Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Lleure’ Category

Guia per al Consum Responsable de Joguines

 

EL JOC

  

 

El joc és imprescindible per desenvolupar aptituds en els infants que formaran la persona adulta que serà més endavant:

Personals: sensorials, psicomotores, cognitives, afectives.

Socials: assimilació de normes i conductes que configuraran uns valors que facilitaran als infants la integració en la societat, la incorporació dels patrons culturals i el desenvolupament de la capacitat de consens i de cooperació.

Descoberta del món: el joc permet superar les barreres de l’espai i el temps proporcionant situacions multidimensionals i complexes. Permet l’aventura i el risc.  

 

 

El joc lliure proporciona:  

 

  • Satisfacció, ja que dóna plaer, diversió i entreteniment. Permet l’alegria de l’èxit i la possibilitat d’error, en un entorn en què les seves conseqüències no són greus i poden superar-se sense problemes. En jugar els infants poden realitzar-se, afirmar-se i viure experiències positives, aspectes fonamentals per desenvolupar l’autoestima personal. 

 

  • Oportunitat d’expressar desitjos (sentir-se gran, poderós, etc.) i sentiments de por, vergonya, debilitat, angoixa, tristesa, alegria, afecte… Això és molt important per a l’equilibri personal. Els sentiments i emocions més íntimes es poden mostrar tot jugant perquè els in–fants es troben en una situació “no formal” i no censurable.

 

  • Curiositat, ja que potencia la imaginació, la creativitat i el descobriment i desenvolupa la percepció temporal i espacial. A partir d’una situació real els nens i nenes la imaginen i reconstrueixen en altres escenaris, amb altres personatges, en altres moments…

 

AMB QUÈ JUGUEM?

 

Les joguines són estris de joc que han existit en totes les èpoques i en totes les cultures. Són creacions culturals representatives de la història col·lectiva.

Avui, quan diem joguina pensem inevitablement en una joguina comercial. Com sabem, però, centenars de generacions d’infants han jugat sense comprar cap joguina. Amb elements senzills i objectes que ja no serveixen per a cap altre ús es poden fer infintat de joguines i crear situacions lúdiques que a més d’estimular la creativitat i les destreses (coordinació, agilitat, punteria) fomenten l’autonomia (llibertat, responsabilitat, autoestima), la cooperació i les capacitats psicològiques i intel·lectuals (habilitats, estratègia).

 

No hi ha una fórmula magistral que ens doni les joguines més adequades per a cada nen o nena. En escollir una joguina val la pena parar una mica d’atenció i plantejar-nos algunes coses:

 

  • Quina és la joguina més adequada a cada edat? Cada edat té unes necessitats determinades de joc, ja que a cada etapa de creixement es desenvolupen unes aptituds i capacitats diferents.

 

  • Per a qui és la joguina? Cada persona és diferent de les altres, i cada nen i cada nena té unes necessitats i interessos particulars que s’han de respectar.

 

  

CONSELLS A L’HORA DE TRIAR UNA JOGUINA 

 

   Heu de pensar que han de servir per a divertir els petits. Una joguina ha de ser estimuladora del joc. Jugar no és manipular una joguina. 

 

 La joguina és de l’infant. No imposem els nostres desitjos o allò que “sempre vàrem voler de petits”.

 

 

És molt important observar els infants mentre juguen –si pot ser, jugant amb ells– per descobrir i posar l’atenció, d’una banda, en les sevespreferències i desitjos, i també en les seves creences i aprenentatges. 

Tinguem en compte l’edat i maduresa dels infants. Cada cosa al seu temps: regalar joguines d’una edat superior a la de l’infant  no el fa més intel·ligent ni capaç. Si no s’adequa a l’edat del nen o nena a qui va destinada, li causa avorriment, confusió i pot empenyer el nen a l’etapa adulta abans d’hora Deixem que els infants la desitgin, que ens la demanin. No ens precipitem.

Regalem amb moderació. El nostre afecte no es mesura per la quantitat de joguines, el preu o lesdimensions. Alguns experts asseguren que el nombre ideal de joguines per regalar d’una sola vegada són tres i que amb una quantitat més gran l’infant dispersa la seva atenció. Un excés de joguines els desil·lusiona i els desmotiva i no els permet gaudir de tot el que ofereixen. Si no, sense voler, estem negant-los la capacitat de desitjar quelcom i l’aprenentatge del valor de les coses.

