COMPARTIM EL TEMPS!: ELS JOVES OPINEM

Tots iguals

Avui en dia, a les famílies, la dona treballa més hores i alhora té més responsabilitat que l’home en vers les feines de casa, tot i que l’home treballa un 20 % més a la feina en comparació amb la dona. Però si pensem en les hores totals, veiem que la dona treballa més hores de mitjana. És per això que s’ha creat el projecte “Compartim el Temps”.

 

“Compartim el temps” no és res més que un ideal amb l’objectiu de repartir equitativament segons les edats ( piràmide de les tasques familiars) de tots els membres de la família les tasques de la llar que normalment duu a terme la dona (planxar, netejar, endreçar, educar als més petits, ajudar a les persones dependents…). D’aquesta manera s’aconseguirà l’equilibri del total d’hores treballades i de la contribució a la casa.

Des del punt de vista dels joves, creiem que és un tema que ha d’evolucionar ja que fa temps que la dona lluita pels seus drets i per aconseguir la igualtat de sexes. El repte que veiem possible és que en un futur tot això ja no sigui un problema i, si el projecte “Compartim el temps” funciona, ajudarà a que la societat canviï de mentalitat i aprengui a repartir-se les tasques. En l’actualitat, les feines de casa estan mal repartides degut a que els infants i els joves se’ns ha educat d’una manera molt protectora i amb la idea de no deixar-nos créixer tant ràpid, i també ens em vist afectats per les noves tecnologies que han aconseguit treure’ns un temps que abans s’invertia en ajudar a casa als adults. En resum, des de ben petits se’ns ha mal acostumat i se’ns ha consentit que no col·laborem en les tasques familiars. Per això, creiem que se’ns ha d’incentivar i, a vegades, obligar-nos a ajudar.

 

Sovint els joves decidim no invertir el nostre temps lliure en ajudar a casa, ja que és avorrit i sempre prioritzem altres activitats d’oci. Per tant, pensem que, des d’alguna de les entitats públiques (per exemple: els Casals de Joves…) se’ns hauria d’informar millor i se l’hauria de promocionar més amb al finalitat que ens motivem i l’apliquem a les nostres cases. Els joves sabem que hauríem de col·laborar en les tasques sense que ningú ens ho demanés i prendre’ns-ho com una obligació, però també ens agrada que se’ns reconegui o recompensi l’esforç invertit.

Si ara prenem consciència de tot això, en un futur ens veurem beneficiats, ja que quan siguem grans i haguem canviat la nostra posició, exigirem que els més joves i petits ens ajudin, cada un segons les seves possibilitats.

 

En conclusió, la coresponsabilitat de les tasques de la llar és un tema que genera diverses opinions dins de cada casa, ja que cadascú -acord amb la seva edat, té un punt de vista i unes vivències diferents. Tot i això, si tothom pren consciència des de petit, és més fàcil assolir l’objectiu del projecte “Compartim el Temps”.

 

Article escrit per:

Laura Rodríguez Martos (16 anys)

Montserrat Salayet Prat (17 anys)

Activitat realitzada  per les alumnes de l’IES Eugeni Xammar en el Marc del credit “Estada a l’empresa” a l’ajuntament al juliol del 2010.

Read Full Post »

TOTHOM A LA CUINA

 Algunes de les idees que s’exposen a continuació han estat extretes de http://www.webdehogar.com/

 

Als  nens i nenes els fascina les activitats dels grans, entre elles la preparació del menjar.

Però a vegades molts pares no permetem als infants o fins i tot quan són més grans,  que  puguin explorar tot aquest mon o bé perquè és més ràpid quan ho fem nosaltres i ens surt millor, o bé perquè  patim perquè  poden fer-se mal, o simplement perquè s’embruten i ho embruten tot massa i llavors ens queda als grans una feinada de por. 

Amb un suficient control per part dels pares a la cuina no té perquè ser un lloc prohibit per als infants, poden passar allà moments molt divertits amb la mare i el pare mentre els ajuden a cuinar.

Amb una bona previsió i organització del nostre temps, podrem disposar d’una bona estona per poder elaborar un àpat conjunt.

Si no s’embruten, i embruten, mai podran aprendre a no fer-ho, ja que no ho podran practicar.

A recollir i netejar mai és aviat per col·laborar i fer-ho amb nosaltres serà més divertit: amb un bon davantal, la taula protegida i diaris al terra, segur que tot serà més fàcil de recollir.  

