NOU SERVEI SOBRE PROTECCIÓ DELS MENORS A INTERNET

La Carla Fernandez, la nostra tècnica del C-17, El Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut, ens ha fet  arribar un nou número del SIM C17 2.0. Aquest cop amb informació sobre un nou servei  d’Internet que ha obert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al seu web.

El seu objectiu és impulsar la protecció dels menors d’edat a la xarxa, a través de recomanacions a les famílies, vídeos curts amb consells per als infants i adolescents i un apartat de queixes. Inclou, també, una petita guia per a famílies i informació sobre filtres de control parental, que poden instal·lar-se a l’ordinador.

A més a més, s’adreça a menors d’edat amb vídeos que tracten temes com els trastorns alimentaris, els continguts lesius  a Internet, el sexting i les tecnoaddiccions.

Les últimes dades del Centre d’Estudi d’Opinió posen de manifest que un 84,6% de les famílies creuen que els nous serveis en línia exposen els seus fills a continguts perjudicials.  A més, l’estudi revela que només un de cada quatre infants consumeix audiovisuals amb la supervisió d’una persona adulta.

Podreu trobar aquesta informació al següent link: http://www.cac.cat/web/internet/index.jsp?MTI3&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmRleENvbnRlbnQ%3D

Esperem  que sigui del vostre interès.

Moltes gràcies Carla!

Read Full Post »

18 normes que una mare va dictar al seu fill per poder tenir mòbil

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 años, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el preciat regal, però no venia sol, la seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valiós mòbil.

Aquí teniu les normes:

1 . És el meu telèfon . Jo vaig pagar per ell . Jo te’l deixo a tu . No sóc la millor ?

2 . Jo sempre coneixeré la contrasenya .

3 . Si sona , agafa’l . És un telèfon . Digues ” hola” , fes gala de les teves maneres . Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ” Mamà” o “Papa ” . Mai .

4 . Li donaràs el telèfon a un dels teus progenitors immediatament a les 19h30 cada dia de col · legi ia les 21h el cap de setmana . Estarà apagat tota la nit i es tornarà a encendre a les 7h30 . Si no faries una trucada al telèfon fix d’algú , on els seus pares poden contestar , tampoc truquis o enviïs missatges amb el mòbil . Escoltes aquests instints i respecta a les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres .

5 . No aniràs al col · legi amb ell . Conversa en persona amb la gent a la que envies missatges . * Els dies de mitja jornada , les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials .

6 . Si es cau en el bany , es colpeja contra el terra o s’esfuma en l’aire , ets el responsable dels costos de substitució o reparació . Talla la gespa , fes de cangur , estalvia diners del teu aniversari. Si passa , hauràs d’estar preparat .

7 . No facis servir la tecnologia per mentir , fer ximpleries o enganyar a un altre ésser humà . No t’involucris en converses que siguin perjudicials per als altres . Sigues un bon amic .

8 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis res a través d’aquest mitjà que no diries en persona .

9 . No enviïs missatges , correus electrònics o diguis a algú alguna cosa que no li diries en veu alta i en presència dels seus pares . Autocensurat.

10 . Res de porno . Cerca a la web informació que compartiries obertament amb mi . Si tens algun dubte sobre alguna cosa , pregunta a una persona . Preferiblement , al teu pare oa mi .

11 . Apaga’l , silencial , deixa a un costat en públic . Especialment en restaurants , al cinema o mentre parles amb un altre ésser humà . No ets una persona mal educada, no deixis que l’iPhone canviï això .

12 . No enviïs ni rebis imatges de les teves parts íntimes o de les parts íntimes de qualsevol altra persona . No riguis . Algun dia estaràs temptat de fer-ho , malgrat la teva gran intel · ligència . És arriscat i pot arruïnar la teva vida adolescent / jove / adulta . És sempre una mala idea . El ciberespai és vast i més poderós que tu . I és difícil fer que alguna cosa d’aquesta magnitud desaparegui , incloent una mala reputació.

13 . No facis multitud de fotos o vídeos . No hi ha necessitat de documentar tot . Viu les teves experiències . Quedaran registrades en la teva memòria tota l’eternitat .

14 . Deixa el teu mòbil a casa de vegades i sentir-se protegit i segur d’aquesta decisió . No està viu ni és cap extensió del teu cos . Aprèn a viure sense ell . Sigues millor i més poderós que FOMO [ en anglès , sigles de ” fear of missing out ” , la por a perdre una cosa que està passant , a no estar sempre connectat ] .

15 . Baixa’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que milions de teus semblants escolten , que és sempre el mateix. El teu generació té un accés a la música més gran que qualsevol altra en la història . Aprofita’t d’aquest regal . Expandeix els teus horitzons .