Varietat. Tenir moltes joguines inutilitzades pot dificultar que els menuts aprenguin a valorar les coses. És bo tenir joguines que estimulin els diferents aspectes per assegurar una formació integral.

Alerta amb la publicitat!. Les joguines comercials s’anuncien a tots els mitjans  continuada i repetidament i sobretot en època de Nadal. En els missatges publicitaris es confon (s’equipara) la felicitat, la diversió o l’estatus amb tenir un munt de joguines, i en donen molt sovint una imatge enganyosa. Els petits es creuen en la “necessitat” de posseir les joguines que veuen anunciades. Mireu-vos i parleu de la publicitat amb ells per ajudar-los a tenir una visió més realista.

■  Buscar la manera de poder tenir contacte real, prèviament amb aquella joguina, així el nen pot tenir una visió més realitsta de la joguina i  es poden evitar desencisos. Les ludoteques poden ser una opció.

Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Tots els nens tenen una càrrega d’agressivitat, i és molt important que la treguin (corrent, cridant, fent exercicis físics en general i interactuant amb els altres per expressar les emocions). Però cal tenir ben clara la diferència entre l’agressivitat pròpia de tots els infants i l’allau d’escenes de violència que presencien. Val la pena que ens plantegem com dosificar-les; pot ser que prenguin els comportaments agressius com l’única manera de resoldre els conflictes.

L’embalatge excessiu malbarata recursos i encareix la joguina sense motiu. Cal assegurar-se que a dintre hi ha el que sembla des de fora.

Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.

Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró…) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials (materials sintètics, plàstics…). Són millors els materials biodegradables i duradors. Les joguines que duren poc malgasten recursos i resulten més cares. També es pot tenir en compte si una joguina serà fàcilment reparable en cas que s’espatlli.

Les joguines de funcionament elèctric han d’especificar la potència màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer:

o        La marca CE, que significa que la joguina compleix les exigències essencials de seguretat contingudes en les normes comunitàries.

o        El nom i la marca del producte.

o        La raó social i l’adreça del fabricant o importador o venedor.

o        Les instruccions i advertències d’ús.

Estalviem recursos si adquirim la joguina de segona mà o si la fem a casa aprofitant materials, amb la satisfacció que això ens pot produir a nosaltres i als petits.

Transmetem la necessitat de tenir cura de les joguines, ajudem-los a cuidar-les,   a estimar-les.

 

El millor regal que podem fer als nostres infants és dedicació i amor. Regalem-los-en tant com puguem.

 

Aquest article ha estat elaborat a partir del següent material:

         Diputació de Barcelona Àrea de Salut Pública i Consum http://www.diba.es/consum/descarrega/joguinesquadriptic.pdf

         Web néixer i créixer: http://www.geocities.com/neixer_i_creixer/joguimarcs.htm

         Centre de Recerca i Informació en Consum (1998) Guia per al Consum Responsable de Joguines. Editorial Icaria.

         Agència Catalana de Consum http://www.consum.cat/temes_de_consum/joguines/index.html

         Campanya Jugant s’apren a viure http://www.gencat.net/icdona/docs/joguines.pdf 

 

Read Full Post »

CADA EDAT UNA JOGUINA

0- 6 MESOS

 

Per a estimular el joc del nadó les joguines han d’atreure la seva atenció a través del tacte , la vista  o l’oïda . En aquesta etapa és essencial que l’adult faci d’intermediari apropant-les-hi per ajudar-lo a descobrir-les i gaudir-ne. Les joguines més apropiades són aquelles que estimulen els seus sentits i el conviden a descobrir el seu cos. Evidentment, les carícies, les cançons i el contacte amb l’adult resulten fonamentals.

 

PROPOSTES: Mòbils, lampares que reflecteixen formes i colors, miralls de joguina… acompanyat amb músiques alegres però no excitants. Joguines amb músiques o sons. Centres d’activitats inflables amb varietat de colors i textures, on reclinar el nadó Catifes amb tactes i sons diferenciats.

 

 

6-12 MESOS

 

Ja és capaç de seure i aviat podrà gatejar i desplaçar-se fins assolir els objectes que atreuen la seva atenció. Les joguines que més l’interessen són les que els permeten desenvolupar la seva iniciativa i descobrir quins moviments fer i quins efectes provocar, però sempre amb la complicitat de l’adult.