 

 

Que aconseguirem? 

– Poder compartir estones de qualitat amb els nostres fills.  Si és un temps relaxat i de gaudi permetrà millorar el nostre vincle. Estem més estones junts: a la cuina, a la taula, … fet que ens donarà temps i ambient per parlar i descansar plegats.

– Millorar els hàbits alimentaris: ja que  d’aquesta manera els infants s’apropen a l’alimentació a través de la seva pròpia experiència. Passa a ser l’alimentació d’una cosa imposada per els pares, a ser una cosa  viscuda i gaudida per el propi nen.  

– Millorar la seva imatge i estima perquè veuen que poden participar i que es confia en ells. 

– Millorar la seva autonomia,  responsabilitat i cooperació.

– Estimular el seu desenvolupament: Els permet usar els sentits, millorar i aprendre noves paraules i destreses, començar a treballar amb conceptes matemàtics, a seguir instruccions i a ser curiosos i provar nous aliments. 

– Augmentar el seu coneixement: Aprenen una sèrie de processos que els ajuda a comprendre millor el que els diem. Prenen consciència de com es preparen els aliments, de quin es el seu origen i els canvis que es produeixen.  

– Que el nen vagi descobrint i assimilant la importància d’una dieta equilibrada.   

 

 Quines tasques poden fer a la cuina els nostres infants?. Idees que podeu afegir a les que ja poseu en pràctica. 

 

NADONS:

–         Des de ben petits hem de deixar que el nen explori i descobreixi els diferents tipus de menjars, de textures, de sabors… El menjar ha de poder ser una font de plaer i de descobriment. Això li permet fer el primer pas per tenir una bona relació amb el menjar.

–         Deixi que el seu nadó jugui amb els objectes de la cuina: si el nadó ens veu a la cuina remenant amb els objectes, també seran importats per ell i de segur que també els voldrà conèixer.  Deixi que agafi el corró d’amassar i el passegi per el terra de la cuina,  deixi que munti la seva orquestra amb  les tapadores de les olles, o amb les culleres de fusta…..

 

 ALS DOS-TRES ANYS:

–         Hem de deixar que jugui amb els ingredients: fer instruments omplint pots amb diferents ingredients, deixar que jugui  a barrejar-los com fa la mare i el pare, i en definitiva que a través del joc vagi diferenciant els sorolls que fan, la textura , la olor i el sabor que tenen.

–         Pot ajudar a rentar fruites i verdures

–         Pot barrejar o amassar ingredients, fins i pot començar a donar-hi forma (ex.mandonguilles).

–         Pot tirar els continguts dels medidors als bols de treball.

–         Netejar la taula: deixi-li  repassar la taula de la cuina, potser que no quedi perfecte, però tots dos es sentiran bé sabent que el petit té ganes de col.laborar.

–         Practicar amb colors i formes: ajudi al seu petit a identificar les formes i els colors dels ingredients que fa servir en les preparacions dels àpats, així es pot sentir més involucrat en la preparació i el pot animar a menjar-s’ho més tard. 

 

 ALS 4 -5-6 

– Fem matemàtiques:

. jugar amb els nombres, contant les quantitats necessàries per cada ingredient que necessitem per fer una recepta

.  mesurar: deixi que el petit l’ajudi a mesurar les quantitats per a una recepta, i comenci a explicar-li les fraccions i les diferents mesures. 

– Llegir les receptes acompanyats dels pares començar  (quan no en sap, llegeixi la recepta en veu alta i descrigui-li al seu fill el procediment pas a pas) , revisar si tenim tots els ingredients, i preparar les mesures necessàries. Això li reforçarà el concepte de que moltes activitats de la vida necessiten una sèrie de passos per obtenir el resultat final..–

– Col.laborar en la compra:  quan ja s’inicia amb la lectoescriptura, que escrigui la llista de la compra:  dicti-li tot allò que han d’anar a comprar (encara que no estigui ben escrit), aneu  a comprar amb ell  i que sigui ell responsable d’anar buscant i marcant tot el que ja han adquirit; i en arribar  a casa pot anar posant les coses a lloc.

