RECOMANACIONS ALS PARES PER A L’ESTUDI A CASA

RECOMANACIONS PER A L’ESTUDI A CASA

Com tots sabeu, part de la feina que els alumnes fan per avançar en els seus estudis s’ha de fer a casa. En aquest sentit, el vostre recolzament com a pares és essencial en el progrés dels vostres fills.  Aquest document pretén ser una guia per ajudar-vos en aquesta important tasca.

QUINS FACTORS DETERMINEN UN BON NIVELL D’ESTUDI?

Intel·ligències múltiples: Verbal lingüística Lògico-matemàtica Naturalista Musical Visual-espaial …

Treball: Planificació Organització Tècniques d’estudi

Motivació: Què vull ser? Què m’agrada? Estat d’ànim Situació personal…

Una de les prioritats del projecte educatiu de l’institut de Sils és l’educació integral, això significa que les persones som éssers unitaris, integrals, que hem de desenvolupar harmònicament totes les nostres capacitats i per tant, l’educació s’ha de donar en totes les dimensions de la persona (física, emocional, social, racional,…). Atendre totes aquestes dimensions des de la família és la millor garantia per a l’èxit acadèmic, actual i futur.

QUÈ SÓN LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES?

Existeixen diferents estils d’aprenentatge que ens fan afrontar els reptes quotidians emprant diferents estratègies. El nostre nivell general d’intel·ligència té a veure amb com fem servir les nostres diverses aptituds cognitives. Cada persona té, almenys, vuit intel·ligències o habilitats cognitives. Aquestes intel·ligències treballen juntes, encara que com a entitats semi-autònomes. D’aquesta manera, acaba passant que cada persona en desenvolupa unes més que altres. Aquest fet condiciona la forma com l’estudiant afronta el procés d’aprenentatge i les sessions d’estudi a casa.

Tot seguit teniu indicacions referides a les diferents intel·ligencies. Amb aquesta lectura, segurament us serà fàcil veure quina intel·ligència predomina més en el vostre fill/a.

DEFINICIÓ	APLICACIÓ	DE CARES A L’ESTUDI
Visual-Espaial: Capacitat de percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les per produir o decodificar informació gràfica.	Nois i noies que pensen sobretot en termes gràfics, amb imatges. Saben percebre fàcilment les relacions i l’estructura espaial del seu entorn més proper. S’orienten fàcilment i dominen les magnituds espaials.	Aquests joves estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres. Els resulta molt útil fer mapes conceptuals i mentals. Tenen facilitat amb la geometria i la tecnologia.
Verbal: Capacitat per utilitzar el llenguatge per descriure i explicar la realitat.	Joves als quals els encanta redactar històries, llegir i que tenen facilitat pels idiomes. Pensen en paraules. El seu pensament és sobretot verbal.	El diàleg i la discussió són molt útils en l’estudi. Els podem ajudar preguntant-los la lliçó i que ells ho expliquin fent un resum o una exposició oral. Aquestes pràctiques els ajuden molt a consolidar aprenentatges.
Naturalista: Capacitat per distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals i plantes.	Aquestes persones estimen els animals, les plantes, tenen una bona interacció amb el medi natural. Els agrada la investigació referida a aquests aspectes.	En l’estudi és important que puguin classificar, comparar, explorar. Els van millor les ciències, però en altres matèries els pot ajudar plantejar-se els aprenentatges com a reptes relacionats amb temes que els interessin.
Musical: Capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals.	Els encanta cantar, ballar. Se senten atrets pels ritmes i les melodies.	Aquests joves necessiten estar vinculats amb el món musical per sentir-se realitzats, cantar, tocar un instrument… Per memoritzar continguts que els costen poden utilitzar melodies o altres estratègies que associïn un contingut a temes musicals.
Corporal: Capacitat per utilitzar el cos en l’expressió d’idees i sentiments, i la facilitat en l’ús del cos i també de les mans per transformar elements.	Destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal i/o en treballs manipulatius i de construcció utilitzant diferents materials.	Aquests alumnes necessiten expressar-se a través de l’esport, la dansa o el drama. El moviment és absolutament present a les seves vides. Cal alternar-lo amb l’estudi en la mesura del possible.
Intrapersonal: Capacitat d’avaluar les pròpies fortaleses, debilitats i interessos.	Acostumen a ser reflexius, de raonament encertat i els agrada donar consells, fins i tot als seus pares.	A aquests estudiants els va bé treballar sols, organitzant-se al seu propi ritme, tenint espai personal.
Interpersonal: Capacitat per entendre els altres i interactuar eficaçment amb ells.	Disfruten treballant en grup, ja que saben posar-se fàcilment al lloc de l’altre i saben com tractar diferents tipus de persones. Solen ser líders.	Aquest alumnes no solen rendir massa si estan aïllats durant l’estudi, necessiten compartir les idees. És millor que treballin en un lloc comú de casa i que estiguem receptius i els escoltem o participem amb de les seves activitats.
Matemàtica: Capacitat per utilitzar nombres i el llenguatge matemàtic per calcular, descriure i interpretar la realitat.	Analitzen amb facilitat els problemes. Tenen molta agilitat mental quan es tracta de números.	Es concentren fàcilment, sobretot amb temes tècnics i matemàtics. Caldra donar-los més suport amb els aprenentatges lingüístics, necessiten molta autodisciplina amb el tema de l’ortografia en alguns casos.

