Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Lleure’ Category

Ja tenim a les mans “La Guia sobre el temps d’oci i de lleure”, fruit del treball realitzat durant els cursos 07-08 i 08-09 per la Xarxa de Debat Educatiu.

Tot allò que hem anat reflexionant,  compartint, aprenent i consensuant de les trobades que hem fet,  s’ha pogut vestir de gala amb les ilustracions de nens i nenes del CEIP Bertí i CEIP  Els Cingles i n’ha sortit aquest fruït tan preciós.

portada guiaCada joc té el seu moment, el seu lloc i la seva edat.  La nostra tasca educativa, com a adults en els diferents rols que tenim: mares, pares o professionals és la de fomentar el joc i l’oci en totes les seves variables per tal de promoure i desenvolupar els valors que cada tipus de joc ens ofereix, tenint sempre present la importància cabdal que té per als nostres infants i adolescents en el seu desenvolupament integral i en la seva formació com a persones.

“El temps d’oci i de lleure” és una guia sobre les diferents activitats de lleure (la lectura, els videojocs, l’ esport, la TV, el joc tradicional, el joc simbòlic, l’educatiu, el de taula i societat, les activitats artístiques i les activitats a l’aire lliure) que es presenta a través de tres eixos: els valors i oportunitats que fomenta cada activitat de lleure, els possibles riscos o inconvenients a tenir en compte i els consells i suggeriments per a la seva pràctica.

Cliqueu la imatge i us la podeu descarregar.

Read Full Post »

La ‘tele’ para bebés está bajo sospecha.

Article realitzat per CARMEN PÉREZ-LANZAC  el 31/10/2008 a www.elpais.com. El podeu trobar en aquest enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/tele/bebes/sospecha/elpepisoc/20081031elpepisoc_1/Tes

 

Dieeeego.

 personajes_series_infantiles

 

 

-¡¡Diego!!

Diego, tres años, no oye a su madre. Está absorto viendo una película del fantasma Casper en la tele del salón y no hay forma de que quite los ojos de la pantalla. “Nada, se abstrae por completo”, dice Blanca. Como la mayoría de los niños, Diego empezó a ver la tele hace ya tiempo. Se la ponen por las mañanas, mientras sus padres terminan de vestirse, y por la noche, antes de dormir. “Y desde que nació su hermana, si estoy sola y necesito dedicarme a ella también se la pongo un rato”. Los padres de Diego no son ni mucho menos unos despreocupados. Juegan con él, le leen cuentos y cuando hace falta recurren también a la tele, aunque prefieren tirar de DVD para evitar que vea tantos anuncios.

La televisión es un conocido sedante de niños y a menudo se convierte en una gran aliada de unos padres ocupados y cansados. Ante la tele, los niños se quedan inmóviles y boquiabiertos. Es útil y a ellos les gusta. La mayoría empieza a ver la televisión en torno al año. Hasta finales de los noventa apenas había programas dirigidos a bebés. Pero entonces llegaron los Teletubbies y su éxito fue mundial. Un total de 120 países retransmitieron el programa, dirigido a menores de cuatro años y con los ingredientes necesarios para llamar su atención: colores chillones, canciones, “abrazos fuertes” y una voz en off que hace de narrador, como cuando un adulto les cuenta un cuento. Visto el éxito, los Teletubbies tuvieron muchos sucesores, la mayoría basados en programas educativos desarrollados por pedagogos y educadores: Pocoyó, Los Lunnis, Little Einstein, El jardín de los sueños y un larguísimo etcétera.

En 2003, tras haber descubierto este nicho de pequeños telespectadores, una empresa israelí ideó Baby TV, un canal temático con 24 horas de programación para menores de tres años. En 2006, otra estadounidense lanzó un canal similar, Baby First, “una forma divertida y didáctica de acercar a tus hijos el arte, las matemáticas, la lengua y la música. Y recomendada por los expertos en desarrollo infantil”, según reza su eslogan en España. Más de 40 países están emitiendo en estos momentos la señal de al menos uno de estos dos canales.

