Quan els jocs en línia es converteixen en un problema
Com són els jocs on-line?
Els jocs online són un tipus de jocs d’ordinador o video-jocs que es juguen a través d’un navegador web o un servidor (a través d’internet, perquè ens entenguem). Hi ha molts tipus de jocs online, però els que desperten més controvèrsia i poden ser potencialment mes addictius i/o generar més tensions son els que denominem jocs de món persistent.
Els “jocs de mon persistent” són aquells en que els límits temporals del joc no són altres que el temps real. El joc no te cap final. En la majoria de casos, son jocs d’estratègia o de rol en que es fomenta una forta competició entre els jugadors.
La manera en que estan dissenyats, fomenta que a més temps invertit, més possibilitats hi ha de progressar en la classificació. Els jocs poden jugar-se sense cap mena de problema, sempre i quan les persones que hi juguen tinguin la capacitat de saber parar.
Els “jocs de món persistent”. Què cal témer?
1. Un joc potencialment infinit.
Alguns jugadors no controlen la capacitat d’autogestió del temps, ni tampoc poden definir metes concretes que determinin un final del joc. Si no es pot determinar un temps de joc, o un límit o meta que marqui un final, senzillament el temps de jocs esdevé tot el temps disponible. Els jocs són suficientment interactius i divertits com per entretenir a algú durant anys. Si el joc esdevé cansat, un altre de similar el substituirà.La majoria de jugadors, per tant, abandona el joc per avorriment, o per fatiga, però MAI el poden abandonar com a guanyadors o jugar senzillament fins al final de la partida.
2. Un joc extremadament competitiu.
A diferencia d’altres jocs on es pot “parar” el temps de jocs sense afectar en res la partida (per exemple en un video-joc on es pot guardar la partida per continuar després, o en un partit de bàsquet on es pot demanar una pausa) el joc segueix “amb tu o sense tu”. Els teus oponents i els teus amics seguiran jugant mentre tu no hi siguis, progressant mes i mes en el joc mentre tu et quedes enrera.
3. Un joc que atrau perfils psicològics vulnerables
Els jugadors que tenen problemes d’autoestima, de socialització o que busquen un espai on refugiar-se del món real troben en aquests jocs allò que cerquen: un espai on poden crear la seva pròpia reputació i conèixer gent similar, una activitat en que poden dedicar-hi un temps gairebé infinit i també una manera de sentir-se millor. Si sumem tots aquests factors, podem entendre perquè poden ser potencialment tan addictius.
L’addicció.
Dins de les dependències psicològiques estaria l’addició tecnològica que pot ser passiva ( TV ) o activa (jocs d’ordinador o internet), on estaria l’ús abusiu dels jocs on line.L’atractiu que tenen els jocs en línia per als adolescents és la realitat virtual. Un es submergeix en un món aparent, visual i emocionant ple de perills i obstacles que ha d’anar superant sabent en tot moment que no són reals i, per tant, no li poden fer mal. D’aquesta manera l’adolescent cobreix la seva necessitat d’emoció i risc.
El problema no és l’ús sinó l’abús.
Cal distingir però entre hàbit i addicció. Es tracta d’entendre, que una conducta normal (com podria ser jugar a l’ordinador, videojocs, veure la TV, etc) pot dur-se a terme de manera no saludable segons la intensitat, la freqüència, la quantitat de temps o diners invertits, i sobre tot el grau d’interferència en les relacions familiars, socials o laborals, en aquest cas, d’estudis. Segons els estudis s’ha de fer prevenció a partir dels 5 anys però el grau més alt de risc es concentra entre els 13 i 18 anys.
Quan es converteix en addició?
◊ Pèrdua de control quan desenvolupa l’activitat que li agrada al nen
◊ Pateixen síndrome d’abstinència quan no juguen
◊ Cada vegada la seva necessitat de jugar és més gran.
◊ No té interès pel seu entorn i les coses que l’envolten, només pels jocs o l’ordinador.
Com detectar:
– Privació d’hores de son.
– Descuidar o abandonar les activitats importants a nivell familiar, social i estudis.
– Estar moltes hores davant l’ordinador. Rebre queixes per l’ús excessiu de l’ordinador.
– Pensaments en els jocs quan no hi estan jugant.
– Dificultats per deixar de jugar.
– Disminució de l’activitat física.
– No pot estar sense jugar i es sent malament si no està davant l’ordinador.
– Augment progressiu de les hores de joc.
Què poden fer els pares i mares?
1. Educar en l’ús responsable i racional des de l’inici de l’adquisició de l’aparell de tecnologia.
2. Ensenyar al nen que és una eina bona i positiva però també amb els seus perills i factors negatius.
3. Conèixer el contingut del jocs. No tots els jocs promouen la violència si no que hi ha d’altres que són generadors de capacitats cognitives (raonament, habilitats, la paciència per aconseguir objectius, ingeni…).
4. Tenir en compte que no siguin sempre jocs on es treballi la descàrrega immediata de l’impuls que acostumen a crear el jocs violents i agressius.
5. Que aprenguin a trobar satisfacció en altre tipus d’activitat que no sigui l’ús de l’ordinador. Donar alternatives d’activitats que puguin fer i facilitar la seva pràctica.
6. Controlar el temps d’hores de joc. Pactar quantes hores i quan poden jugar.
7. Si no es respecten els acords posar uns límits més estrictes i mantenir-los.
8. Potenciar la comunicació.
Si no funciona consultar amb professionals.
Article realitzat per:
– Carla Fernández. Coordinadora del C-17 Pla de Prevenció de Drogodependències i Hàbits Saludables de l’Alt Vallès Oriental. Contacte: dilluns de 17 a 20 al P.I.C.A., carla@c17.cat. i al tel. 680 52 08 99
– Onofre Pouplana. Expert en jocs on-line i en jocs de rol.
Read Full Post »
Tots i totes eduquem a l'Ametlla 
You must be logged in to post a comment.