Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Lleure’ Category

La Carla Fernandez, la nostra tècnica del C-17, El Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut, ens ha fet  arribar un nou número del SIM C17 2.0. Aquest cop amb informació sobre un nou servei  d’Internet que ha obert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al seu web.

El seu objectiu és impulsar la protecció dels menors d’edat a la xarxa, a través de recomanacions a les famílies, vídeos curts amb consells per als infants i adolescents i un apartat de queixes. Inclou, també, una petita guia per a famílies i informació sobre filtres de control parental, que poden instal·lar-se a l’ordinador.

A més a més, s’adreça a menors d’edat amb vídeos que tracten temes com els trastorns alimentaris, els continguts lesius  a Internet, el sexting i les tecnoaddiccions.

Les últimes dades del Centre d’Estudi d’Opinió posen de manifest que un 84,6% de les famílies creuen que els nous serveis en línia exposen els seus fills a continguts perjudicials.  A més, l’estudi revela que només un de cada quatre infants consumeix audiovisuals amb la supervisió d’una persona adulta.

Podreu trobar aquesta informació al següent link: http://www.cac.cat/web/internet/index.jsp?MTI3&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmRleENvbnRlbnQ%3D

Esperem  que sigui del vostre interès.

Moltes gràcies Carla!

Anuncis

Read Full Post »

Us recomanem els articles realitzats per David Bueno a El Cer-Bell,  espai d’ Ara Criatures: http://criatures.ara.cat/elcerbell/.

Una interessant visió neuropsicològica sobre l’educació dels infants que també hauriem de tenir en compte.

Us recomanem per començar l’article Els riscos de la sobreestimulació o apologia de l’avorriment. http://criatures.ara.cat/elcerbell/2015/04/08/els-riscos-de-la-sobreestimulacio-o-apologia-de-lavorriment/

“La sobreestimulació pot ser perjudicial per diversos motius. El primer, és que pot generar la sensació de què no s’arriba a tot (no us sona aquesta sensació?), la qual cosa produeix estrès. I l’estrès, al seu torn, fa que el cervell, especialment els circuits neuronals implicats en la part més reflexiva, no funcionin de manera òptima, la qual cosa pot propiciar impulsivitat, entre altres efectes. A més, com s’ha demostrat en un estudi recent, l’entrenament en tasques massa complexes abans de què el sistema nerviós estigui preparat per realitzar-les pot produir deficiències permanents en la capacitat d’aprenentatge i en la gestió de la informació. I també pot provocar bloqueig emocional”

(…)

Què hi podem fer? Molt senzill: deixar que també sàpiguen avorrir-se. No avorrir-se en el sentit estricte de notar tedi o aversió, com ho defineix el diccionari, sinó de deixar-los  temps suficient perquè puguin  fer activitats que no estiguin prèviament estructurades, organitzades i controlades per normes preestablertes. És a dir, propiciar estones no reglades en què puguin generar les seves pròpies normes i estructures (…) d’adults tenen molta més capacitat de controlar les anomenades funcions executives del cervell”

 

 

 

 

Read Full Post »

Què passeu bon estiu en companyia de molta creativitat!

Read Full Post »

PROJECTE QUE TÉ COM A OBJECTIU INVOLUCRAR LA COMUNITAT QUE TÉ CURA DELS INFANTS EN LA MISSIÓ DE PROMOURE EL GUST PER LA LECTURA DES DEL PRIMER ANY DE VIDA I CREAR UN VINCLE AFECTIU ENTRE PARES I FILLS A PARTIR DEL LLIBRE

Informació extreta de la web Nascuts per llegir

 

Molts estudis han demostrat la importància que té el fet de llegir en veu alta als infants. Explicar o llegir una història és una activitat que ajuda a millorar la relació entre pares i fills, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre, alhora que esdevé la base per poder establir una relació constant entre el món que envolta el nen i el seu propi món interior que haurà d’anar creixent al llarg de la seva vida. La majoria d’autors aconsellen començar a llegir contes des dels primers mesos de vida. Una de les raons més convincents del valor de la lectura en el primer any de vida dels infants és l’adquisició de la competència lingüística. El llenguatge verbal és un vehicle important de comunicació, per això llegir en veu alta als nens significa introduir-los en la consciència de l’estructura del llenguatge.