Ante una parrilla plagada de contenidos no aptos para los más pequeños, la inofensiva programación de estos canales fue tan bien recibida como los Teletubbies. Muñecos de plastilina, música clásica y frases como “Amarillo es el sol, como un girasol”. Los niños ven la tele, sí, pero aprenden. Todo el mundo parecía contento con la idea. Hasta que el Ministerio de Sanidad francés se ha erigido en su adversario.

El pasado 16 de abril, dictaminó:

“Los fundamentos científicos sobre el desarrollo cognitivo y físico del niño tienden a demostrar que los programas de televisión creados específicamente para los más pequeños no tienen un efecto positivo sobre su desarrollo psicomotor y afectivo. Al contrario, estudios disponibles subrayan el riesgo ligado al consumo de imágenes televisivas sobre el desarrollo del pensamiento y la imaginación, la integración de emociones y sobre su desarrollo psicomotor. Para desarrollar sus capacidades físicas, psicomotrices, cognitivas y afectivas, el niño debe utilizar activamente sus cinco sentidos y apoyarse sobre la relación con un adulto”.

El ministerio (…) recomienda a las empresas que comercialicen estas emisiones no alegar beneficios para el desarrollo del niño que no están demostrados científicamente.

El Consejo Superior de lo Audiovisual francés (CSA) también tomó cartas en el asunto. El 22 de julio concluyó:

“El consumo de televisión por parte de los menores de tres años afecta a su desarrollo, fomenta la pasividad, problemas de sueño, agitación, falta de concentración y adicción a la televisión”.

Por tanto, desde mañana ninguna cadena francesa puede “editar, difundir o promover programas anunciados como específicamente para niños menores de tres años”. Además, los canales de cable o de televisión digital deben informar a sus abonados de forma “legible y accesible” que “ver la televisión puede frenar el desarrollo de niños menores de tres años, aun cuando se trate de cadenas dirigidas específicamente a ellos“.

La decisión ha caído como un jarro de agua fría en el sector y ha preocupado a muchos padres. ¿No eran estos programas buenos para sus hijos? ¿Es posible que ver una emisión en la que un pincel enseña los colores sea negativo para un niño pequeño?

Andrew Davenport, el papá de los Teletubbies, estuvo en Madrid el pasado septiembre presentando su nueva emisión dirigida a bebés: El jardín de los sueños (La 2). Sus protagonistas son muñecos que no hablan sino que hacen ruidillos. Todo sucede despacio y en cada capítulo una misma historia se repite varias veces. El programa aburre a los adultos, pero gusta mucho a los pequeños. Consultado respecto a la decisión del CSA francés, Davenport se encogió de hombros: “Hoy en día es difícil mantener a los niños alejados de las pantallas. Una serie así les ayuda a definir su cultura y, en mi opinión, favorece su desarrollo. Evidentemente, todos los niños no son iguales y son los padres quienes tienen que valorar si le viene bien a su hijo. La realidad es que hay muy pocos estudios serios sobre este tema, pero yo personalmente no le negaría el placer que siente viendo el jardín de los sueños a mi nieto de 18 meses”.

Fernando de Miguel, consejero delegado de Zinkia, la empresa creadora de Pocoyó, reconoce que vivió la resolución de Francia con sorpresa. “Nosotros desarrollamos Pocoyó con asesores educativos que trabajan en su día a día con niños de las edades en cuestión. Tenemos en cuenta los conceptos básicos universales de cómo educar a un niño e intentamos transmitir los mismos valores de la escuela: los hábitos de higiene, aprender a compartir y a ganar autonomía. En mi opinión, reservar un pequeño espacio del día para que el niño esté viendo un programa de este tipo, que dura entre 7 y 11 minutos, no sólo no es perjudicial sino positivo. Es parte de su formación igual que lo es ir a un parque a ver un guiñol. Todos estamos convencidos de que ver la tele de forma abusiva es malo. No se les puede dejar una hora ante la pantalla, ni pretender que eso supla jugar con los adultos, intercambiando sonrisas”.

Xavier Viza, director de Los Lunnis, resume: “No soy un experto en educación, pero si creyera que estos programas afectan al crecimiento educativo no los haría. Cada capítulo se basa en un currículo educativo muy estricto. Hoy mismo hemos eliminado de un guión una escena en la que un muñeco se desespera y da golpes contra la mesa. Vamos con mucho cuidado”.

