Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Noves tecnologies’ Category

La Carla Fernandez, la nostra tècnica del C-17, El Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut, ens ha fet  arribar un nou número del SIM C17 2.0. Aquest cop amb informació sobre un nou servei  d’Internet que ha obert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al seu web.

El seu objectiu és impulsar la protecció dels menors d’edat a la xarxa, a través de recomanacions a les famílies, vídeos curts amb consells per als infants i adolescents i un apartat de queixes. Inclou, també, una petita guia per a famílies i informació sobre filtres de control parental, que poden instal·lar-se a l’ordinador.

A més a més, s’adreça a menors d’edat amb vídeos que tracten temes com els trastorns alimentaris, els continguts lesius  a Internet, el sexting i les tecnoaddiccions.

Les últimes dades del Centre d’Estudi d’Opinió posen de manifest que un 84,6% de les famílies creuen que els nous serveis en línia exposen els seus fills a continguts perjudicials.  A més, l’estudi revela que només un de cada quatre infants consumeix audiovisuals amb la supervisió d’una persona adulta.

Podreu trobar aquesta informació al següent link: http://www.cac.cat/web/internet/index.jsp?MTI3&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmRleENvbnRlbnQ%3D

Esperem  que sigui del vostre interès.

Moltes gràcies Carla!

Anuncis

Read Full Post »

Us recomanem els articles realitzats per David Bueno a El Cer-Bell,  espai d’ Ara Criatures: http://criatures.ara.cat/elcerbell/.

Una interessant visió neuropsicològica sobre l’educació dels infants que també hauriem de tenir en compte.

Us recomanem per començar l’article Els riscos de la sobreestimulació o apologia de l’avorriment. http://criatures.ara.cat/elcerbell/2015/04/08/els-riscos-de-la-sobreestimulacio-o-apologia-de-lavorriment/

“La sobreestimulació pot ser perjudicial per diversos motius. El primer, és que pot generar la sensació de què no s’arriba a tot (no us sona aquesta sensació?), la qual cosa produeix estrès. I l’estrès, al seu torn, fa que el cervell, especialment els circuits neuronals implicats en la part més reflexiva, no funcionin de manera òptima, la qual cosa pot propiciar impulsivitat, entre altres efectes. A més, com s’ha demostrat en un estudi recent, l’entrenament en tasques massa complexes abans de què el sistema nerviós estigui preparat per realitzar-les pot produir deficiències permanents en la capacitat d’aprenentatge i en la gestió de la informació. I també pot provocar bloqueig emocional”

(…)

Què hi podem fer? Molt senzill: deixar que també sàpiguen avorrir-se. No avorrir-se en el sentit estricte de notar tedi o aversió, com ho defineix el diccionari, sinó de deixar-los  temps suficient perquè puguin  fer activitats que no estiguin prèviament estructurades, organitzades i controlades per normes preestablertes. És a dir, propiciar estones no reglades en què puguin generar les seves pròpies normes i estructures (…) d’adults tenen molta més capacitat de controlar les anomenades funcions executives del cervell”

 

 

 

 

Read Full Post »

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 años, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el preciat regal, però no venia sol, la seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valiós mòbil.

Aquí teniu les normes:

1 . És el meu telèfon . Jo vaig pagar per ell . Jo te’l deixo a tu . No sóc la millor ?

2 . Jo sempre coneixeré la contrasenya .

3 . Si sona , agafa’l . És un telèfon . Digues ” hola” , fes gala de les teves maneres . Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ” Mamà” o “Papa ” . Mai .

4 . Li donaràs el telèfon a un dels teus progenitors immediatament a les 19h30 cada dia de col · legi ia les 21h el cap de setmana . Estarà apagat tota la nit i es tornarà a encendre a les 7h30 . Si no faries una trucada al telèfon fix d’algú , on els seus pares poden contestar , tampoc truquis o enviïs missatges amb el mòbil . Escoltes aquests instints i respecta a les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres .

5 . No aniràs al col · legi amb ell . Conversa en persona amb la gent a la que envies missatges . * Els dies de mitja jornada , les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials .

6 . Si es cau en el bany , es colpeja contra el terra o s’esfuma en l’aire , ets el responsable dels costos de substitució o reparació . Talla la gespa , fes de cangur , estalvia diners del teu aniversari. Si passa , hauràs d’estar preparat .

7 . No facis servir la tecnologia per mentir , fer ximpleries o enganyar a un altre ésser humà . No t’involucris en converses que siguin perjudicials per als altres . Sigues un bon amic .

8 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis res a través d’aquest mitjà que no diries en persona .

9 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis a algú alguna cosa que no li diries en veu alta i en presència dels seus pares . Autocensurat.

10 . Res de porno . Cerca a la web informació que compartiries obertament amb mi . Si tens algun dubte sobre alguna cosa , pregunta a una persona . Preferiblement , al teu pare oa mi .

11 . Apaga’l , silencial , deixa a un costat en públic . Especialment en restaurants , al cinema o mentre parles amb un altre ésser humà . No ets una persona mal educada, no deixis que l’iPhone canviï això .

12 . No enviïs ni rebis imatges de les teves parts íntimes o de les parts íntimes de qualsevol altra persona . No riguis . Algun dia estaràs temptat de fer-ho , malgrat la teva gran intel · ligència . És arriscat i pot arruïnar la teva vida adolescent / jove / adulta . És sempre una mala idea . El ciberespai és vast i més poderós que tu . I és difícil fer que alguna cosa d’aquesta magnitud desaparegui , incloent una mala reputació.

13 . No facis multitud de fotos o vídeos . No hi ha necessitat de documentar tot . Viu les teves experiències . Quedaran registrades en la teva memòria tota l’eternitat .

14 . Deixa el teu mòbil a casa de vegades i sentir-se protegit i segur d’aquesta decisió . No està viu ni és cap extensió del teu cos . Aprèn a viure sense ell . Sigues millor i més poderós que FOMO [ en anglès , sigles de ” fear of missing out ” , la por a perdre una cosa que està passant , a no estar sempre connectat ] .

15 . Baixa’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que milions de teus semblants escolten , que és sempre el mateix. El teu generació té un accés a la música més gran que qualsevol altra en la història . Aprofita’t d’aquest regal . Expandeix els teus horitzons .

16 . Practica jocs de paraules , puzles o trencaclosques de tant en tant.

17 . Mantingueu els ulls amunt . Observa el món que passa al teu voltant. Mira per la finestra . Escolta als ocells . Passeja’t . Parla amb un desconegut . Pregunta’t sense buscar a google .

18 . Et faràs un embolic . Et trauré el telèfon . Ens asseurem i parlarem sobre això . Tornarem a començar . Tu i jo sempre estem aprenent . Estic en el teu equip . Estem junts en això .

Informació extreta de “El confidencial”

Read Full Post »

VALORS QUE FOMENTA

  • Desenvolupament de la coordinació viso-motora.
  • La percepció visual.
  • Rapidesa i l’agilitat mental. 
  • Aprendre a descobrir estratègies. 
  • Fomenta l’autonomia i superació. 
  • Adquisició d’aprenentatges. 
  • Són una eina útil per adquirir habilitats pròpies de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

 

RISCOS QUE COMPORTA 

o   Transmetre nocions i  informacions inadequades a l’edat dels nens. 

o    Fomentar l’aïllament  i la manca de contacte amb els demés.

o    Atreure massa l’atenció del nen i allunyar-lo de la realitat. Fins i tot en alguns casos podria arribar a confondre al nen sobre la realitat que l’envolta. 

o    Addicció i dependència. 

o    Sedentarisme. 

o    És fàcil perdre la noció del temps donada la emoció que comporta el propi joc.   

 

CONSELLS PER A UNA UTILITZACIÓ ADIENT

 – Els adults hem de regular  i controlar l’horari,   el tipus de joc que pot utilitzar l’infant o adolescent.  

– Cal comprar el joc adequat a cada edat (cal mirar-s’ho bé ja que a vegades  demanen jocs que no els son adequats). 

