del torneig Roland Garrós 2002.
    Cuinant amb Jean Louis Neichel, cuiner del Restaurant Neichel.
  • Capítol 13. Com combinar i distribuir aliments
    Entrenant amb Melodie Pulgarín, Gimnasta de la Selecció Espanyola.
    Cuinant amb Dra. Vicky Pons, Cap del Dpt. de Nutrició del CAR de Sant Cugat.

Read Full Post »

RECEPTES D’HIVERN, catàleg editat per la Diputació de Barcelona.

Read Full Post »

Guia per al Consum Responsable de Joguines

 

EL JOC

  

 

El joc és imprescindible per desenvolupar aptituds en els infants que formaran la persona adulta que serà més endavant:

Personals: sensorials, psicomotores, cognitives, afectives.

Socials: assimilació de normes i conductes que configuraran uns valors que facilitaran als infants la integració en la societat, la incorporació dels patrons culturals i el desenvolupament de la capacitat de consens i de cooperació.

Descoberta del món: el joc permet superar les barreres de l’espai i el temps proporcionant situacions multidimensionals i complexes. Permet l’aventura i el risc.  

 

 

El joc lliure proporciona:  

 

  • Satisfacció, ja que dóna plaer, diversió i entreteniment. Permet l’alegria de l’èxit i la possibilitat d’error, en un entorn en què les seves conseqüències no són greus i poden superar-se sense problemes. En jugar els infants poden realitzar-se, afirmar-se i viure experiències positives, aspectes fonamentals per desenvolupar l’autoestima personal. 

 

  • Oportunitat d’expressar desitjos (sentir-se gran, poderós, etc.) i sentiments de por, vergonya, debilitat, angoixa, tristesa, alegria, afecte… Això és molt important per a l’equilibri personal. Els sentiments i emocions més íntimes es poden mostrar tot jugant perquè els in–fants es troben en una situació “no formal” i no censurable.

 

  • Curiositat, ja que potencia la imaginació, la creativitat i el descobriment i desenvolupa la percepció temporal i espacial. A partir d’una situació real els nens i nenes la imaginen i reconstrueixen en altres escenaris, amb altres personatges, en altres moments…

 

AMB QUÈ JUGUEM?

 

Les joguines són estris de joc que han existit en totes les èpoques i en totes les cultures. Són creacions culturals representatives de la història col·lectiva.

Avui, quan diem joguina pensem inevitablement en una joguina comercial. Com sabem, però, centenars de generacions d’infants han jugat sense comprar cap joguina. Amb elements senzills i objectes que ja no serveixen per a cap altre ús es poden fer infintat de joguines i crear situacions lúdiques que a més d’estimular la creativitat i les destreses (coordinació, agilitat, punteria) fomenten l’autonomia (llibertat, responsabilitat, autoestima), la cooperació i les capacitats psicològiques i intel·lectuals (habilitats, estratègia).

 

No hi ha una fórmula magistral que ens doni les joguines més adequades per a cada nen o nena. En escollir una joguina val la pena parar una mica d’atenció i plantejar-nos algunes coses:

 

  • Quina és la joguina més adequada a cada edat? Cada edat té unes necessitats determinades de joc, ja que a cada etapa de creixement es desenvolupen unes aptituds i capacitats diferents.

 

  • Per a qui és la joguina? Cada persona és diferent de les altres, i cada nen i cada nena té unes necessitats i interessos particulars que s’han de respectar.

 

  

CONSELLS A L’HORA DE TRIAR UNA JOGUINA 

 

   Heu de pensar que han de servir per a divertir els petits. Una joguina ha de ser estimuladora del joc. Jugar no és manipular una joguina. 

 

 La joguina és de l’infant. No imposem els nostres desitjos o allò que “sempre vàrem voler de petits”.

 

 

És molt important observar els infants mentre juguen –si pot ser, jugant amb ells– per descobrir i posar l’atenció, d’una banda, en les sevespreferències i desitjos, i també en les seves creences i aprenentatges. 