 

¿Qué opinan de todo esto los expertos? “

En principio, que los muy pequeños vean un tiempo breve de televisión no tiene importancia, el problema es si se abusa. Y la realidad es que muchos padres están abusando”, opina Valentín Martínez-Otero, psicólogo y pedagogo. “El juego es un asunto muy serio y es un error grave que los niños dejen de hacerlo por ver la tele. A esa edad el juego es puro ejercicio: manipulación de objetos y movimientos que le reportan placer y le abren las puertas de numerosos aprendizajes. Ver mucho tiempo la televisión puede generar pasividad, sobrepeso y obesidad infantil, además de empobrecimiento cognitivo y social”.

Un estudio llevado a cabo en 2004 por la Universidad de Seattle, en Estados Unidos, con 1.200 niños menores de un año y 1.300 menores de tres, daba a entender que existe relación entre ver la tele a esas edades y presentar problemas de atención a los siete años. Sin embargo, el informe añadía infinidad de parámetros que rebajaban tal afirmación.

“La tele es un mal sustituto para unos padres que están muy ocupados y no pueden o no quieren dedicarles más tiempo”, explica Mariano Trillo, psiquiatra infantil. “A esa edad los niños necesitan interactuar con adultos y aprender a moverse y a coordinar. Una tele no puede hacer eso. No es que la televisión sea necesariamente mala, sino que está ocupando un espacio de tiempo que deberían compartir con sus padres. Puedes mirar cómo alguien mete los triángulos en la cajita en un programa de la tele, pero mientras no lo hagas tú no vas a desarrollar tu propia coordinación. La tele es más bien un anestésico para los papás”.

Gary Pope, fundador de la consultora Kids Industries, especializada en asuntos relacionados con la familia, opina: “Los menores de dos años no deberían ver la televisión. No entiendo por qué los franceses han ampliado la edad a los tres años. El problema es que la mayoría de los padres no sabe muy bien qué es bueno para sus hijos. Si les dicen que un programa fomenta su desarrollo, se lo ponen. Deberían hacer más esfuerzo y no acudir siempre a la tele”.

En España el debate no se ha planteado. “Habiendo tantos temas relacionados con el audiovisual infantil desatendidos, sería desproporcionado”, dice De Miguel (Pocoyó). “Empezando por la falta de programación dirigida a niños”. La misma opinión que Manuel Cristóbal, secretario general de Cartoon, la Asociación de Productores de Animación Europea, y director de Perro Verde Films (que en breve estrena la película El lince perdido):En España lo lamentable es que el horario protegido esté tan desprotegido. Es el único país europeo que no tiene un sistema que controle eficazmente lo que se emite en horario infantil y que penalice como se debe a quien no lo cumple. El código de autorregulación sobre contenidos televisivos e infancia es una tomadura de pelo”.

Los consultados parecen estar de acuerdo en que el quid es el tiempo de visión. El problema es que ese dato no existe. Sofres, la empresa que mide la audiencia, lo hace a partir de cuatro años. Así que nadie sabe a ciencia cierta cuánta tele o qué programas están viendo los más pequeños. “El consumo televisivo por parte de los menores de tres es importante y existe”, dice Pablo Romero, director de programación de Digital +, plataforma que emite Baby First en España.

Al margen del debate surgido en Francia, la mayoría de los niños van a seguir viendo la tele y es preferible que lo hagan siguiendo unas pautas que Martínez-Otero resume: “La televisión puede brindar aspectos positivos, siempre que se limite el tiempo, se adopte una posición adecuada y se seleccionen los contenidos, aunque no es lo más aconsejable, sobre todo si se tiene en cuenta que hay otras opciones y hay que cultivarlas desde la temprana infancia“.

 

Read Full Post »

COM PODEM REGULAR EL TEMPS D’ÚS DE LES “PANTALLES” (tv, consoles, internet…)?