16 . Practica jocs de paraules , puzles o trencaclosques de tant en tant.

17 . Mantingueu els ulls amunt . Observa el món que passa al teu voltant. Mira per la finestra . Escolta als ocells . Passeja’t . Parla amb un desconegut . Pregunta’t sense buscar a google .

18 . Et faràs un embolic . Et trauré el telèfon . Ens asseurem i parlarem sobre això . Tornarem a començar . Tu i jo sempre estem aprenent . Estic en el teu equip . Estem junts en això .

Informació extreta de “El confidencial”

Read Full Post »

VIDEO JOCS jocs de consoles portàtils, sobretaula o P.C.

VALORS QUE FOMENTA

• Desenvolupament de la coordinació viso-motora.
• La percepció visual.
• Rapidesa i l’agilitat mental. 
• Aprendre a descobrir estratègies. 
• Fomenta l’autonomia i superació. 
• Adquisició d’aprenentatges. 
• Són una eina útil per adquirir habilitats pròpies de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

 

RISCOS QUE COMPORTA 

o   Transmetre nocions i  informacions inadequades a l’edat dels nens. 

o    Fomentar l’aïllament  i la manca de contacte amb els demés.

o    Atreure massa l’atenció del nen i allunyar-lo de la realitat. Fins i tot en alguns casos podria arribar a confondre al nen sobre la realitat que l’envolta. 

o    Addicció i dependència. 

o    Sedentarisme. 

o    És fàcil perdre la noció del temps donada la emoció que comporta el propi joc.   

 

CONSELLS PER A UNA UTILITZACIÓ ADIENT

 – Els adults hem de regular  i controlar l’horari,   el tipus de joc que pot utilitzar l’infant o adolescent.  

– Cal comprar el joc adequat a cada edat (cal mirar-s’ho bé ja que a vegades  demanen jocs que no els son adequats). 

– Triar videojocs que fomentin valors positius i evitar aquells que transmeten el contrari, però fent-ho amb la seva complicitat. Vigilar sobretot amb els bèl·lics o que contenen violència gratuïta, ja que el seu us pot fomentar la  violència. 

 – Alerta als pares i mares que també juguen. Cal diferenciar els jocs d’adults, dels jocs dels infants o adolescents, i per tant a aquests s’ha de vigilar que hi tinguin accés.Promoure els jocs compartits.  

– Ubicar la consola o el PC en espais comuns de la casa per fomentar-ne l’ús compartit, per conèixer els seus gustos i les seves aficions i per interessar-vos mútuament per les activitats que soleu dur a terme.

Read Full Post »

QUAN ELS JOCS EN LÍNIA ES CONVERTEIXEN EN UN PROBLEMA

Quan els jocs en línia es converteixen en un problema 

Com són els jocs on-line?  

Els jocs online són un tipus de jocs d’ordinador o video-jocs que es juguen a través d’un navegador web o un servidor (a través d’internet, perquè ens entenguem). Hi ha molts tipus de jocs online, però els que desperten més controvèrsia i poden ser potencialment mes addictius  i/o generar més tensions son els que denominem jocs de món persistent.

 Els “jocs de mon persistent” són aquells en que els límits temporals del joc no són altres que el temps real. El joc no te cap final. En la  majoria de casos, son jocs d’estratègia o de rol en que es fomenta una forta competició entre els jugadors.

La manera en que estan dissenyats, fomenta que a més temps invertit, més possibilitats hi ha de progressar en la classificació.  Els jocs poden jugar-se sense cap mena de problema, sempre i quan les persones que hi juguen tinguin la capacitat de saber parar. 

 

Els “jocs de món persistent”. Què cal témer? 

1. Un joc potencialment infinit.

Alguns jugadors no controlen la capacitat d’autogestió del temps, ni tampoc poden definir metes concretes que determinin un final del joc. Si no es pot determinar un temps de joc, o un límit o meta que marqui un final, senzillament el temps de jocs esdevé tot el temps disponible. Els jocs són suficientment interactius i divertits com per entretenir a algú durant anys. Si el joc esdevé cansat, un altre de similar el substituirà.La majoria de jugadors, per tant, abandona el joc per avorriment, o per fatiga, però MAI el poden abandonar com a guanyadors o jugar senzillament fins al final de la partida. 

2. Un joc extremadament competitiu.

A diferencia d’altres jocs on es pot “parar” el temps de jocs sense afectar en res la partida (per exemple en un video-joc on es pot guardar la partida per continuar després, o en un partit de bàsquet on es pot demanar una pausa) el joc segueix “amb tu o sense tu”.  Els teus oponents i els teus amics seguiran jugant mentre tu no hi siguis, progressant mes i mes en el joc mentre tu et quedes enrera.