– Triar videojocs que fomentin valors positius i evitar aquells que transmeten el contrari, però fent-ho amb la seva complicitat. Vigilar sobretot amb els bèl·lics o que contenen violència gratuïta, ja que el seu us pot fomentar la  violència. 

 – Alerta als pares i mares que també juguen. Cal diferenciar els jocs d’adults, dels jocs dels infants o adolescents, i per tant a aquests s’ha de vigilar que hi tinguin accés.Promoure els jocs compartits.  

Ubicar la consola o el PC en espais comuns de la casa per fomentar-ne l’ús compartit, per conèixer els seus gustos i les seves aficions i per interessar-vos mútuament per les activitats que soleu dur a terme.

Read Full Post »

Quan els jocs en línia es converteixen en un problema 

Com són els jocs on-line?  

Els jocs online són un tipus de jocs d’ordinador o video-jocs que es juguen a través d’un navegador web o un servidor (a través d’internet, perquè ens entenguem). Hi ha molts tipus de jocs online, però els que desperten més controvèrsia i poden ser potencialment mes addictius  i/o generar més tensions son els que denominem jocs de món persistent.

 Els “jocs de mon persistent” són aquells en que els límits temporals del joc no són altres que el temps real. El joc no te cap final. En la  majoria de casos, son jocs d’estratègia o de rol en que es fomenta una forta competició entre els jugadors.

La manera en que estan dissenyats, fomenta que a més temps invertit, més possibilitats hi ha de progressar en la classificació.  Els jocs poden jugar-se sense cap mena de problema, sempre i quan les persones que hi juguen tinguin la capacitat de saber parar. 

 

Els “jocs de món persistent”. Què cal témer? 

1. Un joc potencialment infinit.

Alguns jugadors no controlen la capacitat d’autogestió del temps, ni tampoc poden definir metes concretes que determinin un final del joc. Si no es pot determinar un temps de joc, o un límit o meta que marqui un final, senzillament el temps de jocs esdevé tot el temps disponible. Els jocs són suficientment interactius i divertits com per entretenir a algú durant anys. Si el joc esdevé cansat, un altre de similar el substituirà.La majoria de jugadors, per tant, abandona el joc per avorriment, o per fatiga, però MAI el poden abandonar com a guanyadors o jugar senzillament fins al final de la partida. 

2. Un joc extremadament competitiu.

A diferencia d’altres jocs on es pot “parar” el temps de jocs sense afectar en res la partida (per exemple en un video-joc on es pot guardar la partida per continuar després, o en un partit de bàsquet on es pot demanar una pausa) el joc segueix “amb tu o sense tu”.  Els teus oponents i els teus amics seguiran jugant mentre tu no hi siguis, progressant mes i mes en el joc mentre tu et quedes enrera.

 

3. Un joc que atrau perfils psicològics vulnerables

Els jugadors que tenen problemes d’autoestima, de socialització o que busquen un espai on refugiar-se del món real troben en aquests jocs allò que cerquen: un espai on poden crear la seva pròpia reputació i conèixer gent similar, una activitat en que poden dedicar-hi un temps gairebé infinit i també una manera de sentir-se millor. Si sumem tots aquests factors, podem entendre perquè poden ser potencialment tan addictius.  

 

L’addicció. 

Dins de les dependències psicològiques estaria l’addició tecnològica que pot ser passiva ( TV ) o activa (jocs d’ordinador o internet), on estaria l’ús abusiu dels jocs on line.L’atractiu que tenen els jocs en línia per als adolescents és la realitat virtual. Un es submergeix en un món aparent, visual i emocionant ple de perills i obstacles que ha d’anar superant sabent en tot moment que no són reals i, per tant, no li poden fer mal. D’aquesta manera l’adolescent cobreix la seva necessitat d’emoció i risc. 

El problema no és l’ús sinó l’abús.