 

Tot i que és difícil arribar a un consens sobre el nombre d’hores que s’haurien de dedicar a  la TV o als videojocs, ja que s’adapta molt al funcionament particular de cada família, cal tenir en compte que el temps passa volant davant d’una pantalla  i la quantitat d’hores que s’hi poden passar pot ser excessiu limitant la possibilitat de conèixer altres opcions d’oci.

 

Que podem fer, al respecte?

 

– AJUDAR ELS INFANTS I ADOLESCENTS  A SER CONSCIENTS DE QUIN US FAN DEL SEU TEMPS. Si voleu, podeu anotar com distribuiexen i a que dediquen aquest temps (a vegades el que ens imaginem no es correspon amb el temps real dedicat). Compareu junts el temps que fan servir per fer diferentes coses (mirar la televisió, fer els deures, etc.) i ajudeu-los a que puguin establir per ells mateixos un equilibri i prioritats entre les obligacions i el lleure i també entre el temps que dediquen a diferents tipus de lleure.

 

– QUAN PACTEM UN HORARI,  PARLAR-NE AMB ELLS ABANS. Preguntem-los a quina hora tenen previst d’acabar i així serà més fàcil aconseguir el seu compromís. Davant la videoconsola, l’ordinador o la TV, quan l’activitat requereix tota la seva atenció, no és el millor moment.

 

– SI NO ES RESPECTEN ELS ACORDS posar uns límits més estrictes i mantenir-los

 

– BUSQUEM ESPAIS PER COMPARTIR EN FAMÍLIA AQUESTES ACTIVITATS: ens permetran conèixer millor els nostres fills i filles i també poder excercir la nostra influència positiva sobre ells.

 

– HEM DE VETLLAR PER QUE TINGUIN LES HORES  NECESSÀRIES DE DESCANS.

. Estar alerta de quina hora comença l’activitat, per tant a quina hora acaba.

. No es recomanable estar-hi molta estona seguida.  Cal trobar la manera perquè siguin conscients del temps transcorregut (ex. despertador) i que trobin recursos per descansar d’una mateixa activitat i dedicar-se a altres coses.

. Els gravadors o vídeos son ideals per poder veure la TV en el moment que tu desitges, per tant ens ajuden a organitzar-nos millor però també a saber esperar.

 

 

– CAL QUE ELS AJUDEM A QUE SIGUIN AUTÒNOMS I CAPAÇOS D’AUTOCONTRALAR-SE PER Sí MATEIXOS . Si som al seu costat,  els podrem ajudar a que  vagin assumint la responsabilitat del control del temps en comptes de fer-ho només els adults. Si veuen que respectem les seves preferències i necessitats, encara que no les compartim, i els ajudem a trobar que cada activitat té el seu lloc, el seu moment i el seu valor, segur que podrem confiar en que ells sols seran capaços d’organitzar-se.

 

 

 

 

info-1BIBLIOGRAFIA:

 

 

“Qui posa les regles del joc?” (2006)

Institut d’Educació  de  l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de la Ciutat  de Barcelona.

 

Els videojocs, fem-ne un us responsable i reflexiu.

Agencia Catalana del Consum

Generalitat de Catalunya

Read Full Post »

ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Article editat a  el Periódico.cat,  a aquesta pàgina: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=&h=090325

 grafic-article-addiccio-messenger

 

Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l’han sabut apropiar bé els dissenyadors d’algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d’internet i els jocs d’ordinador han aconseguit atraure l’interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen “molt malament” si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’addiccions de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, centre que l’últim any ha tractat una vintena d’adolescents amb greu dependència de les TIC. “I van en augment”, indica.
Entrar al messenger –canal d’intercanvi de missatges en temps real a través d’internet– ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s’acaben d’acomiadar. “Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar“, relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d’una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat –inclòs el futbol–, estan molt irritables quan no teclegen a l’ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
“Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu“, explica Matalí. “La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s’aïllen més“, afegeix el psicòleg a l’assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció”, del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d’internet resulta desproporcional: “Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se“, indiquen. El pas entre l’ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l’inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l’abstinència com a inici de la solució. “Durant una o dues setmanes, l’ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència –explica–. Se l’anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics”. Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l’ordinador, però l’aparell ja no estarà a l’habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d’estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.