Tinguem en compte l’edat i maduresa dels infants. Cada cosa al seu temps: regalar joguines d’una edat superior a la de l’infant  no el fa més intel·ligent ni capaç. Si no s’adequa a l’edat del nen o nena a qui va destinada, li causa avorriment, confusió i pot empenyer el nen a l’etapa adulta abans d’hora Deixem que els infants la desitgin, que ens la demanin. No ens precipitem.

Regalem amb moderació. El nostre afecte no es mesura per la quantitat de joguines, el preu o lesdimensions. Alguns experts asseguren que el nombre ideal de joguines per regalar d’una sola vegada són tres i que amb una quantitat més gran l’infant dispersa la seva atenció. Un excés de joguines els desil·lusiona i els desmotiva i no els permet gaudir de tot el que ofereixen. Si no, sense voler, estem negant-los la capacitat de desitjar quelcom i l’aprenentatge del valor de les coses.

Varietat. Tenir moltes joguines inutilitzades pot dificultar que els menuts aprenguin a valorar les coses. És bo tenir joguines que estimulin els diferents aspectes per assegurar una formació integral.

Alerta amb la publicitat!. Les joguines comercials s’anuncien a tots els mitjans  continuada i repetidament i sobretot en època de Nadal. En els missatges publicitaris es confon (s’equipara) la felicitat, la diversió o l’estatus amb tenir un munt de joguines, i en donen molt sovint una imatge enganyosa. Els petits es creuen en la “necessitat” de posseir les joguines que veuen anunciades. Mireu-vos i parleu de la publicitat amb ells per ajudar-los a tenir una visió més realista.

■  Buscar la manera de poder tenir contacte real, prèviament amb aquella joguina, així el nen pot tenir una visió més realitsta de la joguina i  es poden evitar desencisos. Les ludoteques poden ser una opció.

Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Tots els nens tenen una càrrega d’agressivitat, i és molt important que la treguin (corrent, cridant, fent exercicis físics en general i interactuant amb els altres per expressar les emocions). Però cal tenir ben clara la diferència entre l’agressivitat pròpia de tots els infants i l’allau d’escenes de violència que presencien. Val la pena que ens plantegem com dosificar-les; pot ser que prenguin els comportaments agressius com l’única manera de resoldre els conflictes.

L’embalatge excessiu malbarata recursos i encareix la joguina sense motiu. Cal assegurar-se que a dintre hi ha el que sembla des de fora.

Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.

Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró…) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials (materials sintètics, plàstics…). Són millors els materials biodegradables i duradors. Les joguines que duren poc malgasten recursos i resulten més cares. També es pot tenir en compte si una joguina serà fàcilment reparable en cas que s’espatlli.

Les joguines de funcionament elèctric han d’especificar la potència màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer:

o        La marca CE, que significa que la joguina compleix les exigències essencials de seguretat contingudes en les normes comunitàries.

o        El nom i la marca del producte.

o        La raó social i l’adreça del fabricant o importador o venedor.

o        Les instruccions i advertències d’ús.

Estalviem recursos si adquirim la joguina de segona mà o si la fem a casa aprofitant materials, amb la satisfacció que això ens pot produir a nosaltres i als petits.

Transmetem la necessitat de tenir cura de les joguines, ajudem-los a cuidar-les,   a estimar-les.

 

El millor regal que podem fer als nostres infants és dedicació i amor. Regalem-los-en tant com puguem.

 

Aquest article ha estat elaborat a partir del següent material:

         Diputació de Barcelona Àrea de Salut Pública i Consum http://www.diba.es/consum/descarrega/joguinesquadriptic.pdf

         Web néixer i créixer: http://www.geocities.com/neixer_i_creixer/joguimarcs.htm

         Centre de Recerca i Informació en Consum (1998) Guia per al Consum Responsable de Joguines. Editorial Icaria.

         Agència Catalana de Consum http://www.consum.cat/temes_de_consum/joguines/index.html

         Campanya Jugant s’apren a viure http://www.gencat.net/icdona/docs/joguines.pdf 

 

Read Full Post »