 

3. Un joc que atrau perfils psicològics vulnerables

Els jugadors que tenen problemes d’autoestima, de socialització o que busquen un espai on refugiar-se del món real troben en aquests jocs allò que cerquen: un espai on poden crear la seva pròpia reputació i conèixer gent similar, una activitat en que poden dedicar-hi un temps gairebé infinit i també una manera de sentir-se millor. Si sumem tots aquests factors, podem entendre perquè poden ser potencialment tan addictius.  

 

L’addicció. 

Dins de les dependències psicològiques estaria l’addició tecnològica que pot ser passiva ( TV ) o activa (jocs d’ordinador o internet), on estaria l’ús abusiu dels jocs on line.L’atractiu que tenen els jocs en línia per als adolescents és la realitat virtual. Un es submergeix en un món aparent, visual i emocionant ple de perills i obstacles que ha d’anar superant sabent en tot moment que no són reals i, per tant, no li poden fer mal. D’aquesta manera l’adolescent cobreix la seva necessitat d’emoció i risc. 

El problema no és l’ús sinó l’abús.

Cal distingir però entre hàbit i addicció. Es tracta d’entendre,  que una conducta normal  (com podria ser jugar a l’ordinador, videojocs, veure la TV, etc) pot dur-se a terme de manera no saludable segons la intensitat, la freqüència, la quantitat de temps o diners invertits, i sobre tot el grau d’interferència en les relacions familiars, socials o laborals, en aquest cas, d’estudis. Segons els estudis s’ha de fer prevenció a partir dels 5 anys però el grau més alt de risc es concentra entre els 13 i 18 anys. 

Quan es converteix en addició?

◊ Pèrdua de control quan desenvolupa l’activitat que li agrada al nen

◊ Pateixen síndrome d’abstinència quan no juguen

◊ Cada vegada la seva necessitat de jugar és més gran.

◊ No té interès pel seu entorn i les coses que l’envolten, només pels jocs o l’ordinador. 

Com detectar:

– Privació d’hores de son.

– Descuidar o abandonar les activitats importants a nivell familiar, social i estudis.

– Estar moltes hores davant l’ordinador. Rebre queixes per l’ús excessiu de l’ordinador.

– Pensaments en els jocs quan no hi estan jugant.

– Dificultats per deixar de jugar.

– Disminució de l’activitat física.

– No pot estar sense jugar i es sent malament si no està davant l’ordinador.

– Augment progressiu de les hores de joc. 

 

Què poden fer els pares i mares? 

1.               Educar en l’ús responsable i racional des de l’inici de l’adquisició de l’aparell de tecnologia.

2.               Ensenyar al nen que és una eina bona i positiva però també amb els seus perills i factors negatius.

3.               Conèixer el contingut del jocs. No tots els jocs promouen la violència si no que hi ha d’altres que són generadors de capacitats cognitives (raonament, habilitats, la paciència per aconseguir objectius, ingeni…).

4.               Tenir en compte que no siguin sempre jocs on es treballi la descàrrega immediata de l’impuls que acostumen a crear el jocs violents i agressius.

5.               Que aprenguin a trobar satisfacció en altre tipus d’activitat que no sigui l’ús de l’ordinador. Donar alternatives d’activitats que puguin fer i facilitar la seva pràctica.

6.               Controlar el temps d’hores de joc. Pactar quantes hores  i quan poden jugar.

7.               Si no es respecten els acords posar uns límits més estrictes i mantenir-los.

8.               Potenciar la comunicació.  

Si no funciona consultar amb professionals.

 

 Article realitzat per:

– Carla Fernández. Coordinadora del C-17 Pla de Prevenció de Drogodependències i Hàbits Saludables de l’Alt Vallès Oriental. Contacte: dilluns de 17 a 20 al P.I.C.A., carla@c17.cat.  i al tel. 680 52 08 99

– Onofre Pouplana. Expert en jocs on-line i en jocs de rol. 

Read Full Post »

VEURE LA TELEVISIÓ

VEURE LA TELEVISIÓ 

Cada joc té el seu moment, el seu lloc i la seva edat. La nostra tasca com a educadors és la de fomentar el joc i l’oci en totes les seves variables i també la de tenir sempre present la importància cabdal que tenen per als nostres infants i adolescents per a la seva formació com a persones. Amb l’objectiu de reflexionar, compartir i consensuar, les actituds educatives que creiem que hem de tenir en compte davant les diferents activitats de lleure, a la Xarxa de Debat Educatiu de l’Ametlla hem començat a elaborar un quadre informatiu per a cada activitat, i així ens pugui servir de referent per a tot el nostre territori.