Tot seguit, us exposem unes línies generals sobre el TREBALL a casa, aquestes es poden seguir a l’hora d’estudiar però sense oblidar les necessitats i particularitats de cadascú.

QUÈ PODEM FER PERQUÈ A CASA FACI ELS DEURES DE LA MILLOR MANERA?

Cal que tinguem en compte que els alumnes han de fer una hora de feina diària aproximadament.

De res serveix tenir bones capacitats intel·lectuals si no es faciliten els factors externs adequats. Així, és necessari un lloc d’estudi que reuneixi les mínimes condicions de confort, el sofà o el llit no serien llocs adequats, per exemple. En funció de la tasca a realitzar o de les particularitats de l’alumne pot ser un lloc diferent; l’habitació del noi/noia, un espai comú a casa, etc. En aquest sentit, sigui el lloc que sigui, l’alumne ha de sentir que, per als pares, és molt important que ell faci els deures i que li donaran suport si el necessita.

És important que el jove es senti cómode allà on fa deures i de la forma com els fa. Depèn de l’alumne i de la situació familiar ens podem trobar en diferents casos:

EXEMPLES DE SITUACIONS ON PRACTIQUEM BONS HÀBITS D’ESTUDI

SITUACIÓ	VALORACIÓ
Normalment faig els deures a la cuina, mentre el meu pare fa el sopar, així li puc preguntar els dubtes i em sento més acompanyat.	Això va bé amb nois i noies que els sol fer mandra fer els deures i que, si es queden sols, es despisten fàcilment. Agafar l’hàbit diari de tenir un moment compartit en un mateix espai mentre nosaltres fem altres tasques portarà bons resultats segur.
M’agrada fer els deures a la meva habitació, hi tinc l’ordinador i hi estic tranquil. La meva mare va entrant de tant en tant per preguntar-me com va.	En aquesta situació hi tenim alumnes prou autònoms, que es concentren fàcilment i que són responsables. Cal però, fer-nos presents de tant en tant per evitar distraccions amb l’ordinador.
Estem sols a casa tota la tarda amb el meu germà. Faig els deures al menjador, mentre ell mira la tele, etc. Després de sopar, quan arriben els pares, els comento els deures que he fet, i si m’he deixat alguna cosa, m’ajuden i ho acabo.	Molt important en aquest cas que, quan arribem a casa, demostrem que ens preocupa molt si ha pogut fer els deures o no. Si no els ha pogut fer, cal ajudar-lo a posar-s’hi, encara que sigui tard i estiguem cansats, valdrà molt la pena.