 

PROPOSTES: Afegim a l’anterior proposta joguines amb so i moviment, com ara capses, catifes i cavallets musicals, fàcils d’accionar només amb un toc. Objectes per palpar, tocar i acariciar. Saltamartins amb so.

 

 

 1-2 ANYS

 

El moviment és el seu principal estímul, a totes bandes vol arribar i tot ho vol tocar. Tot li és molt més accessible i sent un interès especial per assolir els objectes que atreuen la seva atenció, traslladar-los i amagar-los o guardar-los tots plegats.

 

PROPOSTES: Ara ja utilitza el llenguatge per expressar-se i el seu vocabulari augmenta de manera considerable (joguines com el telèfon, els jocs musicals o les nines i peluixos). Comença a accedir al joc simbòlic (cotxes, casetes, ceres, pintures, disfresses senzilles…). Li encanta sentir-se autònom i demostrar que pot arreglar-se-les ell sol obrint una capsa, accionant una joguina o aconseguint fer una torre (cubs per apilar,  construccions i joguines que li permetin manipular amb precisió). Se sent atret per qualsevol joguina que l’acompanyi en el seu moviment animant-lo a descobrir, investigar i explorar espais cada vegada més amplis (correpassadissos, vehicles petits, jocs d’empènyer i jocs d’arrossegar).

  

 

2-3 ANYS

 

En aquesta etapa, els nens volen posar a prova el control que tenen dels seus propis moviments i de les coses que manipulen (construccions, encaixos o puzles senzills li permetran descobrir la seva capacitat de control sobre les coses i experimentar la sensació d’èxit). El seu domini del llenguatge juntament amb l’interès per interpretar i explorar les relacions fa que aparegui el joc simbòlic en què repeteix i imita situacions viscudes al costat dels adults en la seva vida quotidiana (nines, cotxets de nadons, vehicles, cuinetes i altres joguines que reprodueixen de manera més o menys fidel el món dels adults).

 

 

 

 

 3- 5 ANYS

 

És molt més hàbil amb les seves mans (li permeten realitzar construccions amb peces més petites o fabricar-se un collaret de grans acuradament enfilats) i té un domini més gran del seu cos, el qual exercita i perfecciona dia rere dia, augmentant la seva habilitat i control (gaudir de jocs d’exercici que el convidin a córrer, pedalejar o provar el seu equilibri sobre uns patins), però és el joc simbòlic el que ocupa un paper més important, ja que tot ho assimila i transmet a través d’aquesta activitat i li agrada fer-ho amb altres (interès també per les joguines que mostren una representació en miniatura del món dels adults). Al final d’aquesta etapa s’interessa pels jocs de taula, especialment per aquells que posen a prova habilitats intel·lectuals com ara la memòria o li permeten demostrar els seus coneixements, per exemple sobre els colors, les lletres o els nombres. 

 

 

5-8 ANYS
 
El joc d’imitació continua ocupant un lloc important. Representa de manera minuciosa i precisa tot el que veu, sent o percep, endreçant-ho amb una imaginació inesgotable. (s’estima més aquelles joguines que representen de manera molt precisa el món dels adults, així com aquelles que recreen escenaris i aventures dels seus herois i personatges de ficció preferits.) Les seves habilitats motores, juntament amb l’interès pels jocs en grup, converteixen els jocs de pati en un dels seus passatemps més atractius. (Cordes, gomes de saltar, baldufes, pilotes o anelles faciliten aquests moments de diversió.)

Els jocs de taula ocupen un lloc important. És capaç d’organitzar partides amb altres nens sense la presència d’adults. Els que més l’interessen són els de preguntes i respostes o els que li permeten palesar habilitats com l’equilibri o la rapidesa de reflexos.

  

 

8-11 ANYS

  

 

Encara que continua dedicant-se ocasionalment al joc simbòlic i a les construccions (apareix el gust per la reproducció de models, que li suposa tot un repte i cultiva el seu gust per l’organització i el treball.) Els jocs de taula que estimulin a pensar, posar en pràctica estratègies senzilles o resoldre enigmes. Els jocs al carrer i els jocs esportius són els que veritablement acaparen el seu interès ja que li permeten demostrar les seves capacitats físiques i intel·lectuals davant els seus amics, als quals mira d’assemblar-se i impressionar. La seva capacitat de crear i pactar normes li permet gaudir de jocs més elaborats en grup (és fonamental que disposi d’espais, fora de l’escola, on relacionar-se amb els seus iguals).