A continuació s’exposa el que s’ha treballat sobre l’activitat de veure la televisió i que es va publicar al Diari Local de l’Ametlla .

VALORS QUE FOMENTA

Diversió. Adquisició d’informacions i coneixements. Desenvolupa la capacitat de selecció i crítica davant determinats continguts  (a partir de segons quines edats i amb el suport dels pares).  Capacitat d’atenció-concentració.     RISCOS QUE COMPORTA  o        Fomentar dependència i addicció.  o      Fomentar una actitud passiva. o     Transmetre nocions i  informacions inadequades a l’edat dels nens.  o       Fomentar l’aïllament  i la manca de contacte amb els demés (individualitat).  Pot disminuir la comunicació entre la família.  o       Atreure massa l’atenció del nen i allunyar-lo de la realitat. Fins i tot en alguns casos podria arribar a confondre al nen sobre la realitat que l’envolta.  o       Fomentar el consumisme.  o       L’ús del “zaping” pot afavorir la dispersió i la disminució de la capacitat d’atenció i concentració.  o       Sedentarisme. CONSELLS PER A UNA UTILITZACIÓ ADIENT – Veure la TV amb els fills i filles. – Els adults hem de regular i controlar el tipus de programes que veuen els infants:  per a un nadó la TV, no té sentit i per tant no li serveix d’entreteniment, i a més a més no l’ajuda en el seu desenvolupament primerenc  per als més petits el més aconsellable és veure dibuixos (evitem la confusió amb la realitat)  vigilar sobretot amb els continguts de caire sexual i de violència gratuïta, sexistes, …  – Els adults hem de controlar i regular l’horari dels infants i adolescents. Cal que no els treguin hores de son i descans, ni que sigui una font excessiva o única d’entreteniment.  – Fomentar la reflexió i l’actitud crítica d’allò que veiem.La TV, no és un cangur.  – Procurar que no ocupi espais de comunicació familiar, com l’hora dels àpats.

Read Full Post »

INFÀNCIA, ADOLESCENTS I PANTALLES

INFÀNCIA, ADOLESCENTS I PANTALLES

L’atracció que exerceixen la televisió, l’ordinador, els videojocs, el msn, … en els nostres infants i adolescents pot aprofitar-se per utilitzar aquests mitjans com a eina educativa. Si els adults acompanyem els nens i joves en el seu ús, aquests poden convertir-se en un espai de diàleg i creixement.

 Ara venen festes, i les cartes dels Reis venen plenes d’articles relacionats amb les pantalles. Nosaltres volem el millor pels nostres infants i adolescents, per això cal que sapiguem que demanen.Estem al 2008 i cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important a la nostra vida però… Fins on arriba aquesta importància? Que passa si et deixes el mòbil a casa? Coneixes totes les funcions del mòbil? Quantes teles hi ha a casa teva? Postals de Nadal o sms el dia 31 de desembre? Si un dia se’n va el llum? Dubtes entre la Play 3 i la Wii? Mesenger a la feina? Brain Training? Blackberry? Pda? El cor o Vent del pla? Compra d’entrades per internet? Cliques a enviar y recibir cada dos segons?Realment depenem més de les pantalles del que voldríem, i si tenim clar que dependre d’alguna cosa per aconseguir-ne un altre no es bo, potser ens hauríem de plantejar alguna cosa. Sobretot ara que venen festes i per tant noves pantalles…

Si la persona que la seva vida gira al voltant de l’alcohol, té un problema. Si gira al voltant de les pantalles el té?

 

 Aquesta “atracció” de les pantalles pot incidir de manera negativa en el creixement dels nostres fills. Pot produir efectes com l’aïllament i la dificultat de relació amb els altres, fomenta el consumisme, hi ha el perill de l’addicció, pot facilitar la confusió  entre realitat i ficció, difondre la violència,… 

Amb aquest article no volem fer un decàleg antitecnològic, només ser conscients de la realitat i a partir d’aquí buscar un millor us de les pantalles. Ja que de nosaltres depèn de com se’n relacionin els infants i adolescents.

 

QUÈ PODEM FER DES DE CASA?

 ☻ Som un referent, i la nostra manera de fer deixarà empremta en la seva. Per tant hauríem de ser coherents amb el que fem, diem i voldríem que fessin els nostres infants o adolescents. Si els prohibim allò que nosaltres fem, tindrem menys força educativa.