 

 

Read Full Post »

Un esquetx de la sèrie d’humor Little Britain on el personatge Matthew Waterhouse intenta vendre algunes noves idees per a jocs de taula… amb resultats força divertits [anglès subtitulat al castellà].

Aquest video ha estat trobat a un blog molt documentat sobre jocs de taula: http://bandofodders.blogspot.com.  Si necessiteu consultar i buscar jocs de taula, és un recurs fantàstic. I si us interessa el tema trobareu més enllaços interessants en el mateix bloc.

Read Full Post »

Els jocs de taula i societat, son la eina perfecta per reunir una família o una colla d’amics i passar-ho bé,   sobretot quan cal quedar-se a dins de casa.

Són també un eina perfecta per observar i descobrir com son els nostres fills i filles, i poder-los ajudar si veiem que no poden aguantar la frustració que els genera perdre, això els servirà en altres àmbits de la vida.

Per la època adolescent és una bona eina alternativa a “les pantalles”. Existeixen molts jocs estratègics estimulants, que els fan gaudir i faciliten que es puguin trobar.

 

Les reflexions que a continuació s’exposen han estat elaborades dins del marc de la Xarxa de Debat de l’Ametlla.

 

 

VALORS QUE FOMENTA

 

  • Aprenentatge d’estratègies  (parxís, domino, cartes).

 

  • Facilitar l’evolució del llenguatge.

 

  • Aprendre a desenvolupar la intel·ligència i la creativitat a través de les estratègies del joc.

 

  • Compartir i gaudir estones de lleure en companyia.

 

  • Compartir temps entre grans i petits.

 

  • Aprendre a relacionar-se amb els altres, a compartir i a resoldre els conflictes relacionals.

 

  • Aprendre a conèixer habilitats i limitacions pròpies.

 

  • Aprendre a acceptar les normes i les regles i a assumir-les com a necessàries.

 

  • Aprendre a  perdre. Identificar i controlar les emocions.

 

  • La possibilitat que guanyar no estigui sempre supeditat a les habilitats (el joc de l’Oca és molt d’atzar).

 

  • Els jocs de grup faciliten “aguantar” el perdre i per tant ajuda aquells infants que tenen poca tolerància al fracàs.

 

  • Intercanvi entre cultures que tenen jocs diferents.

 

  • Recuperar jocs de tota la vida.

 

  • Poder jugar amb pocs recursos materials.

 

 

 

INCONVENIENTS O  RISCOS A TENIR EN COMPTE

 

o       La competitivitat.

 

o       Perdre habitualment i desànim per participar.

 

o        Fomentar el sedentarisme. 

 

o    Discriminació de determinats membres de l’equip (no tan hàbils) per l’afany de guanyar.

 

o       Pot condicionar les relacions (en negatiu) d’aquells qui juguen.

 

o       La lectura de les normatives i el temps de pràctica inicial de cada joc pot fer que perdem l’interès per ells.

 

o       Hi ha jocs que necessiten molt de temps d’execució.

 

 

 

CONSELLS I SUGGERIMENTS PER A LA SEVA PRÀCTICA

 

  o         A partir dels 5 anys es poden anar introduint diferents jocs reglats (sempre amb temps i paciència, són petits i no en saben, i sobretot la seva tolerància a perdre és molt petita).

 

o      Acompanyar-los en les seves primeres experiències perquè puguin donar sentit al joc.

 

  o         Participar en grup per afavorir estones d’oci compartides entre edats i persones.

 

 o           Jugar en grup facilita la tolerància a perdre.

 

o            Quan son petits, va bé jugar entre iguals,  per no accentuar tant les diferències.

 

 o           Juguem amb els infants i no contra ells. Evitem les situacions de competició massa desiguals (ex. un adult contra un infant, és diferent el joc de grup).

 

o            Pocs jocs i consolidats: cal donar-se temps per aprofundir en cada joc l’aprenentatge de les normes i  l’ús de les peces  per que així es pugui automatitzar. Així després es podrà jugar amb més lleugeresa i facilitat. 