 

 

11-14 ANYS

 

En funció dels seus interessos i dels del seu cercle d’amics i amigues dedica el seu temps a jocs cada cop més complexos. És important que els adults ens esforcem per compartir i conèixer els seus jocs, per no allunyar-nos de l’adolescent i de l’entorn que l’interessa.

Els jocs de regles són els que ocupen un paper més destacat. Així doncs, l’estratègia i la imaginació dels jocs de rol i simulació els permeten crear escenaris reals o fantàstics on viure aventures fictícies (poden ser amb suport tradicional, però els digitals desperten gran interès, ben seleccionats i utilitzats, aporten els beneficis propis de qualsevol joc.). Els jocs esportius i d’equip, els jocs d’estratègia tradicionals o els de construcció són els que tenen una capacitat més gran per divertir i enriquir els seus moments de lleure compartit amb altres companys i companyes.

 

 Aquest és només un petit resum del que podeu trobar a una pàgina molt interessant i estructurada on podeu consultar des de la millor joguina per edats com normativa i consum:

Web joguina segura:

http://www.joguinasegura.coop/web/cat/content/01_03a.htm

 

 

Read Full Post »

Aquí teniu el material treballat per la Xarxa de Debat durant la primavera del 2008. És un treball que val la pena que us el llegiu amb atenció, ha estat elaborat amb moltes ganes i participació de diferents sectors. El resultat segur que us agradarà i us farà pensar.

 

 

Enquestes sobre hàbits lectors certifiquen que més de la meitat de la població no llegeix llibres mai o quasi mai. Veiem, doncs, que és necessari actuar realitzant accions de foment de la lectura en tots els segments de la nostra societat.

 

Volem mostrar tots els valors que fomenta la lectura i que hem estat treballant des de la Xarxa de Debat, els possibles inconvenients o riscos a tenir en compte (tot i que ha estat difícil trobar-los), els consells per aconseguir una bona pràctica i finalment us plantejarem una sèrie de tenir en compte si no volem que els nostres infants i adolescents odiin la lectura.

 

 

 

VALORS  QUE FOMENTA LA LECTURA

 

  • Diverteix i entreté d’una manera activa; permet  una experiència plaent que no és passiva i redundant.
  • Ajuda a percebre la realitat que ens envolta i a interpretar-la.
  • Permet eixamplar el nostre món en conèixer tradicions i valors d’identitat d’altres cultures o d’altres èpoques.
  • Permet explorar el món interior i dóna recursos per expressar-lo.
  • Enriqueix la capacitat expressiva i creativa del nostre llenguatge.
  • Ajuda a la maduració personal perquè amplia les nostres experiències.
  • Permet aprendre a situar-se, a identificar-se amb diferents rols i personatges. Això ens fa més aptes per al diàleg i la tolerància.
  • Estableix lligams afectius amb els pares, si la lectura és compartida.
  • Reforça lligams emocionals i ajuda a estendre la xarxa de relacions, quan compartim lectures, comentem, ens aconsellem llibres…
  • Estimula la curiositat intel·lectual.
  • Permet, estimula i desenvolupa la imaginació i la capacitat de creativitat.
  • La fantasia de vegades permet tractar temes profunds a través d’un llenguatge simbòlic.
  • Desenvolupa l’atenció i la concentració.
  • Permet adquirir vocabulari i millorar la rapidesa lectora.
  • Desenvolupa la intel·ligència verbal,  emocional i la racional.
  • Millora el rendiment acadèmic. Dóna peu al desenvolupament de determinats aprenentatges.
  • Dona accés a la informació i amplia les fronteres del nostre coneixement.
  • Dóna accés al món de la cultura i del pensament.
  • Millora la capacitat crítica i la autonomia en les opinions i les idees.

 

 

 

INCONVENIENTS O RISCOS A TENIR EN COMPTE

 

  • Tot i que aquesta confusió no  és a causa dels llibres, a unes certes edats si no s’acompanya  pot portar a confondre realitat i fantasia. Als nens que tenen aquesta dificultat una lectura mal orientada pot contribuir a perdre més els límits amb la realitat.

 

  • A certes edats hi ha el risc que rebutgin la fantasia que prèviament han identificat amb “mentida”.

 

  • En lectors amb tendència a l’aïllament pot resultar un refugi defensiu que eviti fer front la dificultat de comunicació.