☻ A quina edat es pot tenir mòbil? No hi ha edat, però tot i que les companyies facin mòbils especials per a la quitxalla, ho fan per oferir un producte, no pas per cobrir una necessitat real. D’altra banda, pensa que a totes les companyies en pots limitar el saldo, o bé que a partir de la quantitat màxima que pacteu, la despesa corri a compte seu. Si ho veus complicat sempre pot tenir-ne un de prepagament.

☻ Un bona manera de que se’n faci un bon ús, és marcant-ne un horari, però pensa que el marcareu seguint una lògica, per tant fes-la servir tu també en el teu ús de pantalles.

☻ Tots els videojocs i pel·lícules del mercat venen identificades per edats, i aquesta classificació no ve donada pel nivell de destresa, sinó pels continguts (violència, sexe, agressivitat).

☻ Encara que sigui un recurs ideal, la televisió no és un cangur. Fes-la servir com a tal en moments puntuals, però pensa que si n’abuses serveix “d’entrenament” per poder passar llargues hores davant les pantalles

☻ Prova a reactivar la comunicació familiar, els àpats, amb la televisió apagada, al principi et costarà algun malentès, però parlant la gent s’entén, i més amb la tele apagada…

☻ “Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”. Busca en les pantalles noves maneres de relació (sms, mail, jugant a la play), d’aquesta manera milloraràs la relació, enfortiràs els vincle i us coneixereu millor. Si feu coses conjuntes des de la infantesa a l’adolescència mantenir el contacte és més senzill.

☻ Comparteix les pantalles,  mireu la TV i navegueu plegats, jugueu amb la consola, i aprofiteu per parlar i ajudar-los a distingir el que és real del que és ficció.

☻ Fes un ús voluntari i explícit d’aquests mitjans per al coneixement del món, per a l’oci educatiu, per a la feina o per a la relació amb els altres.

 

 

 

Com has pogut llegir només són idees, només són coses de sentit comú, a casa teva l’educació dels teus fills només depèn de tu…  Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres.

 

DAVID SANITJAS. Tècnic pla drogodependències C-17.

 

Read Full Post »

La televisió dirigida a bebés: sota sospita.

La ‘tele’ para bebés está bajo sospecha.

Article realitzat per CARMEN PÉREZ-LANZAC  el 31/10/2008 a www.elpais.com. El podeu trobar en aquest enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/tele/bebes/sospecha/elpepisoc/20081031elpepisoc_1/Tes

 

Dieeeego.

 

 

 

-¡¡Diego!!

Diego, tres años, no oye a su madre. Está absorto viendo una película del fantasma Casper en la tele del salón y no hay forma de que quite los ojos de la pantalla. “Nada, se abstrae por completo”, dice Blanca. Como la mayoría de los niños, Diego empezó a ver la tele hace ya tiempo. Se la ponen por las mañanas, mientras sus padres terminan de vestirse, y por la noche, antes de dormir. “Y desde que nació su hermana, si estoy sola y necesito dedicarme a ella también se la pongo un rato”. Los padres de Diego no son ni mucho menos unos despreocupados. Juegan con él, le leen cuentos y cuando hace falta recurren también a la tele, aunque prefieren tirar de DVD para evitar que vea tantos anuncios.

La televisión es un conocido sedante de niños y a menudo se convierte en una gran aliada de unos padres ocupados y cansados. Ante la tele, los niños se quedan inmóviles y boquiabiertos. Es útil y a ellos les gusta. La mayoría empieza a ver la televisión en torno al año. Hasta finales de los noventa apenas había programas dirigidos a bebés. Pero entonces llegaron los Teletubbies y su éxito fue mundial. Un total de 120 países retransmitieron el programa, dirigido a menores de cuatro años y con los ingredientes necesarios para llamar su atención: colores chillones, canciones, “abrazos fuertes” y una voz en off que hace de narrador, como cuando un adulto les cuenta un cuento. Visto el éxito, los Teletubbies tuvieron muchos sucesores, la mayoría basados en programas educativos desarrollados por pedagogos y educadores: Pocoyó, Los Lunnis, Little Einstein, El jardín de los sueños y un larguísimo etcétera.

En 2003, tras haber descubierto este nicho de pequeños telespectadores, una empresa israelí ideó Baby TV, un canal temático con 24 horas de programación para menores de tres años. En 2006, otra estadounidense lanzó un canal similar, Baby First, “una forma divertida y didáctica de acercar a tus hijos el arte, las matemáticas, la lengua y la música. Y recomendada por los expertos en desarrollo infantil”, según reza su eslogan en España. Más de 40 países están emitiendo en estos momentos la señal de al menos uno de estos dos canales.