 

  o          No canviar ràpidament de joc

 

 o           No deixar guanyar per compensar la frustració a perdre. Però no deixar-lo sol davant aquesta situació.

 

 o           Cal que ajudem l’infant a que arribi per ell mateix a sentir la necessitat de seguir les normes. Només imposant-nos i exigint la norma del joc no ho aconseguirem.

 

 o            No tots els infants, i sobretot els més petits saben perdre. Per saber perdre s’ha d’estar preparat. Donant-li temps i acompanyant-lo, podrem ajudar a l’infant a que cada vegada més toleri la frustració que li genera perdre. Si nosaltres (els adults) aguantem la situació i li ajudem a elaborar-la sense imposicions ni enfrontaments, el nen cada vegada més aguantarà també la frustració  i per ell mateix podrà perdre.

 

 o           Quan un nen fa trampes, es perquè no pot aguantar perdre: no optem una postura beligerant i impositiva perquè no segueix la norma, però tampoc dissimulem com si no hagués passat, cal ajudar-lo a connectar amb la seva realitat. Quan es dona en una situació de grup entre iguals potser en un principi caldrà que l’adult jugui de parella amb l’infant per ajudar-lo a aguantar a perdre, ja que sol no pot.

 

 o           Ajudar-los a descobrir altres estímuls que tenen aquestes activitats, a part de guanyar o perdre:

§         Transmetre’ls el valor afegit que té la cooperació en un equip de joc.

§         Ajudar-los a descobrir les pròpies habilitats i les dels companys. De ben segur descobreixen coses d’ells i dels altres que no sabien.

§         Ajudar-los a descobrir el gaudi del procés del joc, de la bona estona que es passa, malgrat es perdi.

 

 

  

info-1MÉS INFORMACIÓ I CONSULTA SOBRE JOCS DE TAULA: http://bandofodders.blogspot.com. 

Si necessiteu consultar i buscar jocs de taula aquest bloc és un recurs fantàstic, que a més es fonamenta amb la experiència; podeu trobar imatges i vídeos. I si us interessa el tema trobareu més enllaços interessants en el mateix bloc.

 

Read Full Post »

L’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Departament d’Educació han presentat tres nous manuals pràctics dirigits a menors amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitat i a la privacitat que representa la publicació de les seves dades personals a Internet, com també proporcionar-los recomanacions pràctiques per evitar situacions de risc i fer un bon ús de les tecnologies d’informació.

Les escoles i instituts de Catalunya disposaran d’aquest material educatiu per ajudar els menors a construir una cultura de protecció de la seva privacitat a Internet. L’objectiu és fomentar un ús adequat de les dades de caràcter personal i de les tecnologies de la informació (TI) entre els nens i joves de 9 a 17 anys.

Aquests manuals estan dirigits tant als nois i noies com també als pares, mares i educadors. A cada manual hi ha un llistat de consells per als educadors,  pares i mares que són molt pràctics i donen molts recursos per controlar l’ús que poden fer els nostres fills i filles.  Aquests manuals son també una eina d’informació i reflexió per als nois i noies.
Val la pena que hi dediqueu una estona de lectura, segur que aprendreu coses noves i us ajudarà amb els vostres fills i filles.
CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE I ACCEDIREU A CADA UN DELS MANUALS
manual-9-11
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
manual-12-141

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

manual-15-17

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PER MÉS INFORMACIÓ:  Entreu a dins del programa,  per la web del Departament d’Educació: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=cad6a1dcae687110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cad6a1dcae687110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1da47a037b4de110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Read Full Post »

 

EL   JOC  TRADICIONAL

  

 

 

 

En aquests dies en que els  nostres infants hauran rebut regals i joguines de tota mena volem fer incís en el joc tradicional, aquell que no necessita cap tipus de material complex, precisament, o bé es pot elaborar fàcilment.

 

Observem però que aquest tipus de joc, tot  i que s’intenta promoure, incentivar i estimular des de diferents sectors, sobretot de les escoles i l’esplai, no s’acaba de generalitzar després entre els infants. Una de les observacions fetes a la Xarxa va ser que els infants actualment tenen una vida molt programada i les activitats de lleure estan molt dirigides  per els adults. Desapareixen cada vegada més els espais de lleure no dirigits on els infants s’organitzen per ells mateixos i juguen amb infants d’altres edats que son els que realment acaben sent els transmissors d’aquest tipus de  joc.