 

  • Risc d’una mala interpretació dels valors d’una lectura determinada per un lector immadur.
  • Poden aparèixer valors que no agradin als pares. En determinats llibres es fa difusió de valors que rebutgem, alguns de clarament negatius per a la socialització i el millorament de les persones. Cal saber que hi ha llibres pro-nazis, sectaris, etc. però aquest perill també hi és en altres mitjans.

 

 

 

CONSELLS PER ESTIMULAR LA LECTURA

 

A llegir s’aprèn a l’escola, però els autèntics lectors, aquells que de veritat s’ho passen bé amb la lectura, es sobretot quan es dona en l’àmbit familiar. Això és fàcil de dir, però…, “com ho puc fer per què els agradin els llibres?”,  ens podem preguntar.

 

A continuació s’exposen propostes, idees, consells per aconseguir despertar l’interès dels infants i adolescents cap a la lectura.

 

·        PREVIS A LA LECTURA: ESTIMULAR L’AMOR PEL LLENGUATGE,  A NIVELL ORAL:

o       jocs de llenguatge, cançons, endevinalles, modismes, frases fetes, refranys o enriquim el nostre llenguatge amb petites poesies.

o       expliquem-los contes sense paper ni imatges.

o       gaudim de la conversa amb ells, ensenyem-los de gaudir-ne, escoltem-los llargament; parlem sense presses ni automatismes: han d’aprendre a escoltar si volem que llegeixin.

o       ajudem-los a desenvolupar la seva curiositat intel·lectual; que facin preguntes, que se’n facin, que no quedin satisfets amb la primera resposta.

 

 ·        A l’inici, sobretot, estimular la lectoescriptura funcional:  catàlegs, llistes de la compra, rètols, plànols, escriure cartes, mails…

 

·        GAUDIR DE LA LECTURA

 

·        No obligar mai a llegir, però si motivar.

 

·        Predicar amb l’exemple (si tu llegeixes, el teu fill llegirà)

 

·        Ajudar-lo a triar lectures en funció de la seva edat i dels seus gustos.

 

·        Fem del llibre un objecte d’ús quotidià (és petit i cap a tot arreu!!!)

 

·        Parlem de llibres: tan del que ens agrada com del que no (l’infant també té el dret a la crítica i a no haver de fingir)

 

·        Valorem el fet de llegir

 

·        Animem-los a ESCRIURE (mai se sap…)

 

·        Ajudar-los a diferenciar realitat de fantasia.

 

·        Compartir  la lectura amb ells (és una eina molt motivadora):

o       llegir-los contes i poesies

o       ajudem-los a gaudir de les il·lustracions: contemplar, admirar, entendre en relació al text.

o       llegir entre dos

o       fer activitats que tinguin continuïtat amb una lectura: enriquim la nostra vida diària amb referents dels llibres: viatges, vestits, àpats, decoració… suggerits per la lectura

o       fer activitats comunicatives de lecto-escriptura: escriure’s cartes entre infants, mails…

 

·        Cal potenciar el coneixement dels espais públics de lectura: biblioteques i altres recursos on descobrir diferents tipus de lectura.

 

·        Regalem llibres, no només per Sant Jordi.

 

·        Cal diferenciar els “deures de lectura” de la lectura per plaer, tot i que l’ideal seria que poguessin anar junts.

 

·        Cal treballar l’hàbit de la lectura però de manera que les lectures siguin una font de plaer i no de patiment.

 

·        Importantíssim: realitzar altres lectures que no siguin només les obligatòries dels Centres Escolars.

 

·        Siguem flexibles i oberts en la nostra relació amb el llibre: començar pel final, mirar dibuixos, saltar-se trossos, deixar-lo estar si no t’agrada… (un llibre que no funciona potser a una altra persona li agradarà, no estiguem obligats a acabar-lo).

 

 

14 CONSELLS INFAL·LIBLES PERQUÈ ELS INFANTS i ADOLESCENTS ODIÏN ELS LLIBRES

 

A continuació us  exposem una sèrie d’idees que ens poden ajudar a pensar sobre la posició que hem de prendre els adults respecte als objectius que ens plantegem respecte la lectura. Han estat extrets de la bibliografia que s’exposa al final de l’article i de les reflexions fetes des de la Xarxa de Debat.

 

         Destaquem-los els errors

         Obliguem-los a llegir

         Menyspreem els seus gustos

         Imposem-los les lectures

         Demanem-los resums

         Controlem tot el que llegeixen

         Recordem-los els beneficis de llegir

         Relacionem els llibres només amb els deures

         Castiguem-los sense televisió o videojocs si no llegeixen

         Exigim-los lectures inapropiades

         Si mereixen un càstig per alguna falta comesa, castiguem-los a llegir un determinat nombre de pàgines

         Controlem el seu rendiment en pàgines/hora per tal que renunciïn a les pauses i retrocessos

         Passem-los un examen amb dades textuals del llibre

         Obliguem-los a buscar el què no entenen al diccionari

 

Per més informació:

 

GIRBÉS, J.C.;  “Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors”, elaborat per diferents entitats de València, en una campanya per al foment de la lectura. Una d’aquestes entitats és la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que disposen d’un web on hi ha una sèrie de recursos per a pares i mares, per a mestres i per a bibliotecaris:

http://www.fundaciobromera.org/Inici.htm.

Podem trobar aquest llibre a la biblioteca municipal.

 

–  PENNAC, Daniel; “Com una novel·la”.

 

 

 

 

Read Full Post »

LLEGIM?

 

“A mi no m’agrada llegir”, “No he acabat mai un llibre”, “Nosaltres llegim molt; en canvi, el nen…”. Aquestes són algunes de les declaracions que, de ben segur, hem sentit en alguna ocasió o, fins i tot, les podríem fer nostres.

El gust per la lectura no sorgeix d’un dia per l’altre. Hi ha qui, de ben petit, sempre ha tingut afició pels llibres i hi ha qui no ha sentit el plaer de la lectura fins a l’adolescència o més enllà. Podríem dir, fins i tot, que hi ha qui no l’ha sentida mai.

Ara bé, no hem de confondre sentir “plaer” pels llibres o “devorar-los” amb tenir bona competència lectora,  tot i que amb freqüència van força lligats. Pel que fa a l’àmbit que ens preocupa, un nen pot no tenir cap mena de dificultat per llegir i escriure i no “sentir” passió per cap llibre.  Malauradament, aquests són els menys; sovint la realitat és ben diferent: ens trobem amb nens que tenen moltíssima dificultat per llegir i escriure i, lògicament, el fet d’agafar un llibre els suposa un esforç immens. I no ens referim a nens que tot just comencen aquest camí, no; n’hi ha que es troben en cursos bastant avançats de l’educació primària o secundària.

Tot i que és a l’escola on s’imparteix l’aprenentatge de la lectoescriptura, també des de casa podem col·laborar-hi: llegint als i amb els nostres fills i les nostres filles. No cal esperar que el nen comenci l’etapa escolar per començar a llegir.  A partir del primer any de vida, és un bon moment per instaurar-ne l’hàbit, com rentar-se les mans abans dels àpats o les dents en acabat.  El nen quedarà atrapat per les imatges, els colors, les formes d’allò que veu, reconeixerà realitats del seu voltant i gaudirà escoltant la història que el pare i/o la mare van explicant . Una bona estratègia consisteix a posar-hi molt de realisme a allò que estem llegint: veus als personatges, l’entonació apropiada… Tant l’infant com vosaltres en gaudireu. Aquest granet de sorra contribueix, MOLTÍSSIM, que l’entrada  al procés lectoescriptor sigui viscuda pel nen d’una manera molt diferent i no resulti tan feixuga: ja estarà familiaritzat amb imatges i lletres que tenen significat.

En edats més avançades, deixeu que sigui el nen qui decideixi què vol llegir: llibre, revista, article, còmic; tant se val. És molt més gratificant llegir allò que ens interessa . Ajudeu-lo a triar: acompanyeu-lo a la biblioteca o aneu junts a la llibreria; tot forma part del “joc”.  Pacteu els minuts(5-10 minutets al dia), la millor estona del dia, i/o el nombre de pàgines i, si us quedeu en algun punt interessant, àlgid del relat, tindreu una motivació més per continuar la lectura l’endemà.

A més, en una societat en què tots ens queixem que no tenim temps per estar amb els nostres fills, penseu que és una oportunitat magnífica per fer una activitat plegats (que el vostre fill o la vostra filla us agrairà d’allò més), de la qual recollireu els fruits perquè , de manera relaxada i tranquil·la, estareu contribuint a superar  possibles dificultats.

Tots heu sentit a parlar del deficitari nivel de comprensió lectora (CL)entre la societat infantil i juvenil. Hi intervenen dos factors clau: procés d’aprenentatge lectoescriptor deficitari i pobresa de lèxic. I si la CL és baixa, el nen no sent interès per la lectura perquè no en disfruta; si no té l’hàbit de llegir, la CL se’n ressent  i EN TOTES LES ASSIGNATURES.

Repetim, ajudem-los. CADA DIA 10 MINUTS, és com una mena de gimnàstica: com més llegim, més fàcil ens resultarà. No parlem de passió per la lectura; parlem de tenir una competència lectora acceptable per formar-nos com a persones.  I …qui lo sa? Potser  això de llegir pugui esdevenir una gran passió.

 

A l’escola, els nens comencen l’etapa de la lectoescriptura pròpiament dita entre els 5-7 anys que es correspon amb el primer cicle de primària, si bé és veritat que en els cursos de preescolar ja se’ls va preparant per poder assolir aquest aprenentatge.

Els infants d’aquestes edats que ja poden llegir sols segurament prefereixen asseure’s davant de la televisió o les video-consoles en lloc d’agafar un llibre. Això és força preocupant, perquè és ara quan el nen comença aquest aprenentatge, i per assolir un bon nivell de lectura i trobar-li el gust és necessària molta pràctica.

 Hauríem d’aconseguir que els nostres fills llegissin de la forma més espontània i tranquil·la possible i per això hem d’eliminar certs missatges, que, segurament, sense ni tan sols adonar-nos-en els transmetem; és a dir: No és bo expressar la nostra preocupació perquè el nen no llegeix tot el que voldríem; i de la mateixa manera no l’hem de pressionar dient-li “tu no llegeixes mai”, ja que això sona igual que quan diem “mai endreces les joguines”. No hauríem d’incloure tota la lectura en la llista d’obligacions. Des de l’escola cada dia se li dóna al nen un full de lectura que ha de llegir amb els pares. Si el/la vostre/a fill/a els costa d’afrontar-se a la lectura, un suggeriment és que aprofiteu aquesta “lectura-deures” també com l’estona íntima de lectura entre pares i fills (potser, de mica en mica en surten d’altres). Si és dels que hi senten atracció pels llibres,  podeu afegir altres moments per compartir aquesta afició amb ell/ella.

Hi ha tota una sèrie d’aspectes a potenciar. Prestar molta atenció al nen o la nena quan està llegint, no cal que sigui un llibre, bé pot ser la programació de la “tele”, les instruccions d’algun joc, acudits…Hem d’aprofitar aquest interès i proporcionar-li més material sobre el tema en què ell té curiositat.

Qualsevol moment és bo per llegir: preparar una excursió, una recepta de cuina, la llista de la compra…i també podem aprofitar els aniversaris i les festes de Nadal per regalar contes.

Els aprenents de lectors han de fer un gran esforç; per això necessiten que estiguem al seu costat i nosaltres hem d’intentar encomanar-los la il·lusió per la lectura. Han de veure que llegir serveix per a alguna cosa, per anar per les carreteres i no perdre’s, per llegir cartes dels amics… Podem intentar transmetre’ls el nostre interès per la lectura, explicant-los com és el llibre que estem llegint, el que ens sembla més divertit de la història, les ganes que tenim de començar un altre llibre…L’exemple és important, ja que ells ens imiten. Es tracta d’aconseguir que els llibres creïn una afinitat entre ells i nosaltres.

Els nens en aquesta edat tenen molta imaginació i els agraden molt les històries fantàstiques. Els agraden molt també les històries d’animals, la màgia,  històries familiars, i sobretot els tradicionals contes de fades i princeses. Hem de tenir en compte, que tot just ara comencen a llegir, i per tant els textos han de ser breus, ja que en aquest estadi, encara predomina la imatge, tot i que el text comença a tenir la seva importància.

Encara que l’infant ja sàpiga llegir, és important continuar-li llegint en veu alta i buscar llibres que a ell li agradin i que després pugui tornar-se a llegir ell sòl.

En conclusió, si aconseguim que llegir es converteixi en un hàbit agradable, haurem subministrat un coneixement als nostres infants del que sempre més en gaudiran.

 

 

Les logopedes de l’Ametlla del Vallès

Anna Bruns

Lourdes Díez

Maribel Gutiérrez

Aquest article està extret dels diaris de l’Ametlla del novembre i desembre de 2008.

 

Read Full Post »

« Newer Posts