Mitjançant la lectura de contes:

 S’estableix un vincle afectiu entre els pares i el nadó

 Es comencen a familiaritzar amb les paraules i relacionar-les amb el seu significat

 Facilitaran un correcte desenvolupament del llenguatge

 El nen podrà entendre el món que l’envolta i l’ajudarà a superar les seves pors

 Potenciarà la seva capacitat d’observació, d’atenció i concentració

 L’infant s’endinsarà al llarg camí d’assoliment de la capacitat lectora acompanyat d’un adult

 

 – Aquesta informació ha estat estreta de la web del PROJECTE NASCUTS PER LLEGIR,hi podeu trobar molta més informació i molts materials i recursos.

Us animem a navegar-hi: ÉS MOLT INTERESSANT!

– TAMBÉ  podeu enllaçar amb el reportatge emès per el passat dijous dia 14 d’abril de 2011 a la Xarxa de Televisions Locals, copporduït amb Benecé, dins del programa Family Travel, sobre Nascuts per llegir, aquesta iniciativa que apropa la lectura als més petits.

http://www.xiptv.cat/video/45578/nascuts-per-llegir?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Read Full Post »

SALUT I ESPORT

És un programa que ofereix la Xarxa de Televisions Locals per fomentar l’alimentació saludable i l’activitat física. Els protagonistes de cada capítol, després de la pràctica de l’esport, tracten les propietats nutritives de diferents aliments (carns, verdures, peix, hortalisses, pasta, arròs, làctics, fruita, begudes naturals, pa, dolços i xocolata, llegums i alimentació variada).

Aquí teniu l’enllaç que us conduirà a tots els programes: http://www.xtvl.tv/programes/salutiesport/

Read Full Post »

ABC d’EDUVOLEI

Us fem arribar l’ABC del Club Eduvolei de l’Ametlla, com a exemple d’una bona pràctica esportiva.

 

eduvolei1

eduvolei2

Read Full Post »

Quan els jocs en línia es converteixen en un problema 

Com són els jocs on-line?  

Els jocs online són un tipus de jocs d’ordinador o video-jocs que es juguen a través d’un navegador web o un servidor (a través d’internet, perquè ens entenguem). Hi ha molts tipus de jocs online, però els que desperten més controvèrsia i poden ser potencialment mes addictius  i/o generar més tensions son els que denominem jocs de món persistent.

 Els “jocs de mon persistent” són aquells en que els límits temporals del joc no són altres que el temps real. El joc no te cap final. En la  majoria de casos, son jocs d’estratègia o de rol en que es fomenta una forta competició entre els jugadors.

La manera en que estan dissenyats, fomenta que a més temps invertit, més possibilitats hi ha de progressar en la classificació.  Els jocs poden jugar-se sense cap mena de problema, sempre i quan les persones que hi juguen tinguin la capacitat de saber parar. 

 

Els “jocs de món persistent”. Què cal témer? 

1. Un joc potencialment infinit.

Alguns jugadors no controlen la capacitat d’autogestió del temps, ni tampoc poden definir metes concretes que determinin un final del joc. Si no es pot determinar un temps de joc, o un límit o meta que marqui un final, senzillament el temps de jocs esdevé tot el temps disponible. Els jocs són suficientment interactius i divertits com per entretenir a algú durant anys. Si el joc esdevé cansat, un altre de similar el substituirà.La majoria de jugadors, per tant, abandona el joc per avorriment, o per fatiga, però MAI el poden abandonar com a guanyadors o jugar senzillament fins al final de la partida. 

2. Un joc extremadament competitiu.

A diferencia d’altres jocs on es pot “parar” el temps de jocs sense afectar en res la partida (per exemple en un video-joc on es pot guardar la partida per continuar després, o en un partit de bàsquet on es pot demanar una pausa) el joc segueix “amb tu o sense tu”.  Els teus oponents i els teus amics seguiran jugant mentre tu no hi siguis, progressant mes i mes en el joc mentre tu et quedes enrera.