 

Creiem que el joc tradicional és molt important, per això us exposem en forma de llistat els valors que fomenta, els inconvenients que poden existir i una sèrie de consells a tenir en compte per fomentar la seva pràctica.

 

 

 

VALORS QUE FOMENTA

 

 

  

·        Transmissió identitat històrica, popular, lúdica i cultural

 

·        Les relacions intergeneracionals i la transmissió de vocabulari poc utilitzat.

 

·        Les relacions entre cultures i veure que hi ha moltes similituds i variacions sobre el mateix joc.

 

·       Depèn de cada joc, tots ells exerciten capacitats i destreses diferents.

 

·        Un valor comú i general és la socialització.

 

·       Comunicació diàleg i negociació i cooperació.

 

·        En general posen en acció impulsos atàvics i energies instintives i a l’hora ajuden a controlar-los.

 

·        Autonomia dels infants.

 

·       Enfortiment del caràcter a través de l’acceptació de les normes, la presa de decisions, l’acceptació de les conseqüències de l’actuació pròpia. Acceptar quan s’ha fallat, en ocasions acceptar una penalització, o bé aprendre a guanyar i saber que cal continuar jugant i que es pot perdre una alta vegada, és un entrenament per a la vida adulta.

 

·        Permet descobrir moltes habilitats i estratègies que ens semblen desconegudes.

 

·         Sostenibilitat: s’adapten al material i a l’espai on es troben.

 

·        Consum responsable, no consumista.

 

·        Igualtat d’oportunitats per a tothom. 

 

 

 

INCONVENIENTS:

 

 

 

o       Només amb l’acompanyament dels adults és fa difícil la seva generalització.

 

o       Hi ha poques possibilitats de transmissió dels jocs i les normes entre els infants. Si la transmissió és d’adult a grup d’infants, el joc tradicional perd una bona part del seu caràcter.

 

o       Quan hi ha transmissió entre infants, els més grans assumeixen un rol que pot ser molt positiu, però també hi ha el risc que abusin dels petits. 

 

o       Voler fer-los competitius.

 

o      Que es vegin passat de moda i es desprestigiïn.

 

 

 

CONSELLS PER A LA PRÀCTICA:

 

 

ü     Estimular sobretot espais de lleure no dirigits per adults, compartits entre infants de diverses edats per fomentar la transmissió dels jocs tradicionals d’infant a infant.

 

ü     Potenciar que els infants més  grans puguin ensenyar a jugar els més petits.

 

ü     Promoure a diferents nivells del joc no dirigit i del “joc al carrer”.

 

ü     Recuperar i aplicar aquests jocs en diferents àmbits:  escolar, familiar, lleure, esport…

 

ü     Les trobades familiars són un bon moment per fer-ho.

 

ü     Promoure que es facin de manera sistemàtica

Read Full Post »

article-11

article-21

 

 

sin-titulo3

 

article extret de: http://www.comptafinsatres.com/pdf/LaVanguardia080322.pdf

  

 

Aprofitant aquesta carta que reflecta certes actituds  negatives que es donen més habitualment del que voldriem en un camp, i que s’expliquen a través de la visió d’un infant, us presentem el recull de la Xarxa de Debat Educatiu sobre l’esport. 

Hem elaborat des de la Xarxa de Debat i amb el suport de les entitats esportives participants en el Fòrum de l’Esport de l’Ametlla del Vallès, aquests apunts sobre l’esport seguint la línia de les altres activitats treballades, intentant mostrar els valors que fomenta, els riscos que poden existir i els consells per a una bona pràctica.

 

  VALORS QUE FOMENTA :

 

 

·        Aprendre a coordinar els moviments corporals.

·        Desenvolupar la força, la resistència, l’agilitat i l’equilibri físic i psíquic.

·        Aprendre a acceptar les normes i les regles i a assumir-les com a necessàries.

·        Desenvolupar  la coordinació viso-motora.