– Pot deixar que cada setmana esculli un aliment, i  ajudar-lo a experimentar amb ell, usant-lo en diferents àpats. Podem començar amb les fruites i verdures, ja que sembla que molts nens no hi son massa amics; pot ser una manera més, d’ajudar a integrar els vegetals en la seva dieta per molt de temps 

– Ja pot anar assumint més responsabilitat en la preparació d’àpats conjunts:ja pot trencar ous, arrebossar,  tallar aliments tous amb ganivets sense tall, pelar ous durs, fer hamburgueses, croquetes i pizzes caseres, pastissos, etc… 

– Preparar àpats senzills per sí sol: amanides, entrepans, sucs, entremesos…; li encantarà menjar-se després el fruit del seu treball 

– Planificar conjuntament un calendari d’àpats setmanal; fer una llista d’aquells plats senzills i saludables que pot preparar  

– Parar i desparar la taula.    

 

ALS 7-10

– llegir les receptes: faci que el seu fill llegeixi la recepta sencera per a vostè

– planificar menjars: deixi que el nen col·labori amb vostè en l’elaboració del menu saludable setmanal, que llegeixi les receptes i l’ajudi a elaborar la llista de la compra

– preparar àpats: a aquestes edats la majoria de nens ja poden confeccionar al menys un plat per al sopar (amb els adults a prop, per si són necessaris per alguna cosa)

– si anem a fer un àpat, deixi que l’ajudi durant tota la preparació– rentar els plats: si el nen ha participat del procés d’elaboració de l’àpat, segur que accedeix a rentar-los sense massa problema  

 

ALS 10 a 14

– El nen pot començar progressivament a tenir contacte amb el foc, amb la supervisió dels adults: pot començar per exemple elaborant una truita a la francesa,….

– Cada vegada més, guanyarà en autonomia i ens necessitarà menys: mica en mica pot anar a comprar tot sol, pot començar a elaborar un àpat per la família i anar deixant la cuina mitjanament recollida

– Potenciem la seva creativitat a la cuina i les propostes novedoses.

 

 

 

 

Aquest article ha estat extret de la pàgina, del diari de l’Ametlla, “Tots Eduquem”, del mes de març de 2007: http://www.ametlla.org/pdf/hemeroteca/diari38.pdf

Read Full Post »

El treball en equip: els animals ens ensenyen…

 

Algunes entrenadores del Club de Volei han adaptat aquest document del qual ja no se’n sap l’autoria que tracta dels valors del treball en equip tot comparant-lo amb els gansos i el seu comportament de grup durant la migració.

 

ELS GANSOS: Filosofia d’equip

Text adaptat per Bea Gil i traduït per Maria Garí del Club Voleibol l’Ametlla

 

Aquesta temporada, quan vegis que els gansos emigren a un lloc més càlid per passar l’hivern, fixa’t que volen en forma de V. Saps per què ho fan? Ho fan perquè, en batre les seves ales, cada ocell produeix un moviment a l’aire que ajuda a l’ocell de darrere seu. Volant en V, la colònia de gansos augmenta un mínim de 71% la seva velocitat de vol en comparació a un ocell que vola sol.

Les persones que compartim una meta comú i tenim sentit d’equip, podem arribar a complir els objectius de manera més fàcil i més ràpidament.

 

Cada vegada que un ganso surt de la formació, sent immediatament la resistència de l’aire i s’adona de la dificultat de volar sol. Ràpidament, torna a la formació per beneficiar-se del company que va davant.

Si ens unim i ens mantenim junts amb aquells que van en la nostra direcció, l’esforç serà menor i més senzill. I serà més satisfactori assolir els nostres objectius. Volar sol és inútil.

 

Quan el líder dels gansos es cansa, passa a un dels llocs de darrera i un altre ganso pren el seu lloc.

Sempre hi haurà algú que assumirà la difícil tasca d’anar al capdavant. El grup obtindrà millors resultats si es manté unit en els moments durs, intentant resoldre problemes i situacions difícils.

 

Els gansos que van darrere donen veus per animar els que van davant perquè puguin mantenir la velocitat.

Una paraula de suport i ànim a temps, ajuda, dóna força i motiva.

 

Finalment quan un ganso emmalalteix o cau per un tret, dos altres gansos surten de la formació i l’acompanyen per cuidar-lo i protegir-lo.

Si enfortim i cuidem el grup humà, serem capaços d’afrontar tot tipus de situacions.

 

 

 

ELS DOFINS: també treballen en equip

Us presentem també un altre video molt bonic que relaciona les conductes dels dofins amb una filosofia de vida positiva i que té en compte els altres:

 

Read Full Post »