Cal distingir però entre hàbit i addicció. Es tracta d’entendre,  que una conducta normal  (com podria ser jugar a l’ordinador, videojocs, veure la TV, etc) pot dur-se a terme de manera no saludable segons la intensitat, la freqüència, la quantitat de temps o diners invertits, i sobre tot el grau d’interferència en les relacions familiars, socials o laborals, en aquest cas, d’estudis. Segons els estudis s’ha de fer prevenció a partir dels 5 anys però el grau més alt de risc es concentra entre els 13 i 18 anys. 

Quan es converteix en addició?

Pèrdua de control quan desenvolupa l’activitat que li agrada al nen

Pateixen síndrome d’abstinència quan no juguen

Cada vegada la seva necessitat de jugar és més gran.

No té interès pel seu entorn i les coses que l’envolten, només pels jocs o l’ordinador. 

Com detectar:

– Privació d’hores de son.

– Descuidar o abandonar les activitats importants a nivell familiar, social i estudis.

– Estar moltes hores davant l’ordinador. Rebre queixes per l’ús excessiu de l’ordinador.

– Pensaments en els jocs quan no hi estan jugant.

– Dificultats per deixar de jugar.

– Disminució de l’activitat física.

– No pot estar sense jugar i es sent malament si no està davant l’ordinador.

– Augment progressiu de les hores de joc. 

 

Què poden fer els pares i mares? 

1.               Educar en l’ús responsable i racional des de l’inici de l’adquisició de l’aparell de tecnologia.

2.               Ensenyar al nen que és una eina bona i positiva però també amb els seus perills i factors negatius.

3.               Conèixer el contingut del jocs. No tots els jocs promouen la violència si no que hi ha d’altres que són generadors de capacitats cognitives (raonament, habilitats, la paciència per aconseguir objectius, ingeni…).

4.               Tenir en compte que no siguin sempre jocs on es treballi la descàrrega immediata de l’impuls que acostumen a crear el jocs violents i agressius.

5.               Que aprenguin a trobar satisfacció en altre tipus d’activitat que no sigui l’ús de l’ordinador. Donar alternatives d’activitats que puguin fer i facilitar la seva pràctica.

6.               Controlar el temps d’hores de joc. Pactar quantes hores  i quan poden jugar.

7.               Si no es respecten els acords posar uns límits més estrictes i mantenir-los.

8.               Potenciar la comunicació.  

Si no funciona consultar amb professionals.

 

 Article realitzat per:

Carla Fernández. Coordinadora del C-17 Pla de Prevenció de Drogodependències i Hàbits Saludables de l’Alt Vallès Oriental. Contacte: dilluns de 17 a 20 al P.I.C.A., carla@c17.cat.  i al tel. 680 52 08 99

Onofre Pouplana. Expert en jocs on-line i en jocs de rol. 

Read Full Post »

INFÀNCIA, ADOLESCENTS I PANTALLES

L’atracció que exerceixen la televisió, l’ordinador, els videojocs, el msn, … en els nostres infants i adolescents pot aprofitar-se per utilitzar aquests mitjans com a eina educativa. Si els adults acompanyem els nens i joves en el seu ús, aquests poden convertir-se en un espai de diàleg i creixement.

 Ara venen festes, i les cartes dels Reis venen plenes d’articles relacionats amb les pantalles. Nosaltres volem el millor pels nostres infants i adolescents, per això cal que sapiguem que demanen.Estem al 2008 i cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important a la nostra vida però… Fins on arriba aquesta importància? Que passa si et deixes el mòbil a casa? Coneixes totes les funcions del mòbil? Quantes teles hi ha a casa teva? Postals de Nadal o sms el dia 31 de desembre? Si un dia se’n va el llum? Dubtes entre la Play 3 i la Wii? Mesenger a la feina? Brain Training? Blackberry? Pda? El cor o Vent del pla? Compra d’entrades per internet? Cliques a enviar y recibir cada dos segons?Realment depenem més de les pantalles del que voldríem, i si tenim clar que dependre d’alguna cosa per aconseguir-ne un altre no es bo, potser ens hauríem de plantejar alguna cosa. Sobretot ara que venen festes i per tant noves pantalles…

Si la persona que la seva vida gira al voltant de l’alcohol, té un problema. Si gira al voltant de les pantalles el té?