Ante una parrilla plagada de contenidos no aptos para los más pequeños, la inofensiva programación de estos canales fue tan bien recibida como los Teletubbies. Muñecos de plastilina, música clásica y frases como “Amarillo es el sol, como un girasol”. Los niños ven la tele, sí, pero aprenden. Todo el mundo parecía contento con la idea. Hasta que el Ministerio de Sanidad francés se ha erigido en su adversario.

El pasado 16 de abril, dictaminó:

“Los fundamentos científicos sobre el desarrollo cognitivo y físico del niño tienden a demostrar que los programas de televisión creados específicamente para los más pequeños no tienen un efecto positivo sobre su desarrollo psicomotor y afectivo. Al contrario, estudios disponibles subrayan el riesgo ligado al consumo de imágenes televisivas sobre el desarrollo del pensamiento y la imaginación, la integración de emociones y sobre su desarrollo psicomotor. Para desarrollar sus capacidades físicas, psicomotrices, cognitivas y afectivas, el niño debe utilizar activamente sus cinco sentidos y apoyarse sobre la relación con un adulto”.

El ministerio (…) recomienda a las empresas que comercialicen estas emisiones no alegar beneficios para el desarrollo del niño que no están demostrados científicamente.

El Consejo Superior de lo Audiovisual francés (CSA) también tomó cartas en el asunto. El 22 de julio concluyó:

“El consumo de televisión por parte de los menores de tres años afecta a su desarrollo, fomenta la pasividad, problemas de sueño, agitación, falta de concentración y adicción a la televisión”.

Por tanto, desde mañana ninguna cadena francesa puede “editar, difundir o promover programas anunciados como específicamente para niños menores de tres años”. Además, los canales de cable o de televisión digital deben informar a sus abonados de forma “legible y accesible” que “ver la televisión puede frenar el desarrollo de niños menores de tres años, aun cuando se trate de cadenas dirigidas específicamente a ellos“.

La decisión ha caído como un jarro de agua fría en el sector y ha preocupado a muchos padres. ¿No eran estos programas buenos para sus hijos? ¿Es posible que ver una emisión en la que un pincel enseña los colores sea negativo para un niño pequeño?

Andrew Davenport, el papá de los Teletubbies, estuvo en Madrid el pasado septiembre presentando su nueva emisión dirigida a bebés: El jardín de los sueños (La 2). Sus protagonistas son muñecos que no hablan sino que hacen ruidillos. Todo sucede despacio y en cada capítulo una misma historia se repite varias veces. El programa aburre a los adultos, pero gusta mucho a los pequeños. Consultado respecto a la decisión del CSA francés, Davenport se encogió de hombros: “Hoy en día es difícil mantener a los niños alejados de las pantallas. Una serie así les ayuda a definir su cultura y, en mi opinión, favorece su desarrollo. Evidentemente, todos los niños no son iguales y son los padres quienes tienen que valorar si le viene bien a su hijo. La realidad es que hay muy pocos estudios serios sobre este tema, pero yo personalmente no le negaría el placer que siente viendo el jardín de los sueños a mi nieto de 18 meses”.

Fernando de Miguel, consejero delegado de Zinkia, la empresa creadora de Pocoyó, reconoce que vivió la resolución de Francia con sorpresa. “Nosotros desarrollamos Pocoyó con asesores educativos que trabajan en su día a día con niños de las edades en cuestión. Tenemos en cuenta los conceptos básicos universales de cómo educar a un niño e intentamos transmitir los mismos valores de la escuela: los hábitos de higiene, aprender a compartir y a ganar autonomía. En mi opinión, reservar un pequeño espacio del día para que el niño esté viendo un programa de este tipo, que dura entre 7 y 11 minutos, no sólo no es perjudicial sino positivo. Es parte de su formación igual que lo es ir a un parque a ver un guiñol. Todos estamos convencidos de que ver la tele de forma abusiva es malo. No se les puede dejar una hora ante la pantalla, ni pretender que eso supla jugar con los adultos, intercambiando sonrisas”.

Xavier Viza, director de Los Lunnis, resume: “No soy un experto en educación, pero si creyera que estos programas afectan al crecimiento educativo no los haría. Cada capítulo se basa en un currículo educativo muy estricto. Hoy mismo hemos eliminado de un guión una escena en la que un muñeco se desespera y da golpes contra la mesa. Vamos con mucho cuidado”.

 

¿Qué opinan de todo esto los expertos? “

En principio, que los muy pequeños vean un tiempo breve de televisión no tiene importancia, el problema es si se abusa. Y la realidad es que muchos padres están abusando”, opina Valentín Martínez-Otero, psicólogo y pedagogo. “El juego es un asunto muy serio y es un error grave que los niños dejen de hacerlo por ver la tele. A esa edad el juego es puro ejercicio: manipulación de objetos y movimientos que le reportan placer y le abren las puertas de numerosos aprendizajes. Ver mucho tiempo la televisión puede generar pasividad, sobrepeso y obesidad infantil, además de empobrecimiento cognitivo y social”.

