Aquest curs passat la Xarxa de Debat hem aprofundit sobre el temps d’oci i de lleure amb orientacions cap a grans i petits. L’Oci i el Lleure es definien com el fet d’estar sense fer res o com: “el temps lliure que hom disposa per fer alguna cosa no relacionada amb la feina o les ocupacions normals”. Per tant ja veiem com el lleure és un espai no regulat, lliure, contraposat a les ocupacions normals que, per tant, son de temps no lliure.
Pensant que tant important és el temps de lleure com el de no lleure, creiem important aprofundir durant aquest curs en aquest temps: en el temps de treball.
Sentim a dir sovint que avui en dia els nostres infants i adolescents “no s’esforcen” , que no son capaços doncs d’enfrontar-se a aquest temps de treball que en el seu cas aniria referit per exemple: als deures escolars, a les rutines, als hàbits diaris, a la superació…
Partiríem doncs d’un concepte del temps de treball que aniria més enllà del treball remunerat i més enllà de l’edat, ja que afectaria a tothom: seria aquell temps en el que s’està subjecte a una obligació, a un deure, a una disciplina, a un esforç sostingut…
1. CONCEPTE DE TREBALL
Segons el diccionari, la paraula treballar té dues grans famílies de significats:.
- Per una banda treballar vol dir “molestar, donar turment” i, també, “sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç”, que té a veure amb l’origen llatí de la paraula “trepaliare” que literalment significa “turmentar” i que és, al seu temps, un derivat de “trepalium” que era un instrument de tortura compost de tres pals als quals eren lligats els reus o presoners de l’època dels romans.
- Per l’altra significa “aplicar-se amb un esforç sostingut a l’execució d’una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació.” I, també, “sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal.” Aquests connotacions serien més positives i és on nosaltres ens centrarem ja que incideixen en que amb el treball fas una evolució, millora i superació personal i col·lectiva, que dona un resultat gratificant. També aniria lligat al concepte de “fer feina”: que seria fer les “faciendas” (les coses que s’han de fer) de la millor manera possible. Una diferència de partida que és força notable.
I això que té a veure amb els nostres infants??
Quantes vegades hem sentit dels nostres fills i filles expressions com: “no em ve de gust fer això, “em cansa tal cosa”, “quin rotllo”, “no m’agrada estudiar, passo…” . Expressions fruit de comportaments passius, capritxosos i infantiloides als que no hem pogut posar fre i que no ens agraden.
L’esforç, el treball, l’assumir les obligacions no només apareix quan l’infant va a l’escola i s’ha d’enfrontar a l’estudi i als deures. Es fonamental que el nostre fill aprengui a esforçar-se per aconseguir objectius, d’aquesta manera entendrà que si vols alguna cosa s’ha de treballar per aconseguir-la.
Si els infants s’acostumen a que els adults els evitin els problemes, allò que els costa, que els donin tot allò que desitgen… perquè estiguin contents i no s’enfadin, no ens ha d’estranyar que no desconeguin qualsevol mòbil d’acció que no sigui la seva pròpia complaença i no hagi possibilitat de que pugui aparèixer l’esforç i el treball. Es normal que vulguem fer feliços als nostres fills y que per aconseguir-ho fem tot el possible però, no és raonable fer-ho només perquè no s’enfadin o tenir-los permanentment contents.
I a part del que els demanem als nostres infants i adolescents heu parat a pensar quina posició prenem els adults davant del treball? Que passa amb aquelles tasques que a ningú li agrada fer? Com ens hi enfrontem? Les deleguem ? Les assumim? Les repartim? Les fem invisibles? Aquesta posició personal influenciarà en l’educació dels nostres fills i filles ja que els transmetrem uns valors o uns altres, i per tant en com es situaran davant de les tasques que no els agraden. Hem de pensar que sempre allò que els demanem ha de ser coherent i anar lligat amb el què fem de veritat.
2. PER QUÈ S’HA DE TREBALLAR?
“Més aviat o més tard, les persones hem de treballar. És un fet, almenys per a la majoria de nosaltres. Tant és així que quasi sempre considerem el treball només com una desagradable obligació, sense tenir en compte el seu possible valor social o individual, les condicions en les quals pot desenvolupar-se o les seves característiques. Per això, potser una bona forma de començar sigui contestar a la pregunta, per què hem de treballar els ésser humans? Els éssers humans, igual que els animals, tenim una sèrie de necessitats que hem de satisfer: menjar, refugi, descans, etc. Però a diferència d’aquests no estem determinats per la naturalesa per satisfer-les d’una única manera.”
Per això, inventem formes noves, alhora que creem, també necessitats noves. I en el camí de satisfer aquestes necessitats és on ens trobaríem “el treball”.
Heu parat a pensar quines son aquestes necessitats que volem satisfer? No només estan lligades a les necessitats fisiològiques bàsiques i de seguretat si no que hi ha les de relació , reconeixement i autorealització (Maslow). Tal i com ens posiciones davant les nostres necessitats estarem fomentant uns valors o uns altres i per tant també una posició determinada del que significarà la feina per nosaltres i que transmetrem als nostres fills i filles.
Una altra consideració:
“La dita s’ha de treballar per viure i no viure per treballar dóna a entendre que el treball és com una càrrega que impedeix gaudir de la vida. Això pot portar, però, a considerar el treball com un mitjà només orientat al benestar. El concepte descans merescut pot acabar convertint-se, doncs, en la finalitat última d’una forma d’entendre el treball que mira constantment al cap de setmana i al consum. D’aquesta manera és difícil tenir objectius a la vida, aquella necessitat d’autorealització de la que parlava Maslow.
Després d’aquestes reflexions us volem deixar la porta oberta perquè us pareu a pensar una mica: I doncs, per què treballes tu?
You must be logged in to post a comment.