Quan el vostre fill es posa a fer els deures, ha de tenir clar què ha de fer. Per això, el bon ús de l’agenda és essencial. S’ha d’organitzar la sessió decidint quines activitats farà primer i quines després. Ha de valorar quant temps necessitarà per fer-les i si li caldrà el suport d’un adult o no.

Podem tenir en compte les diferents situacions d’estudi que es solen donar:

Si ha d’estudiar per un examen: És molt probable que necessiti el vostre suport i una hora de bona concentració com a mínim.

Si ha de fer exercicis: Segurament pot fer-los sol i en el temps que toca, sempre i quan sigui capaç de mantenir la concentracio durant l’estona que hi dedica.

Si ha d’acabar tasques o ha de fer “treballs”: També pot ser que necessiti consell, de com fer algunes coses i que necessiti més temps del que pensa per acabar-ho.

Hi ha joves que poden començar molt concentrats i van perdent concentració, aquests hauran de començar a fer els deures de dificultat més alta. Hi ha nois i noies que van millorant la concentració a mesura que passen els minuts, en aquest cas, millor que comencin per les activitats més fàcils.

Si ens hem posat tard a fer deures i no tenim massa temps, cal començar per la part difícil i valorar si llevant-nos abans al matí podem acabar amb la part fàcil.

QUINES SÓN LES TÈCNIQUES D’ESTUDI QUE CAL SABER APLICAR?

Prendre apunts

És fonamental l’atenció:

• Escoltar el professor
• Seguir els seus raonaments
• Veure en quins aspectes posa més èmfasi quan parla i quan escriu a la pissarra.

• S’han d’apuntar els missatges principals i prendre notes de manera ràpida i clara. No s’ha d’anotar tot, com si fos un dictat.

• Convé deixar un marge prou ample per si es volen fer anotacions, resums, paraules-clau…

• Es poden utilitzar abreviatures personals: xq, +…

Lectura comprensiva

Quasi tot el que s’aprèn és mitjançant la lectura, d’aquí la importància que té que es coneguin les pròpies limitacions a l’hora de llegir.

Quan estudiem, la lectura s’ha de realitzar en dues etapes:

• Lectura ràpida. Per entendre de què va i obtenir una idea general del text.

• Lectura atenta. Formulant-se preguntes i cercant en el diccionari el vocabulari que no es coneix. Serveix per a treure les idees bàsiques, relacionar-les i captar les coses importants.

S’ha d’aprendre a fer una lectura ràpida, però sobretot comprenent el que es llegeix.

Quan es llegeix, s’ha d’anar separant “el gra de la palla”, és a dir la idea principal de les secundàries.

Subratllar

Perquè s’ha de subratllar?

• S’estalvia molt de temps i s’eviten distraccions.

• Fa l’estudi actiu.

• Facilita la comprensió.

• Ajuda a fer el resum i/o l’esquema perquè permet sintetitzar molt bé.

Què s’ha de subratllar?

• Les idees principals, les secundàries, les dates,

dades i noms importants i els termes tècnics.

• Les respostes a les possibles preguntes.

Quan s’ha de subratllar?

• Després d’haver llegit detingudament cada paràgraf.

El resum

Com fer un resum?

• Llegir detingudament el text. Es recomanen tres lectures:

• Una ràpida (per fer-nos una idea del contingut)
• Una lenta amb subratllat, destacant-ne les idees

principals.

• Una més lenta, dedicada a la memorització i l’anàlisi.

• Ordenar aquestes idees principals en un ordre lògic.

• Redactar el text amb el teu propi vocabulari

• Utilitzar lligams entre els diferents paràgrafs.

• Rellegir el resum i intenta completar, amb l’ajuda del text, el que no quedi prou clar.

Fer esquemes

Un esquema estarà ben realitzat quan reculli les idees més importants d’un tema de forma ordenada i estructurada per a facilitar el seu posterior resum i memorització, amb el mínim de paraules.

Perquè és important fer esquemes?

• Facilita la comprensió del text.

• Obliga a estudiar activament.

• Ajuda a anar al que és essencial i a exposar de manera senzilla el que sembla complex.

• Ajuda a la memòria visual i tàctil.

• Ajuda a repassar.

• Ens proporciona síntesi i anàlisi dels continguts.

Passes a seguir per fer un esquema:

Després de la seva lectura, conèixer el significat de les paraules, subratllar les idees principals i secundàries, s’ha de:

• Estudiar les relacions de les idees entre si.

• Posar subtítols a cada subconjunt d’idees.

• Cercar la forma gràfica o tipus d’esquema més adequat.

Memoritzar. Practicar. Repassar

És necessari assimilar i comprendre bé la informació.

Quan es parla de la memòria, se sap que es recorda millor allò que es comprèn, el que està seleccionat i organitzat, allò que es relaciona amb altres aprenentatges. La pràctica, memorització i repàs es poden fer relacionant de nou tots els continguts, i fer-ho tant per escrit com explicant-ho en veu alta, amb una estructura coherent i que pugui ser significativa.

 

Article elaborat pel Departament d’Orientació de l’Institut de Sils i extret de: http://ampasessils.wordpress.com/eines-per-lestudi/

 

WEBS DE CONSULTA

• http://www.xtec.cat/~cgonza2/TECNIQUES%20ESTUDI/0%20presentacio%20i%20index.htm

• http://issuu.com/jcarmonaespinosa/docs/dossier_de_t_cniques_d_estudi

• http://www.slideshare.net/jcarmonaespinosa/tecniques-estudi-presentation?type=powerpoint

• http://www.xtec.cat/~jcruz/t_estudi/

Read Full Post »

OPTIMISME GLOBAL: S’HA PERDUT EL VALOR DE L’ESFORÇ?

Una mica d’humor i relativitat:

Read Full Post »

“PASSO D’AQUEST ROTLLO”

 

 

“Paso de este rollo”

Cuántas veces hemos oído expresiones como “no me apetece hacer eso”, “me cansa tal cosa” y, sobre todo, “no me gusta estudiar, paso de estudiar”. No sabemos qué hacer para cambiar las cosas, pero somos conscientes de que estos comportamientos pasivos y caprichosos se tienen que eliminar. Es fundamental que nuestro hijo aprenda a esforzarse para conseguir objetivos. De esta manera, entenderá que quien quiere algo debe trabajar para obtenerlo.

De José María Lahoz García
Pedagogo (Orientador escolar y profesional),
Profesor de Educación Primaria y de Psicología y Pedagogía en Secundaria

Article publicat a la web solo hijos a la següent pàgina: http://www.solohijos.com/html/articulo.php?idart=4 

Las conductas egoístas, perezosas, pasivas y poco colaboradoras de algunos de nuestros hijos pueden ser la consecuencia de tener todo lo necesario sin hacer nada para conseguirlo. Al llegar a la adolescencia, este tipo de conductas puede degenerar en comportamientos antisociales, agresivos e incluso delictivos.
Algunos menores de dieciséis años, en número creciente, tienen motocicleta sin ninguna necesidad. No obstante, muchos de ellos tienen actitudes pasivas o francamente negativas en lo que respecta a sus estudios básicos. 
Bastantes disponen de equipo de música, bicicleta de montaña, play-station… incluso teléfono móvil.

No descubro ningún secreto al afirmar que una buena parte de nuestros hijos tienen casi de todo. Pero lo que sí quiero resaltar es que muchas, o quizá todas esas cosas de que disfrutan, son fruto de una actitud solícita de los padres que acceden a sus peticiones, o se anticipan a ellas, sin ninguna contraprestación por su parte.
Hemos conseguido unas personas cuya conducta se rige por valores tales como me gusta-no me gusta, me apetece-no me apetece, me lo paso bien-no me lo paso bien.

Algunos niños y adolescentes rigen su conducta por lo que les gusta o les apetece

Afortunadamente no todos los adolescentes son así ni, en caso de que así sean, es una situación irremediable. Es posible conseguir que nuestros hijos no crezcan como personas egocéntricas y caprichosas. Naturalmente, como en tantas facetas de la vida, será más fácil prevenir que curar. Dicho con otras palabras, nuestros hijos deben ser personas capaces de esforzarse para conseguir sus objetivos, y cuanto antes nos pongamos a la tarea más eficaz y fácil será.

Es normal que nuestros hijos pequeños se comporten como seres egocéntricos y caprichosos. Egocéntricos porque, a edades tempranas, perciben la realidad como si todo lo que les rodea estuviera a su servicio, cosa que en buena medida es así porque al principio necesita del cuidado y atención de todos. Caprichosos (personas que guían su conducta sobre la base de deseos vivos, instintivos, con motivos poco razonables y egoístas) porque su modo de actuar se rige según necesidades básicas e instintos poco racionalizados, dado que su visión egocéntrica no le permite razones o motivaciones más complejas.

No es conveniente que nuestros hijos de más de dos años sigan comportándose como personas egocéntricas y caprichosas

Pero esta situación, en principio, no es el objetivo final de la educación de nuestros hijos. La educación recibida habrá tenido éxito si nuestros hijos llegan a comprender que:

• No estamos en el mundo para que los demás nos sirvan, sino para servir de ayuda a los demás.
• Y que la felicidad no está en la satisfacción de nuestros caprichos, sino en el esfuerzo por conseguir nuestras aspiraciones.

Curiosamente, aunque parezca increíble a muchos lectores, la felicidad, que es nuestra aspiración más profunda, está en el esfuerzo y la dedicación a los demás.

Otro aspecto de la cuestión, que puede ser engañoso a simple vista, es que hacer lo que nos apetece no nos hace más libres, antes bien esa atracción que ejerce sobre nosotros lo apetecido, nos esclaviza. Cuando un imán atrae al hierro, éste corre hacia él aunque no quiera. Por el contrario, si hacemos lo que queremos, lo que surge de un acto de voluntad y de nuestro esfuerzo, nuestros actos nos hacen libres.

No es descabellado pensar que una de las grandes dificultades para abandonar (o no iniciarse) en el mundo de la droga se fundamenta en la poca fortaleza de las personas para resistirse a su consumo (como dice el anuncio de TV, para “decir NO a las drogas”).

Aceptados estos objetivos educativos, pasemos a la acción. En primer lugar me gustaría dirigir la atención hacia determinadas conductas de nuestros hijos que pueden ser sintomáticas de su tendencia a ser personas caprichosas y perezosas. Veamos algunas de las más evidentes:

• Siempre intenta salirse con la suya y se queja con frecuencia. Usa expresiones como: es una injusticia, no hay derecho, no es culpa mía…
• Sólo come algunas cosas que le gustan, y en ocasiones abusa de ellas. (Dejan “lo verde o lo rojo” no dejan el plato limpio…)
• No tiene en cuenta las normas de convivencia y de educación.
• No obedece si no es en última instancia, y con frecuencia por temor a males mayores.
• No hace sus tareas escolares con esmero, incluso procura eludirlas. No usa adecuadamente su agenda escolar.
• Ante sus cosas y las de los demás muestra descuido y desorden.
• Suele ser impuntual tanto para empezar como para acabar. Al hacerlo así actúa de forma desconsiderada con los que le esperan. No tiene en cuenta a los demás, sino que su conducta se rige por la atracción que supone lo que esté haciendo o la repulsa que le suponga lo que va a hacer.

Ser caprichoso y actuar con una capacidad de esfuerzo cero no es un mal vicio adquirido, sino más bien la permanencia en el infantilismo propio del primer año de vida. Es un raquitismo vital. Por eso, si desde pequeños están acostumbrados a que alguien los proteja, evite sus problemas y los colme de atenciones y bienes para que estén contentos, no nos ha de extrañar que desconozcan cualquier móvil de acción que no sea su propia complacencia.

Este modo de actuar pervive cuando los hijos o hijas no han recibido los estímulos y entrenamiento adecuados para superar la visión egocéntrica de los pequeños.

Es normal que queramos hacer felices a nuestros hijos y que para conseguirlo hagamos todo lo posible, pero quizá no es razonable hacerlo sólo “por tenerles contentos”.

Un chiste de un conocido humorista dice:
Un matrimonio tuvo un hijo que no pronunció nunca ni una sola palabra. Era mudo, y por más que consultaron diferentes e ilustres especialistas ninguno acertó con la solución del problema. Hasta que un día, cuando el hijo en cuestión había ya cumplido los treinta y un años, ocurrió lo inesperado:

– ¡Mamá!, no hay azúcar -dijo con voz alta y clara, para sorpresa de su madre.

– ¡Pero hijo, si puedes hablar!, ¡qué alegría! ¿Cómo es que hasta ahora no habías hablado nunca?

– Es que hasta ahora todo había sido perfecto.

 

Para lograr que nuestros hijos sean emprendedores y constantes, en lugar de caprichosos y perezosos, hace falta entrenamiento

El entrenamiento adecuado, es decir, el tratamiento educativo adecuado se basa principalmente en dos estrategias:

– Enseñarles a resistir.

– Enseñarles a emprender.

Enseñarles a resistir significa enseñarles a perseverar, a pesar de que la tarea canse o sea desagradable. El cansancio es difícil de aguantar, el dolor es difícil de sufrir, pero hay que aguantar y hay que sufrir. En esta línea, para lograr su madurez hay que permitir que vivan las experiencias desagradables que les depare la vida por azar o como consecuencia de sus actos. No compadecerse y eliminar todo sufrimiento, aunque en la medida de lo posible es recomendable graduar las experiencias. Pero todo ello con la precaución de no abandonar a los hijos y acompañándolos mientras se esfuerzan por resistir. Nuestra compañía e interés serán estimulantes y consoladores.
El padre de uno de mis alumnos me explicó en una de las entrevistas que mantuve con él: “Este año le hemos dejado solo a ver qué pasa”.Y pasó lo que tenía que pasar, que no estudió nada.

Enseñarles a emprender supone enseñarles a proponerse metas valiosas y a perseverar para alcanzarlas poniendo los medios necesarios. Para ello es necesario cumplir las diferentes fases del siguiente proceso, como si fueran eslabones de una cadena; saltarse uno puede suponer el fracaso de toda la estrategia:

1. Mostrarles metas valiosas en función de valores personales, sociales y religiosos. Para mostrar es necesario explicar e ilustrar su valía con nuestro ejemplo. Los padres tendremos que explicar y dejar ver nuestro ejemplo coherente.
2. Lograr acuerdos o compromisos explícitos con los hijos, especialmente sobre estudios y formas de conducta. Se puede conseguir por medio de la negociación, ayudándoles a valorar los pros y contras y los medios razonables para conseguir los propósitos.
3. Ayudarles a perseverar en lo decidido con nuestra exigencia. Exigir supone comprobar que pone los medios y el esfuerzo apropiados para lograr sus metas, y supone además valorar su conducta mostrando aprobación siempre que sea posible y desaprobación cuando así lo requiera su falta de esfuerzo o dedicación. También hay que mostrar sentimientos de esperanza en la mejora o de alegría por la perseverancia del esfuerzo.
4. Mantener nuestra exigencia con constancia.

Sólo cuando en numerosas ocasiones se esfuerce en resistir y en perseverar logrará actuar de esta manera y, con ello, lo que queremos para él: que sea una persona feliz, que no sea esclava de sus caprichos.

 

Read Full Post »

Per pensar-hi una mica…

Dedicat a aquella mainada que se’ls fa tant feixuc estudiar i anar a l’escola a treballar i aprendre.

Read Full Post »

COL•LABORAR ACTIVAMENT AMB LA VIDA

Cooperació o competició?

 

Aquests dies he anat rebent les aportacions que s’estan fent al quadre sobre els jocs que està elaborant la Xarxa de Debat Educatiu a l’Ametlla.

Hi ha diverses coincidències i reiteracions sobre un fet que, des de fa temps em preocupa i sobre el que voldria donar la meva opinió.

En la columna dels valors que fomenta el joc surten com aportacions de diferents persones les expressions: “comunicació, diàleg i negociació” o “cooperació”, i en la columna d’inconvenients que pot fomentar el joc surten les expressions: “competitivitat” o “voler fer-los competitius”.

 

Cooperar o col·laborar i competir no son dues actituds de vida sense importància. En aquests moments son enfocs socials vitals que ens poden dur cap a una manera d’entendre i viure la vida o cap a un altre totalment diferents i, fins i tot, diria que oposades.

 

 

Veiem ara algunes definicions d’aquestes paraules:

 

– Competir: és lluitar o esforçar-se dues o més persones per aconseguir el mateix objecte.

Per tant només un dels competidors obté l’objecte o guanya la competició. És una actitud excloent.

 

– Lluita: és un esforç violent que fan dos o més individus per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres.

Per tant, també en aquest cas, només un dels lluitadors guanya.

També és una actitud excloent.

 

– Fi o finalitat: “És la consumació d’un procés o resolució d’un afer”.

 

– Objectiu: “constitueix la finalitat d’una acció”.

 

– Individualisme: “Actitud de pensar només que en si mateix”.

 

La societat industrial, mercantil predominant en aquest darrers, quasi, cent anys ha tingut fins avui, com a eix d’actuació, la competició. En tant que l’objectiu era i encara és, posseir bens materials, plasmada en la màxima: “Tan tens tan vals”, (dons aquesta és precisament la raó per la que la societat mercantil produeix mercaderies), la finalitat ha estat lluitar per aconseguir aquests objectes. Si el que té valor és aconseguir l’objecte, el demés no té importància, per tant ha tingut plena vigència la màxima “el fi justifica els mitjans”.

Aquesta actitud general fomenta, lògicament, l’individualisme dons l’objectiu a aconseguir és l’objecte final desitjat “només per a un mateix”.

 

 

Ara veiem quines son les definicions de les altres paraules a ressaltar.

 

– Col·laborar: “Treballar en comú amb algú”.

 

– Cooperar: “Prendre part en una obra amb altres (per a la consecució d’un fi)”.

 

–  Solidaritat: “Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns”.

 

Només amb les definicions ja podem veure’n les conseqüències, totes les definicions son incloents, necessiten dels demés.

 

La societat actual, molt evolucionada i complexa fa necessària la participació de tothom en estreta relació. Els objectius socials plantejats, tan a petita com a gran escala, fan necessari l’enginy col·lectiu per a sortir-nos-en.

En front d’una actitud competitiva i individualista, en la que els fins justifiquen els mitjans, ets valorat només pel objectes que tens i que condueix a l’enfrontament i la lluita entre essers humans.

 

Jo reivindico, enèrgicament, la vida basada en la col·laboració, la cooperació i la solidaritat, en la que el camí per aconseguir els objectius de cadascú a la vida és el més important i en el que se’t valori pel que ets no pel que tens.

 

És clar que a la vida d’avui en dia existeixen totes aquestes actituds barrejades i, fins i tot, la competitivitat és encara prevalent, però hem de saber ensenyar cap a on condueix una elecció o un altre, com moure’ns en aquest mon complex i, al mateix temps, hem de practicar com anar canviant l’actual paradigma per adoptar-ne un altre que ens permeti adaptar-nos, vèncer les dificultats i fer un salt endavant com a individus i com a societat.

 

Aquests son, per tant, valors importants, no pas secundaris, que puguin passar desapercebuts enmig d’altres, s’han de potenciar en els jocs que proporcionem als nostres infants i també els inconvenients o perills, son així mateix importants i s’han de tenir en compte perquè no frenin el desenvolupament de totes les capacitats positives dels nostres infants.

 

Aquest és en si mateix un exemple de que les petites coses (parlar dels jocs dels infants) poden tenir una rellevància en el nostre dia a dia, en la nostra col·lectivitat i en la nostra societat.

 

Joan Guarch i Calvet  

Read Full Post »

APUNTS SOBRE L’EDUCACIÓ: el respecte, la disciplina, l’esforç i la confiança garantia de la societat del demà.