Un estudio llevado a cabo en 2004 por la Universidad de Seattle, en Estados Unidos, con 1.200 niños menores de un año y 1.300 menores de tres, daba a entender que existe relación entre ver la tele a esas edades y presentar problemas de atención a los siete años. Sin embargo, el informe añadía infinidad de parámetros que rebajaban tal afirmación.

“La tele es un mal sustituto para unos padres que están muy ocupados y no pueden o no quieren dedicarles más tiempo”, explica Mariano Trillo, psiquiatra infantil. “A esa edad los niños necesitan interactuar con adultos y aprender a moverse y a coordinar. Una tele no puede hacer eso. No es que la televisión sea necesariamente mala, sino que está ocupando un espacio de tiempo que deberían compartir con sus padres. Puedes mirar cómo alguien mete los triángulos en la cajita en un programa de la tele, pero mientras no lo hagas tú no vas a desarrollar tu propia coordinación. La tele es más bien un anestésico para los papás”.

Gary Pope, fundador de la consultora Kids Industries, especializada en asuntos relacionados con la familia, opina: “Los menores de dos años no deberían ver la televisión. No entiendo por qué los franceses han ampliado la edad a los tres años. El problema es que la mayoría de los padres no sabe muy bien qué es bueno para sus hijos. Si les dicen que un programa fomenta su desarrollo, se lo ponen. Deberían hacer más esfuerzo y no acudir siempre a la tele”.

En España el debate no se ha planteado. “Habiendo tantos temas relacionados con el audiovisual infantil desatendidos, sería desproporcionado”, dice De Miguel (Pocoyó). “Empezando por la falta de programación dirigida a niños”. La misma opinión que Manuel Cristóbal, secretario general de Cartoon, la Asociación de Productores de Animación Europea, y director de Perro Verde Films (que en breve estrena la película El lince perdido): “En España lo lamentable es que el horario protegido esté tan desprotegido. Es el único país europeo que no tiene un sistema que controle eficazmente lo que se emite en horario infantil y que penalice como se debe a quien no lo cumple. El código de autorregulación sobre contenidos televisivos e infancia es una tomadura de pelo”.

Los consultados parecen estar de acuerdo en que el quid es el tiempo de visión. El problema es que ese dato no existe. Sofres, la empresa que mide la audiencia, lo hace a partir de cuatro años. Así que nadie sabe a ciencia cierta cuánta tele o qué programas están viendo los más pequeños. “El consumo televisivo por parte de los menores de tres es importante y existe”, dice Pablo Romero, director de programación de Digital +, plataforma que emite Baby First en España.

Al margen del debate surgido en Francia, la mayoría de los niños van a seguir viendo la tele y es preferible que lo hagan siguiendo unas pautas que Martínez-Otero resume: “La televisión puede brindar aspectos positivos, siempre que se limite el tiempo, se adopte una posición adecuada y se seleccionen los contenidos, aunque no es lo más aconsejable, sobre todo si se tiene en cuenta que hay otras opciones y hay que cultivarlas desde la temprana infancia“.

 

Read Full Post »

COM GESTIONAR EL TEMPS DAVANT LES “PANTALLES”

COM PODEM REGULAR EL TEMPS D’ÚS DE LES “PANTALLES” (tv, consoles, internet…)?

 

Tot i que és difícil arribar a un consens sobre el nombre d’hores que s’haurien de dedicar a  la TV o als videojocs, ja que s’adapta molt al funcionament particular de cada família, cal tenir en compte que el temps passa volant davant d’una pantalla  i la quantitat d’hores que s’hi poden passar pot ser excessiu limitant la possibilitat de conèixer altres opcions d’oci.

 

Que podem fer, al respecte?

 

– AJUDAR ELS INFANTS I ADOLESCENTS  A SER CONSCIENTS DE QUIN US FAN DEL SEU TEMPS. Si voleu, podeu anotar com distribuiexen i a que dediquen aquest temps (a vegades el que ens imaginem no es correspon amb el temps real dedicat). Compareu junts el temps que fan servir per fer diferentes coses (mirar la televisió, fer els deures, etc.) i ajudeu-los a que puguin establir per ells mateixos un equilibri i prioritats entre les obligacions i el lleure i també entre el temps que dediquen a diferents tipus de lleure.

 

– QUAN PACTEM UN HORARI,  PARLAR-NE AMB ELLS ABANS. Preguntem-los a quina hora tenen previst d’acabar i així serà més fàcil aconseguir el seu compromís. Davant la videoconsola, l’ordinador o la TV, quan l’activitat requereix tota la seva atenció, no és el millor moment.

 

– SI NO ES RESPECTEN ELS ACORDS posar uns límits més estrictes i mantenir-los. 

 

– BUSQUEM ESPAIS PER COMPARTIR EN FAMÍLIA AQUESTES ACTIVITATS: ens permetran conèixer millor els nostres fills i filles i també poder excercir la nostra influència positiva sobre ells.

 

– HEM DE VETLLAR PER QUE TINGUIN LES HORES  NECESSÀRIES DE DESCANS.

. Estar alerta de quina hora comença l’activitat, per tant a quina hora acaba.

. No es recomanable estar-hi molta estona seguida.  Cal trobar la manera perquè siguin conscients del temps transcorregut (ex. despertador) i que trobin recursos per descansar d’una mateixa activitat i dedicar-se a altres coses.

. Els gravadors o vídeos son ideals per poder veure la TV en el moment que tu desitges, per tant ens ajuden a organitzar-nos millor però també a saber esperar.

 

 

– CAL QUE ELS AJUDEM A QUE SIGUIN AUTÒNOMS I CAPAÇOS D’AUTOCONTRALAR-SE PER Sí MATEIXOS . Si som al seu costat,  els podrem ajudar a que  vagin assumint la responsabilitat del control del temps en comptes de fer-ho només els adults. Si veuen que respectem les seves preferències i necessitats, encara que no les compartim, i els ajudem a trobar que cada activitat té el seu lloc, el seu moment i el seu valor, segur que podrem confiar en que ells sols seran capaços d’organitzar-se.

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

 

– “Qui posa les regles del joc?” (2006)

Institut d’Educació  de  l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de la Ciutat  de Barcelona.

 

– Els videojocs, fem-ne un us responsable i reflexiu.

Agencia Catalana del Consum

Generalitat de Catalunya

Read Full Post »

La dependència dels joves del ‘messenger’ inquieta als metges.

ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Article editat a  el Periódico.cat,  a aquesta pàgina: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=&h=090325

 

 

Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l’han sabut apropiar bé els dissenyadors d’algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d’internet i els jocs d’ordinador han aconseguit atraure l’interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen “molt malament” si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’addiccions de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, centre que l’últim any ha tractat una vintena d’adolescents amb greu dependència de les TIC. “I van en augment”, indica.
Entrar al messenger –canal d’intercanvi de missatges en temps real a través d’internet– ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s’acaben d’acomiadar. “Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar“, relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d’una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat –inclòs el futbol–, estan molt irritables quan no teclegen a l’ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
“Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu“, explica Matalí. “La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s’aïllen més“, afegeix el psicòleg a l’assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció”, del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d’internet resulta desproporcional: “Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se“, indiquen. El pas entre l’ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l’inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l’abstinència com a inici de la solució. “Durant una o dues setmanes, l’ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència –explica–. Se l’anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics”. Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l’ordinador, però l’aparell ja no estarà a l’habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d’estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.

 

 

Read Full Post »

Com podem ajudar els nostes fills i filles a protegir la seva intimitat i privacitat a Internet. Manuals.

L’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Departament d’Educació han presentat tres nous manuals pràctics dirigits a menors amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitat i a la privacitat que representa la publicació de les seves dades personals a Internet, com també proporcionar-los recomanacions pràctiques per evitar situacions de risc i fer un bon ús de les tecnologies d’informació.

Les escoles i instituts de Catalunya disposaran d’aquest material educatiu per ajudar els menors a construir una cultura de protecció de la seva privacitat a Internet. L’objectiu és fomentar un ús adequat de les dades de caràcter personal i de les tecnologies de la informació (TI) entre els nens i joves de 9 a 17 anys.

Aquests manuals estan dirigits tant als nois i noies com també als pares, mares i educadors. A cada manual hi ha un llistat de consells per als educadors,  pares i mares que són molt pràctics i donen molts recursos per controlar l’ús que poden fer els nostres fills i filles.  Aquests manuals son també una eina d’informació i reflexió per als nois i noies.

Val la pena que hi dediqueu una estona de lectura, segur que aprendreu coses noves i us ajudarà amb els vostres fills i filles.

CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE I ACCEDIREU A CADA UN DELS MANUALS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PER MÉS INFORMACIÓ:  Entreu a dins del programa,  per la web del Departament d’Educació: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=cad6a1dcae687110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cad6a1dcae687110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1da47a037b4de110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Read Full Post »