 

3. Un joc que atrau perfils psicològics vulnerables

Els jugadors que tenen problemes d’autoestima, de socialització o que busquen un espai on refugiar-se del món real troben en aquests jocs allò que cerquen: un espai on poden crear la seva pròpia reputació i conèixer gent similar, una activitat en que poden dedicar-hi un temps gairebé infinit i també una manera de sentir-se millor. Si sumem tots aquests factors, podem entendre perquè poden ser potencialment tan addictius.  

 

L’addicció. 

Dins de les dependències psicològiques estaria l’addició tecnològica que pot ser passiva ( TV ) o activa (jocs d’ordinador o internet), on estaria l’ús abusiu dels jocs on line.L’atractiu que tenen els jocs en línia per als adolescents és la realitat virtual. Un es submergeix en un món aparent, visual i emocionant ple de perills i obstacles que ha d’anar superant sabent en tot moment que no són reals i, per tant, no li poden fer mal. D’aquesta manera l’adolescent cobreix la seva necessitat d’emoció i risc. 

El problema no és l’ús sinó l’abús.

Cal distingir però entre hàbit i addicció. Es tracta d’entendre,  que una conducta normal  (com podria ser jugar a l’ordinador, videojocs, veure la TV, etc) pot dur-se a terme de manera no saludable segons la intensitat, la freqüència, la quantitat de temps o diners invertits, i sobre tot el grau d’interferència en les relacions familiars, socials o laborals, en aquest cas, d’estudis. Segons els estudis s’ha de fer prevenció a partir dels 5 anys però el grau més alt de risc es concentra entre els 13 i 18 anys. 

Quan es converteix en addició?

Pèrdua de control quan desenvolupa l’activitat que li agrada al nen

Pateixen síndrome d’abstinència quan no juguen

Cada vegada la seva necessitat de jugar és més gran.

No té interès pel seu entorn i les coses que l’envolten, només pels jocs o l’ordinador. 

Com detectar:

– Privació d’hores de son.

– Descuidar o abandonar les activitats importants a nivell familiar, social i estudis.

– Estar moltes hores davant l’ordinador. Rebre queixes per l’ús excessiu de l’ordinador.

– Pensaments en els jocs quan no hi estan jugant.

– Dificultats per deixar de jugar.

– Disminució de l’activitat física.

– No pot estar sense jugar i es sent malament si no està davant l’ordinador.

– Augment progressiu de les hores de joc. 

 

Què poden fer els pares i mares? 

1.               Educar en l’ús responsable i racional des de l’inici de l’adquisició de l’aparell de tecnologia.

2.               Ensenyar al nen que és una eina bona i positiva però també amb els seus perills i factors negatius.

3.               Conèixer el contingut del jocs. No tots els jocs promouen la violència si no que hi ha d’altres que són generadors de capacitats cognitives (raonament, habilitats, la paciència per aconseguir objectius, ingeni…).

4.               Tenir en compte que no siguin sempre jocs on es treballi la descàrrega immediata de l’impuls que acostumen a crear el jocs violents i agressius.

5.               Que aprenguin a trobar satisfacció en altre tipus d’activitat que no sigui l’ús de l’ordinador. Donar alternatives d’activitats que puguin fer i facilitar la seva pràctica.

6.               Controlar el temps d’hores de joc. Pactar quantes hores  i quan poden jugar.

7.               Si no es respecten els acords posar uns límits més estrictes i mantenir-los.

8.               Potenciar la comunicació.  

Si no funciona consultar amb professionals.

 

 Article realitzat per:

Carla Fernández. Coordinadora del C-17 Pla de Prevenció de Drogodependències i Hàbits Saludables de l’Alt Vallès Oriental. Contacte: dilluns de 17 a 20 al P.I.C.A., carla@c17.cat.  i al tel. 680 52 08 99

Onofre Pouplana. Expert en jocs on-line i en jocs de rol. 

Read Full Post »

Older Posts »