·        Aprendre a compartir i a col·laborar o cooperar amb els altres.

·        Desenvolupar la cultura de l’esforç.

·        Valorar els beneficis de l’exercici físic.

·        Ajudar al propi coneixement.

·        Millorar  l’autoestima i en el dret a equivocar-se.

·        El joc d’equip facilita la tolerància a la frustració.

·        Aprendre a perdre. Identificar i controlar les emocions.

·        Millorar la capacitat d’adaptació social.

·        Facilitar el control de l’agressivitat.

 

 

      RISCOS:

 

 

  • Fomentar excessivament la competició.
  • Fer esforços massa intensos i negatius para la salut.
  • Donar una importància excessiva a les Qüestions corporals i estètiques.
  • Excloure de l’activitat esportiva al que no és prou hàbil (pel criteri de rendiment).
  • Sexisme en les activitats
  • Acaba sent massa “professionalitzador”, sobretot a partir dels 12 anys.
  • Es pot oblidar la part més lúdica i de passar-s’ho bé.

 

 

        CONSELLS PER UNA PRÀCTICA ADIENT:

 

ü     Valoreu el desenvolupament físic i la salut dels programes esportius abans que el rendiment. 

ü      Valorar l’esforç personal o d’equip i no el fet de guanyar o perdre.

ü      Valorar la lluita per la superació personal: allò que es fa bé.

ü     Permetre que es puguin equivocar. Estar alerta del nivell de pressió que fem els adults, perquè guanyin.

ü     Millor acompanyar, aconsellar, orientar més que criticar, exigir, cridar… quan alguna cosa surt malament.

ü     Animeu i aplaudiu tant les bones jugades com l’esforç durant les competicions.

ü     Aplaudiu les bones jugades de l’equip contrari independentment del resultat.

ü     Informeu-los i assessoreu-los en la tria de l’esport, promovent que siguin ells i elles els que tinguin la darrera paraula.

ü      Practiqueu algun tipus d’esport o activitat física, oferint un estil de vida actiu.

ü     Recolzeu la tasca de l’entrenador/a i no digueu instruccions tècniques que puguin contradir-lo.

ü      Respecteu les regles de l’esport i les decisions arbitrals encara que siguin equivocades.

ü      Promoveu el respecte i les bones relacions amb l’afició de l’equip contrari.

ü      Ensenyeu-los a tenir cura de les instal·lacions i material esportiu.

ü     Col·laboreu en les tasques de suport i organització de l’equip i de l’entitat.

ü      Es important l’activitat pre-esportiva, i no especialitzada, fins als 7 anys. Permet el desenvolupament de la psicomotricitat i poder descobrir quina pràctica esportiva agrada més.

ü      Les activitats específiques (més professionalitzadores) a partir dels 6 anys, abans no.

ü     Procurar buscar espais de pràctica esportiva no professionalitzadora, des de diferents organismes i entitats. A partir de certa edat (12),  es fa la pràctica de l’esport massa professionalitzador i els que no són prou hàbils queden fora del circuit de la pràctica esportiva.

 

 

info-1Per més informació:

 

 

Alguns  d’aquests consells han estat extrets del Projecte  “Compta fins a tres, i …” projecte promogut per la Taula de l’educació física i l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona.logo_compta_fins_a_3

 

 

 

 

 

Mireu-vos en especial aquest document adreçat a les famílies:  LES FAMÍLIES TAMBÉ JUGUEU

 

 

 

Read Full Post »

Us recomanem el visionat d’aquest video,  on apareixen  recollides d’una manera molt original les opinions que tenen els joves sobre les noves tecnologies.  El video dura uns 5 minuts, però val la pena que el veieu sencer,  si us espereu fins al final us permetrà entendre el títol de l’entrada: buf!

Aquest video es va presentar en la jornada  JOVES I TIC  que es va fer a  Canovelles el 29 d’octubre de 2008.  La realització ha anat a càrrec de tres joves estudiants de mòdul de grau superior de Comunicació Audivisual. Hi han participat alguns joves i els mateixos professionals de l’Espai Jove de La Nau de Mollet del Vallès.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »