


article extret de: http://www.comptafinsatres.com/pdf/LaVanguardia080322.pdf
Aprofitant aquesta carta que reflecta certes actituds negatives que es donen més habitualment del que voldriem en un camp, i que s’expliquen a través de la visió d’un infant, us presentem el recull de la Xarxa de Debat Educatiu sobre l’esport.
Hem elaborat des de la Xarxa de Debat i amb el suport de les entitats esportives participants en el Fòrum de l’Esport de l’Ametlla del Vallès, aquests apunts sobre l’esport seguint la línia de les altres activitats treballades, intentant mostrar els valors que fomenta, els riscos que poden existir i els consells per a una bona pràctica.
VALORS QUE FOMENTA :
· Aprendre a coordinar els moviments corporals.
· Desenvolupar la força, la resistència, l’agilitat i l’equilibri físic i psíquic.
· Aprendre a acceptar les normes i les regles i a assumir-les com a necessàries.
· Desenvolupar la coordinació viso-motora.
· Aprendre a compartir i a col·laborar o cooperar amb els altres.
· Desenvolupar la cultura de l’esforç.
· Valorar els beneficis de l’exercici físic.
· Ajudar al propi coneixement.
· Millorar l’autoestima i en el dret a equivocar-se.
· El joc d’equip facilita la tolerància a la frustració.
· Aprendre a perdre. Identificar i controlar les emocions.
· Millorar la capacitat d’adaptació social.
· Facilitar el control de l’agressivitat.
RISCOS:
- Fomentar excessivament la competició.
- Fer esforços massa intensos i negatius para la salut.
- Donar una importància excessiva a les Qüestions corporals i estètiques.
- Excloure de l’activitat esportiva al que no és prou hàbil (pel criteri de rendiment).
- Sexisme en les activitats
- Acaba sent massa “professionalitzador”, sobretot a partir dels 12 anys.
- Es pot oblidar la part més lúdica i de passar-s’ho bé.
CONSELLS PER UNA PRÀCTICA ADIENT:
ü Valoreu el desenvolupament físic i la salut dels programes esportius abans que el rendiment.
ü Valorar l’esforç personal o d’equip i no el fet de guanyar o perdre.
ü Valorar la lluita per la superació personal: allò que es fa bé.
ü Permetre que es puguin equivocar. Estar alerta del nivell de pressió que fem els adults, perquè guanyin.
ü Millor acompanyar, aconsellar, orientar més que criticar, exigir, cridar… quan alguna cosa surt malament.
ü Animeu i aplaudiu tant les bones jugades com l’esforç durant les competicions.
ü Aplaudiu les bones jugades de l’equip contrari independentment del resultat.
ü Informeu-los i assessoreu-los en la tria de l’esport, promovent que siguin ells i elles els que tinguin la darrera paraula.
ü Practiqueu algun tipus d’esport o activitat física, oferint un estil de vida actiu.
ü Recolzeu la tasca de l’entrenador/a i no digueu instruccions tècniques que puguin contradir-lo.
ü Respecteu les regles de l’esport i les decisions arbitrals encara que siguin equivocades.
ü Promoveu el respecte i les bones relacions amb l’afició de l’equip contrari.
ü Ensenyeu-los a tenir cura de les instal·lacions i material esportiu.
ü Col·laboreu en les tasques de suport i organització de l’equip i de l’entitat.
ü Es important l’activitat pre-esportiva, i no especialitzada, fins als 7 anys. Permet el desenvolupament de la psicomotricitat i poder descobrir quina pràctica esportiva agrada més.
ü Les activitats específiques (més professionalitzadores) a partir dels 6 anys, abans no.
ü Procurar buscar espais de pràctica esportiva no professionalitzadora, des de diferents organismes i entitats. A partir de certa edat (12), es fa la pràctica de l’esport massa professionalitzador i els que no són prou hàbils queden fora del circuit de la pràctica esportiva.
Per més informació:
Alguns d’aquests consells han estat extrets del Projecte “Compta fins a tres, i …” projecte promogut per la Taula de l’educació física i l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona.
Mireu-vos en especial aquest document adreçat a les famílies: LES FAMÍLIES TAMBÉ JUGUEU
Read Full Post »
You must be logged in to post a comment.