 

 Aquesta “atracció” de les pantalles pot incidir de manera negativa en el creixement dels nostres fills. Pot produir efectes com l’aïllament i la dificultat de relació amb els altres, fomenta el consumisme, hi ha el perill de l’addicció, pot facilitar la confusió  entre realitat i ficció, difondre la violència,… 

Amb aquest article no volem fer un decàleg antitecnològic, només ser conscients de la realitat i a partir d’aquí buscar un millor us de les pantalles. Ja que de nosaltres depèn de com se’n relacionin els infants i adolescents.

 

QUÈ PODEM FER DES DE CASA?

 ☻ Som un referent, i la nostra manera de fer deixarà empremta en la seva. Per tant hauríem de ser coherents amb el que fem, diem i voldríem que fessin els nostres infants o adolescents. Si els prohibim allò que nosaltres fem, tindrem menys força educativa.

A quina edat es pot tenir mòbil? No hi ha edat, però tot i que les companyies facin mòbils especials per a la quitxalla, ho fan per oferir un producte, no pas per cobrir una necessitat real. D’altra banda, pensa que a totes les companyies en pots limitar el saldo, o bé que a partir de la quantitat màxima que pacteu, la despesa corri a compte seu. Si ho veus complicat sempre pot tenir-ne un de prepagament.

☻ Un bona manera de que se’n faci un bon ús, és marcant-ne un horari, però pensa que el marcareu seguint una lògica, per tant fes-la servir tu també en el teu ús de pantalles.

☻ Tots els videojocs i pel·lícules del mercat venen identificades per edats, i aquesta classificació no ve donada pel nivell de destresa, sinó pels continguts (violència, sexe, agressivitat).

☻ Encara que sigui un recurs ideal, la televisió no és un cangur. Fes-la servir com a tal en moments puntuals, però pensa que si n’abuses serveix “d’entrenament” per poder passar llargues hores davant les pantalles

☻ Prova a reactivar la comunicació familiar, els àpats, amb la televisió apagada, al principi et costarà algun malentès, però parlant la gent s’entén, i més amb la tele apagada…

“Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”. Busca en les pantalles noves maneres de relació (sms, mail, jugant a la play), d’aquesta manera milloraràs la relació, enfortiràs els vincle i us coneixereu millor. Si feu coses conjuntes des de la infantesa a l’adolescència mantenir el contacte és més senzill.

Comparteix les pantalles,  mireu la TV i navegueu plegats, jugueu amb la consola, i aprofiteu per parlar i ajudar-los a distingir el que és real del que és ficció.

☻ Fes un ús voluntari i explícit d’aquests mitjans per al coneixement del món, per a l’oci educatiu, per a la feina o per a la relació amb els altres.

 

 

 

Com has pogut llegir només són idees, només són coses de sentit comú, a casa teva l’educació dels teus fills només depèn de tu…  Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres.

 

DAVID SANITJAS. Tècnic pla drogodependències C-17.

 

Read Full Post »

ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Article editat a  el Periódico.cat,  a aquesta pàgina: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=&h=090325

 grafic-article-addiccio-messenger

 

Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l’han sabut apropiar bé els dissenyadors d’algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d’internet i els jocs d’ordinador han aconseguit atraure l’interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen “molt malament” si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’addiccions de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, centre que l’últim any ha tractat una vintena d’adolescents amb greu dependència de les TIC. “I van en augment”, indica.
Entrar al messenger –canal d’intercanvi de missatges en temps real a través d’internet– ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s’acaben d’acomiadar. “Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar“, relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d’una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat –inclòs el futbol–, estan molt irritables quan no teclegen a l’ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
“Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu“, explica Matalí. “La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s’aïllen més“, afegeix el psicòleg a l’assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció”, del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d’internet resulta desproporcional: “Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se“, indiquen. El pas entre l’ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l’inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l’abstinència com a inici de la solució. “Durant una o dues setmanes, l’ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència –explica–. Se l’anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics”. Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l’ordinador, però l’aparell ja no estarà a l’habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d’estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.

 

 

Read Full Post »

Older Posts »