JOAN GUARCH i CALVET

El Periodico del 16 de setembre publica que la Universitat de Girona inaugura el primer curs de Medecina. A part de les novetats pròpies de la carrera destaca el fet que algunes classes es faran en anglès i el treball final s’haurà de fer també en anglès i fins i tot alguns alumnes tindran que defensar-lo oralment en aquest idioma.  Aquest és un esforç afegit però que dona, a aquests alumnes, una eina que els situarà al nivell més alt en l’aprenentatge de les seves matèries.

La societat actual és cada cop més complexa i amb molts més coneixements. Però l’espècie humana és molt evolutiva. Els recent nascuts incorporen d’alguna manera el coneixement col·lectiu al que ha arribat l’espècie. Quants de nosaltres no compartim l’afirmació de que els nens actuals neixen sabent fer anar l’ordinador, el vídeo o qualsevol aparell similar, cosa que als grans ens ha costat molt més de saber fer anar.

 

La joventut és l’esperança del futur i qui haurà de dirigir la societat els anys vinents però, perquè ho sàpiguen fer, la responsabilitat de la seva formació és nostra, de la societat adulta, avui. Els hem de saber ensenyar no solament coneixements tècnics i enciclopèdics sinó, també, aquells valors bàsics sobre els que s’han d’assentar els seus coneixements.

 

En primer lloc i totalment bàsic han d’aprendre què és el respecte. Respecte a la gent gran i als coneixements que els poden transmetre, respecte a les normes socials establertes, familiars, escolars, comunitàries, etc., perquè aquestes son, ara per ara, les regles del joc en funcionament, però, també, respecte a si mateixos i als companys. Han d’aprendre, i els hem de saber ensenyar, que han de saber tenir cura del seu cos amb uns bons hàbits corporals, alimentaris, d’exercici, de descans, perquè sols així podran gaudir dels moments de treball i dels moments d’oci. Hem d’abandonar la tendència actual al sobreproteccionisme, a evitar-los els problemes físics o emocionals perquè aquests son comuns a la mateixa vida i, per contra, els hem de saber educar en la disciplina i l’esforç, perquè sols des de la disciplina i l’esforç  el jove serà capaç de fer reeixir la seva rebel·lia, la seva faceta innovadora i podrà avançar, individual i col·lectivament de forma col·lectiva.

 

Finalment hem de ser capaços d’establir uns lligams de confiança mútua. Des del seu treball, hem de confiar en la seva evolució i aprenentatge i els hem de saber donar el dret a equivocar-se i a tornar-ho a intentar per a superar-se, sols així es reforça la seva autoestima personal i aprenen a caminar pel seu compte i a fer front als reptes socials que tenen establerts.  

Per això ens causen decepció les notícies com les que afirmen que el jovent actual ha augmentat molt els nivells de sordesa per l’ús excessiu dels auriculars de música i l’alt volum de les discoteques, o alguns hàbits juvenils que es van estenen a l’hora d’utilitzar el temps de lleure com els “botellons”, o els correbars de les festes majors.

Si volem que el jovent dirigeixi el nostre futur, la societat que ha de venir ha de saber respondre, evidentment amb disciplina i esforç, a reptes com el de la Universitat de Girona, per posar un exemple.

 

Com a comunitat al nostre poble tenim la obligació d’estimular al nostre jovent cap a aquest hàbits, cap a l’obtenció d’aquests alts objectius i ho hem de fer des de les entitats públiques amb tota mena d’iniciatives, premiant el mon escolar i a tots els alumnes destacats amb beques, premis, etc. i, per contra, no fomentant alguns hàbits d’ocupació dels temps de lleure que no son nostres, no condueixen a cap objectiu, no son una utilització saludable i divertida del temps lliure ni representen cap formació que completi a l’individu com a respectable ciutadà, dirigent del futur.

  

JOAN GUARCH i CALVET

Grup GRA

Article aparegut al Diari de l’Ametlla de l’octubre de 2008

http://www.ametlla.org/documents/Diari57.pdf

 

 

Read Full Post »